69 i pico miren cine
Un blanco, blanco dia
Una ressenya mínima i entusiasta de Un blanco, blanco día (Hlynur Palmason, 2019)
 (Filmin) Peli islandesa que m’ha agradat moltíssim i que conta el dolor, la ràbia i la pena d’un policia jubilat que s’ha quedat vidu i que s’assabenta que la seua dona li posava banyes. Però la història és el que menys importa. Està filmada d’una manera espectacular, magistral, amb intenció. Les escenes parlen i transmeten el dol del protagonista. Es una gran peli i Hlynur Palmason un director a seguir (si som capaços de retindré el nom). Això sí és més pausada que el bàndol d’un monestir Zen. Apassionats del ritme trepidant, fugiu per cames d'aquest peliculón.
 

69 i pico miren cine
The new Pope
Una microressenya de la segona temporada d'aquesta interessant sèrie dirigida per Paolo Sorrentino
Em va agradar moltíssim la primera part i em va fer respecte encetar aquesta segona, però és igual de bona si no millor. Imatges bellíssimes filmades de manera espectacular, diàlegs àgils, esmolats, divertits; actuacions que peguen un esclafit; molt gran, enorme, el cardenal Voiello (Silvio Orlando) i la resta, per suposat. Una de les millors sèries que he vist mai: intel·ligent, irreverent, sensual, punyent, lúcida. Boníssima. Per acabar-ho d’adobar quin final! Una entremaliadura en homenatge a Kubrick més gran que una corda d'estendre. Sorrentino yo te llevo en el corazón…

69 i pico miren cine
Adults in the Room.
Una ressenya de la pel·lícula dirigida per Costa-Gavras en 2019 bassada en el llibre de Yanis Varoufakis ‘Comportar-se com adults’
(Filmin) M’ha resultat molt interessant aquesta pel·lícula del director esquerrà Costa-Gavras basada en un llibre de l'ex ministre d’economia grec Yanis Varoufakis que explica, perquè ho entenguem les persones que no entenem de economía, la crisis grega de 2015 que va estar a punt de treure Grecia de l’euro. Està clar que es tracta d’un punt de vista interessat i unilateral (el del ministre) però ajuda a comprendre el negoci fosc entre països rics i països pobres de la UE. Si la dècima part del que diu la peli és veritat, que ho deu de ser (només cal veure el suport de la UE a Espanya i Italia l’altre dia) ‘alguna cosa fa olor de podrit a la Unió Europea’
 

69 i pico miren cine
The Mandalorian
Una ressenya d'aquesta sèrie, basada en els personatges de George Lucas, dirigida per Jon Favreau, Dave Filoni, Deborah Chow, Rick Famuyiwa, Bryce Dallas Howard, Taika Waititi
 Sèrie molt xula (8 capítols / 1ª temporada) dirigida, entre d’altres, per Taika Waititi que va d’un paisà de Boba Fet que recorre els confins de la galàxia (el que vindria a ser una espècie d’Extremadura galàctica) per protegir una criatura de la espècie de Yoda; i que pel camí va carregant-se restes del imperi, mercenaris, androides i, gairebé, tot el que es mou. És àgil, senzilla distreta i enganxa. En part perquè t’ensenya restes i materials que no van aparèixer a la pel·lícules i en part perquè no resulta massa Disney. La qual cosa sempre és una benedicció.  

69 i pico miren cine
Jo me l’imaginava més gran
Una ressenya mínima i una mica descreguda de Pep Jordà - Parásitos (Bong Joon-ho, 2019)
 

69 i pico miren cine
1917
Una ressenya curta de Jordi Santonja - 1917 (Sam Mendes, 2019)
 

69 i pico miren cine
Richard Jewell
Una ressenya curta de Pep Jordà - Richard Jewell (Clint Eastwood, 2019)
 

69 i pico miren cine
La odisea de los giles
Una ressenya curta de Pep Jordà - La odisea de los giles (Sebastián Borensztein, 2019)

69 i pico miren cine
Puñales por la espalda
Una ressenya curta de Pep Jordà - Puñales por la espalda (Rian Johnson, 2019)
 

69 i pico miren cine
El hoyo
Una ressenya curta de Jordi Santonja Ferrando - El hoyo (Galder Gaztelu-Urrutia, 2019)
 

69 i pico miren cine
Es lo mismo pero no es igual
Una ressenya curta de Pep Jordà - The Farewell (Lulu Wang, 2019)
 

69 i pico miren cine
Joker
Una ressenya curta de Pep Jordà - Joker (Todd Phillips, 2019)