69 i pico miren cine
Todos están muertos
Una arriscada opera prima de la valenciana Beatriz Sanchís sobre la nostàlgia, amb l'al·licient afegit d'estar protagonitzada per la seua ex-parella sentimental.

Malgrat que comença amb una molt bona pinta d'història 'del montón que no son del montón' al cap d'una estona 'Todos están muertos' es torna una cosa plomissa, pretensiosa amb molta idea solta però incapaç de transmetre la més mínima sensació. Una peli confusa, embolicada dirigida només al cervell que, segurament, amb cinc cèntims més o menys d'alguna cosa - que no se sap ben bé què és - haguera pogut ser una peli molt interessant. Per cert m'ho ha fet la vista o hi ha alguna cosa a l'ambient que recorda a 'Nadie hablará de nosotras cuando hayamos muerto'? Què us sembla?

69 i pico miren cine
Grace de Mónaco
Una història ambientada en la crisi política i econòmica de principis dels seixanta entre França i Mónec.

'Grace' és la pel·lícula que faria la revista 'Hola' si tinguera una productora cinematogràfica. Un gran desplegament de mitjans, actors i actrius cridaners i un guió de paper couché. Malgrat això hi ha una trama més enllà de les relacions entre la princesa i el príncep consistent en una picabaralla entre Mónec i França que sense assolir la intensitat de la crisi dels Míssils entre Cuba i Estats Units, anima un poc el cotarro d'aquesta previsible i flonja pel·lícula.

