Destacados
69 i pico miren cine
Hierro
Una microressenya de Pep Jordà - Hierro (Jorge Coira, 2019)
 Com li ha passat a moltes persones a mi també m’ha agradat molt Hierro. Està molt ben feteta, té una capçalera a l’alçada de Bron/Broen (de fet li té una retirada) un guió molt apanyat i una Candela Peña que pega un esclafit. També Mónica López. I el millor de tot: la ubicació de l’acció […]
69 i pico miren cine
El vicio del poder
Una microressenya minimalista de Pep Jordà - El vicio del poder (Adam McKay, 2018)
Peliculón sobre la trajectòria política i personal de Dick Cheney i de la seua transformació de buròcrata gris en l’home amb més poder de la galàxia. També tracta de manera interessant el seu paper en la invasió d’Irak (per cert, imperdonable que no es faci cap referència a Aznar ni al seu ‘estamos trabajando en […]
69 i pico miren cine
La mano invisible
Una microressenya minimalista de Pep Jordà - La mano invisible (David Macián, 2016)
Peli que en format reality show dibuixa un interessant (i esgarrifant) mapa sobre el món del treball, les relacions laborals, socials, les classes (tot i que alguns diuen que ja no existeixen) i els responsables (la mano invisible?) de que cada vegada es treballe més i es guanye menys. Molt interessant i motivadora.
69 i pico miren cine
Sueño en otro idioma
69 i pico miren cine
No dejes rastro
69 i pico miren cine
Big Bad Wolves
Segons Quentin Tarantino la millor pel·lícula del 2013 (almenys fins al més d'Octubre).

Quentin Tarantino va dir allà per l’octubre de 2013 que ‘Big Bad Wolves’ era la pel·lícula de l’any que més li havia agradat. La qual cosa no saps si és bona o dolenta. De fet la peli fa un cert ‘tufillo’ a les de Tarantino, però potser li falta una mica d’humor o, fins i tot, d’argument. De tota manera és una gamberrada sanguinolenta entretinguda i ben interpretada que et fa passar un rato distret. Com a curiositat a la peli hi ha els personatges d’un pare i un fill que igual que passa amb la mare i filla, expertes en Dostoievski de ‘Amanece que no es poco’, amb el jove Igor i el vell Igor de ‘La última nit de Boris Grushenko’ o amb Gallardón  i el seu primogènit, sembla que el fill siga més ancià que el pare.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario