69 i pico miren cine
The Mandalorian
Una ressenya d'aquesta sèrie, basada en els personatges de George Lucas, dirigida per Jon Favreau, Dave Filoni, Deborah Chow, Rick Famuyiwa, Bryce Dallas Howard, Taika Waititi
 Sèrie molt xula (8 capítols / 1ª temporada) dirigida, entre d’altres, per Taika Waititi que va d’un paisà de Boba Fet que recorre els confins de la galàxia (el que vindria a ser una espècie d’Extremadura galàctica) per protegir una criatura de la espècie de Yoda; i que pel camí va carregant-se restes del imperi, mercenaris, androides i, gairebé, tot el que es mou. És àgil, senzilla distreta i enganxa. En part perquè t’ensenya restes i materials que no van aparèixer a la pel·lícules i en part perquè no resulta massa Disney. La qual cosa sempre és una benedicció.  
 

69 i pico miren cine
Jo me l’imaginava més gran
Una ressenya mínima i una mica descreguda de Pep Jordà - Parásitos (Bong Joon-ho, 2019)
Peli xula, tirant a molt xula, amb un bon argument, original i amb sorpreses, amb unes bones interpretacions, un escenari de casa rural amb possibles i algunes frases de guió sobre el fet de 'fer plans' per a guardar-les al caixó de frases de pel·lícules per a recordar. M’ha agradat, m’ha mantingut enganxat tota la estona però en cap moment ha arribat a emocionar-me. Igual tampoc no era eixa la qüestió. L’únic xerec és que m’havien dit tantes coses bones d’ella i ha rebut tants reconeixements i premis (ahir un grapat d’Oscars) que jo me l’imaginava més gran.

69 i pico miren cine
1917
Una ressenya curta de Jordi Santonja - 1917 (Sam Mendes, 2019)
Es una d’eixes pel·lícules en la qual allò més destacable és com està feta i és de les que cal veure en el millor cinema que tingues al teu abast. Totalment  rodada en pla seqüència, ni un segon de respir, estàs colze amb colze amb els actors, és una experiència única, no hi ha contrapicats, fundits en negre, enfocaments, desenfocaments. Sam Mendes ens submergeix en un infern de fang i mort, en la por que fa una guerra amb sons de bombes, trets i la supervivència com a acte heroic. Pel·lícula que, probablement, es convertirà en un clàssic del cinema. Amb imatges que quedaran en la memòria col·lectiva dels espectadors. L'escena nocturna il·luminada amb bengales és una xicoteta obra d'art. La final amb el protagonista esquivant bales i companys és un altre moment espectacular. Sam Mendes en estat de gràcia, tecnològicament parlant, fa tan real la guerra que pràcticament la pots tocar.
 

69 i pico miren cine
Richard Jewell
Una ressenya curta de Pep Jordà - Richard Jewell (Clint Eastwood, 2019)
Sembla mentida que amb vuitanta-nou anys acomplits, algú es puga marcar una pel·lícula tan ben parida com aquesta, tot i que el algú en qüestió siga Clint Eastwood. Em va enganxar, emocionar, cabrejar, indignar i un munt de coses més la història, basada en fets reals, sobre un home anònim (una mica, o prou, moniato) que accidentalment es converteix en un heroi i que poc més tard gràcies a la premsa i al FBI acaba perseguit pel govern dels USA com el protagonista de ‘Relato de un náufrago' de Gabriel García Márquez. M’agrada molt, també, la repassada que el director li pega al FBI, als seus mètodes d’investigació i al fet que no els importa qui siga el culpable mentre hi haja un culpable. La qual cosa et fa venir al cap una pregunta: ¿Si això passa al país de les llibertats, dels drets civils i la transparència què no passarà a un estat com... Espanya posem-ne per cas? M’agrada la garrotada que li solta a la premsa que viu al costat de les ‘fonts oficials’ fent d’altaveu i que no té cap problema en dir de les barbaritats que calga sense contrastar res amb l’única intenció de fer caixa. Potser sentireu dir que és una peli, masclista, sensiblera, que li fa el joc a Trump, poc progressista... i totes eixes coses que sovint es diuen de les pel·lícules de Clint Eastwood per alguns/algunes que els/les agrada agarrar-se-la amb paper de fumar. I potser no estan equivocats, però no oblideu que per damunt de tot això i allò, com sol passar amb Clint Eastwood hi ha un peliculón de proporcions homèriques.

69 i pico miren cine
La odisea de los giles
Una ressenya curta de Pep Jordà - La odisea de los giles (Sebastián Borensztein, 2019)
 

69 i pico miren cine
Puñales por la espalda
Una ressenya curta de Pep Jordà - Puñales por la espalda (Rian Johnson, 2019)
 

69 i pico miren cine
El hoyo
Una ressenya curta de Jordi Santonja Ferrando - El hoyo (Galder Gaztelu-Urrutia, 2019)
 

69 i pico miren cine
Es lo mismo pero no es igual
Una ressenya curta de Pep Jordà - The Farewell (Lulu Wang, 2019)

69 i pico miren cine
Joker
Una ressenya curta de Pep Jordà - Joker (Todd Phillips, 2019)
 

69 i pico miren cine
Yesterday
Microressenya - Yesterday(Danny Boyle, 2019)
 

69 i pico miren cine
Cafarnaúm
Una microressenya de Pep Jordà - Cafarnaúm (Nadine Labaki, 2018)
 

69 i pico miren cine
Hierro
Una microressenya de Pep Jordà - Hierro (Jorge Coira, 2019)