69 i pico miren cine
Amanece en Edimburgo
Un carta d'amor a la preciosa Edimburg amb la mùsica de fons de 'The Proclaimers'
Hi ha una cosa que sempre em fascina a les pel·lícules musicals són eixes dècimes de segon que transcorren entre que els personatges estan en mig de la trama, sobtadament callen, fan una pausa i comencen a cantar. Eixa curiosa transició de la història de la peli a la història de la cançó actua com un joc de miralls que et deixa desubicat i embadalit. Especialment quan els que canten podrien ser la línia defensiva de la secció nacional de rugby d'Escòcia. 'Amanece en Edimburgo' tot i que és una peli més ximple que el funcionament d'una botija, està plena d'aquests moments i també d'una simplicitat i d'un bon rotllo que segurament resultaran beneficiosos per a la salut. I també de les notables actuacions de Peter Mullan i Jane Horrocks, i, per suposat, també de les enganxoses cançons de 'The Proclaimers' aquells germans bessons que estan per la independència d'Escòcia i que als anys 90 van fer famós un anunci de Retevisión amb la cançó 'I'm Gonna Be – 500 Miles'.
69 i pico miren cine
‘Dos madres perfectas’
Una apassionada i increïble relació de dues amigues de la infància que s'enamoren cadascuna del fill de l'altra.
Baix la fina capa de imatges espectaculars (que recorden una portada dels 'Beach Boys') i una altra encara més fina formada per un absurd i fals conflicte d'amor prohibit, la pel·lícula no amaga rés. Només ximpleries, ínfules i un poc trellat considerable.
69 i pico miren cine
Big Bad Wolves
Segons Quentin Tarantino la millor pel·lícula del 2013 (almenys fins al més d'Octubre).
Quentin Tarantino va dir allà per l'octubre de 2013 que 'Big Bad Wolves' era la pel·lícula de l'any que més li havia agradat. La qual cosa no saps si és bona o dolenta. De fet la peli fa un cert 'tufillo' a les de Tarantino, però potser li falta una mica d'humor o, fins i tot, d'argument. De tota manera és una gamberrada sanguinolenta entretinguda i ben interpretada que et fa passar un rato distret. Com a curiositat a la peli hi ha els personatges d'un pare i un fill que igual que passa amb la mare i filla, expertes en Dostoievski de 'Amanece que no es poco', amb el jove Igor i el vell Igor de 'La última nit de Boris Grushenko' o amb Gallardón  i el seu primogènit, sembla que el fill siga més ancià que el pare.
69 i pico miren cine
Viva la Llibertat
Toni Servillo converteix una bona pel·lícula en un peliculón.
'Viva la Llibertat' és una comèdia molt divertida que baix l'embolcall d'una critica política amaga un munt de coses més sobre les relacions, les persones, la vida que de vegades fan gràcia i altres t'esgarrifen la pell. Però sobre tot és una simfonia interpretativa del gran Toni Servillo que fent dos papers antagònics i els seus contraris en un irresistible viatge d'anada i tornada acaba convertint una bona pel·lícula en un peliculón.
69 i pico miren cine
Al filo del mañana
Starship Troopers + Atrapado en el Tiempo = Al filo del mañana
Fórmules similars, tantes vegades utilitzades per guionistes de Hollywood obligats per productors poc amants del risc, algunes vegades han donat bons resultats, però mai no havia estat tant descarades als ulls dels espectadors com en aquest cas. Més d'un esperàvem que en un moment donat del metratge apareguera Bill Murray per salvar-li la vida a algú per enèsima volta. La pel·lícula vol convertir en gènere el mite de l'etern retorn del que de segur es faran noves versions. 113 minuts d'acció i entreteniment sense més transcendència i amb un encertat us de l'humor que neutralitza els defectes de la trama èpica. Destacar la interpretació de dos actors de 'reparto' Bill Paxton com el Sargent Farell i el enorme Brendan Gleeson com al general Brigham. El pitjor: perdre l'oportunitat de fer-li un homenatge al dia 'D'.
69 i pico miren cine
El pasado
Melodrama familiar que ben be podria ser una telenovel·la, però que és un retrat dur, amarg i estremidor.
Melodrama familiar que ben be podria ser una telenovel·la, però que és un retrat dur, amarg i estremidor que et corprèn i et convenç gràcies a una història potent i unes interpretacions més que bones. Ella, Bérénice Bejo, va guanyar el premir a la millor actriu en el Festival de Cannes de l'any passat. I ell (el director, Asghar Farhadi) que ja havia guanyat un Oscar l'any 2011 per 'Nader y Simin, una separación' demostra que no va ser una casualitat.
69 i pico miren cine
The Lunchbox
Una peli amable, agradosa, encisadora i amb un filet de tensió.
Tot i que de vegades resulta excessivament reiterativa i una mica lenta, 'The lunchbox' és una peli amable, agradosa, encisadora i amb un filet de tensió, suficient per mantindre l'interès en una curiosa història d'amor que frisa el minimalisme.
69 i pico miren cine
‘Rompenieves’
'Rompenieves' és un historia futurista i agraïda de vore basada en el còmic 'Le Trasperceneige' de Jean-Marc Rochette y Jacques Loeb que resulta visualment molt impactant (en la línia de 'Brazil', '1984' o 'Doce Monos') i que té un guió (cosa gairebé inèdita en aquest tipus de pel·lícules) que, malgrat ser molt metafòric no deixa que deicaga l'interès en cap moment. A més ix Ed Harris.
69 i pico miren cine
‘De tal padre tal hijo’
És una preciosa pel·lícula sobre els lligams familiars (on no hi ha sang no es fan botifarres, o sí) que de vegades seriosament, i altres de manera divertida, planteja una situació que no només et mou a la reflexió, sinó que t'esgarrifa i acaba emocionant-te fins al moll de l'os.
69 i pico miren cine
Secuestro
És una peli de pirates somalis i mariners amb un punt de partida semblant al 'Capitan Philips' però sense herois, sense massa diferències entre bons ni roïns i sense discursos morals. Amb una trama molt aconseguida (no debades el director, Tobias Lindholm, es guionista de 'La Caza' y 'Submarino') que amb ritme pausat i mostrant la realitat tal com és sense cap necessitat de subratllar-la, t'atrapa i t'esgarrifa.