Aquesta setmana s’ha fallat la 69 edició dels premis Emmy, els Oscars de la tele. Una de les guanyadores amb 5 premis ha sigut ‘El cuento de la criada’ com ja us vaig advertir l’altra guanyadora és ‘Big little lies’ amb el mateix nombre de guardons, sort que van competir en seccions diferents perquè la collita de series del 2017 ha sigut la millor fins ara.

Dos sèries amb molt en comú. Són adaptacions literàries de dues escriptores ‘El cuento de la criada’ de Margaret Atwood i ‘Big Little secrets’ de Liane Moriarty, les dues compten amb forta presencia de protagonistes femenines i tracten en profunditat temes problemàtics.

‘Big little lies’ des dels títols de crèdit, amb una meravella de cançó ‘Cold little heart’ de Michael Kiwanuka, se’t quedarà enganxada. I tota la banda sonora ja t’està anunciant que aquesta sèrie és una altra cosa.

Al repartiment, a l’alçada de produccions cinematogràfiques, destaquen Nicole Kidman, no cal presentació, i Reese Witherspoon, guanyadora d’un Oscar, i la resta d’actors també són molts bons. La sèrie és coral i cadascuna d’elles (i d’ells) és fonamental per a la trama.

Una societat de matrimonis quarentons triomfadors i que ho tenen tot per a ser feliços, però que no ho són i que a demés arrosseguen l’entorn amb els seus problemes. Un embolcall molt bonic on al poquet que rasques surt la foscor, deixant al descobert l’esquerdes del que aparenta ser perfecte.

Un club de les segones oportunitats, amb uns flashbacks que el mantenen en tensió fins al final. I una cosa que m’agrada -des de la sèrie Breaking Bad- eixes capes de grisos que donen força als actors. Ni tots són tan bons sempre, ni tots som tan dolents sempre. És mentida, la parella perfecta no existeix! La família perfecta no existeix! Tan sol viu a la publicitat!

Sembla que la història no acaba i pot haver segona temporada.