69 i pico miren cine
Joker
Una ressenya curta de Pep Jordà - Joker (Todd Phillips, 2019)
M’ha agradat molt el ‘Joker’ i la interpretació de Joaquin Phoenix i com el director rasca en l’origen del mal i la moralitat rotllo: ‘Tant d'anar el càntir a la font, arriba un dia que es romp’; i aquella altra de que: ‘al país dels cecs el tort és el rei’ en aquest cas ‘al país dels torts el cec es el rei’; i que Wayne Sr. que és més dolent que les pistoles i que no para de repetir: ‘O jo o l’anarquia’ siga –ironies de la vida - la inspiració de Wayne Jr. (altrament conegut com Batman) i l’ambient sòrdid, boig i trist de la pel·lícula; i el plaer fosc de la venjança davant la desesperança, la humiliació i l’abús; i el fet que la societat que vivim (o la que es veu a la pantalla) siga un castell de naips que amb qualsevol colp d’aire, o d’airuset en el cas d’Alcoi, se’n pot anar a pastar fang; i eixa sensació d’estómac buit, o de mal cos, que et deixa la pel·lícula i que et recorda la tirada que tenim les persones cap a la violència i cap a l’anarquia. I per damunt de tot: la música.
 

69 i pico miren cine
Yesterday
Microressenya - Yesterday(Danny Boyle, 2019)
Peli que comença amb la premissa que si ‘The Beatles’ no hagueren existit haguera calgut inventar-los. Té un inici original, alguns moments graciosos (les cerques al Google), una història d’amor ensucrada i moltes cançons dels Beatles, la qual cosa fa que, malgrat no ser cap meravella argumental, et passes hora i mitja amb el somriure en els llavis i que t’arregle la vesprada d’un dijous de vacances mentre fas la digestió d’una ració complida de corder a l’estil mongol. No està gens malament i et deixa un bon cos (el corder i la peli)

69 i pico miren cine
Cafarnaúm
Una microressenya de Pep Jordà - Cafarnaúm (Nadine Labaki, 2018)
Peli magnífica sobre la vida d’un xiquet que sobreviu i malviu en un país àrab que tanmateix podria ser un barri pobre de qualsevol ciutat rica; que està impressionantment interpretada pel xiquet siri Zain Al Rafeea. És una peli colpidora, tràgica, esgarrifant, que provoca indignació, que et remou les tripes durant dues hores i que no oblides durant setmanes. O mai. ¡Quina vida més bèstia!
 

69 i pico miren cine
Hierro
Una microressenya de Pep Jordà - Hierro (Jorge Coira, 2019)
 Com li ha passat a moltes persones a mi també m’ha agradat molt Hierro. Està molt ben feteta, té una capçalera a l’alçada de Bron/Broen (de fet li té una retirada) un guió molt apanyat i una Candela Peña que pega un esclafit. També Mónica López. I el millor de tot: la ubicació de l’acció defuig el centralisme mesetari on es situen la majoria de sèries de l’Estat i se’n va a buscar una illa preciosa prenent-se, de passada, la molèstia de mostrar-nos altres veus i altres àmbits que des de la seua particularitat arriben a la nostra generalitat molt millor que l’estàndard que els productors rancis miren d’embotir-nos com la botifarra.

69 i pico miren cine
El vicio del poder
Una microressenya minimalista de Pep Jordà - El vicio del poder (Adam McKay, 2018)
 

69 i pico miren cine
La mano invisible
Una microressenya minimalista de Pep Jordà - La mano invisible (David Macián, 2016)
 

69 i pico miren cine
Sueño en otro idioma
Una microressenya de Pep Jordà - Sueño en otro idioma (Ernestro Contreras, 2017)
 

69 i pico miren cine
Ver Roma es lo más parecido a vivir la realidad
Una ressenya de Xavi Cortés - Roma (Alfonso Cuarón, 2018)

69 i pico miren cine
No dejes rastro
Una ressenya de Pep Jordà - No dejes rastro (Debra Granik, 2018)
 

69 i pico miren cine
Los hermanos Coen en el Oeste
Una crítica de Javier Llopis sobre la película “La balada de Buster Scruggs”
 

69 i pico miren cine
Corrupció democràtica, un regne negre
Una ressenya de Jordi Santonja - El reino (Rodrigo Sorogoyen, 2018)
 

69 i pico miren cine
Buenos vecinos
Buenos vecinos (Hafsteinn Gunnar Sigurðsson, 2017)