69 i pico miren cine
Cafarnaúm
Una microressenya de Pep Jordà - Cafarnaúm (Nadine Labaki, 2018)
Peli magnífica sobre la vida d’un xiquet que sobreviu i malviu en un país àrab que tanmateix podria ser un barri pobre de qualsevol ciutat rica; que està impressionantment interpretada pel xiquet siri Zain Al Rafeea. És una peli colpidora, tràgica, esgarrifant, que provoca indignació, que et remou les tripes durant dues hores i que no oblides durant setmanes. O mai. ¡Quina vida més bèstia!
 

69 i pico miren cine
Hierro
Una microressenya de Pep Jordà - Hierro (Jorge Coira, 2019)
 Com li ha passat a moltes persones a mi també m’ha agradat molt Hierro. Està molt ben feteta, té una capçalera a l’alçada de Bron/Broen (de fet li té una retirada) un guió molt apanyat i una Candela Peña que pega un esclafit. També Mónica López. I el millor de tot: la ubicació de l’acció defuig el centralisme mesetari on es situen la majoria de sèries de l’Estat i se’n va a buscar una illa preciosa prenent-se, de passada, la molèstia de mostrar-nos altres veus i altres àmbits que des de la seua particularitat arriben a la nostra generalitat molt millor que l’estàndard que els productors rancis miren d’embotir-nos com la botifarra.

69 i pico miren cine
El vicio del poder
Una microressenya minimalista de Pep Jordà - El vicio del poder (Adam McKay, 2018)
Peliculón sobre la trajectòria política i personal de Dick Cheney i de la seua transformació de buròcrata gris en l’home amb més poder de la galàxia. També tracta de manera interessant el seu paper en la invasió d’Irak (per cert, imperdonable que no es faci cap referència a Aznar ni al seu ‘estamos trabajando en ellou’). A banda del contingut (interessantíssim i ben contat perquè no se li escape a ningú) està realitzada i muntada de manera molt àgil, entretinguda i original. És molt recomanable pels amants del cinema, encara més per als amants del cinema polític i de visió obligada per als càrrecs electes del Partit Popular interessats en saber d’on venen i cap on van. Una curiositat. Fa 40 anys els republicans americans feien servir els mateixos arguments que ara utilitza VOX (per ells no passa el temps). I com a conclusió em ve de gust recordar unes paraules que Fermin Muguruza va dir a Alburquerque (en aquell concert que no es va gravar a Alburquerque - ni al de Badajoz ni el de Nou Mèxic- ): “ ...Y no olvidéis que el torturador es un funcionario que el dictador es un funcionario. Burócratas armados que pierden su empleo si no cumplen con eficiencia su tarea. Eso y nada más que eso, no son monstruos extraordinarios, no vamos a regalarles esa grandeza!!” Veieu-la.
 

69 i pico miren cine
La mano invisible
Una microressenya minimalista de Pep Jordà - La mano invisible (David Macián, 2016)
Peli que en format reality show dibuixa un interessant (i esgarrifant) mapa sobre el món del treball, les relacions laborals, socials, les classes (tot i que alguns diuen que ja no existeixen) i els responsables (la mano invisible?) de que cada vegada es treballe més i es guanye menys. Molt interessant i motivadora.

69 i pico miren cine
Sueño en otro idioma
Una microressenya de Pep Jordà - Sueño en otro idioma (Ernestro Contreras, 2017)
 

69 i pico miren cine
Ver Roma es lo más parecido a vivir la realidad
Una ressenya de Xavi Cortés - Roma (Alfonso Cuarón, 2018)
 

69 i pico miren cine
No dejes rastro
Una ressenya de Pep Jordà - No dejes rastro (Debra Granik, 2018)
 

69 i pico miren cine
Los hermanos Coen en el Oeste
Una crítica de Javier Llopis sobre la película “La balada de Buster Scruggs”

69 i pico miren cine
Corrupció democràtica, un regne negre
Una ressenya de Jordi Santonja - El reino (Rodrigo Sorogoyen, 2018)
 

69 i pico miren cine
Buenos vecinos
Buenos vecinos (Hafsteinn Gunnar Sigurðsson, 2017)
 

69 i pico miren cine
La muerte de Stalin
Una comentari de Pep Jordà - La muerte de Stalin (Armando Iannucci, 2017)
 

69 i pico miren cine
The terror