Destacados
69 i pico miren cine
Ver Roma es lo más parecido a vivir la realidad
Una ressenya de Xavi Cortés - Roma (Alfonso Cuarón, 2018)
La película producida por Netflix te sitúa como espectador en el centro mismo de la escena. Tienes la sensación de poder mirar a cualquier parte. La cámara te da la libertad de fijar tu mirada en el lugar que más te interese. En el personaje que más te atraiga. Pero nada más lejos de la […]
69 i pico miren cine
No dejes rastro
Una ressenya de Pep Jordà - No dejes rastro (Debra Granik, 2018)
Peli molt xula sobre un pare que ha passat una guerra i que viu al bosc amb la seua filla. Ell no vol veure a ningú ni en pintura i ella se sent atreta per les persones i les mínimes comoditats que ofereix una cabanya o una caravana en societat. El problema és que tots […]
69 i pico miren cine
Los hermanos Coen en el Oeste
Una crítica de Javier Llopis sobre la película “La balada de Buster Scruggs”
A estas alturas de la película, nadie pone en duda que los hermanos Coen son dos mentes maravillosamente enfermas; dos cineastas singulares, que imponen en todas sus obras un universo personal e intransferible, que no se parece a nada ni a nadie. “La balada de Buster Scruggs” podría también titularse como su homónima de los […]
69 i pico miren cine
Buenos vecinos
69 i pico miren cine
La muerte de Stalin
69 i pico miren cine
Boyhood
Una pel·lícula filmada al llarg de 12 anys (2002-2013) però únicament en 39 dies de rodatge

Boyhood” em sembla la millor pel•lícula de l’any perquè des de la seua aparent senzillesa crea enormes moments, una de les majors complicacions del cinema. Flueix suau i harmoniosament al llarg dels minuts (que són anys de rodatge) com si no existís càmera alguna filmant als protagonistes.

És un collage de moments puntuals de la vida. Una forja de vivències que construeixen la persona que som, que serem. La nostra forma de ser, d’evolucionar front als reptes que se’ns presenten al llarg la vida. Tota una infància resumida en 160 minuts de cel•luloide. Una mirada encertada i nostàlgica a la història més interessant de totes i que de vegades passa desapercebuda davant dels nostres ulls, la vida.

Encerta totalment Linklater amb el seu plantejament, ja que les històries més corrents són les que més ens marquen i desvesteixen els nostres sentiments degut a que ens veiem directament reflectits en elles. Açò diu molt del seu colossal treball, i també de la complicitat que desprenen els personatges centrals de la història narrada.

Per aquesta raó li donem les gràcies al Richard Linklater. Gràcies per aquesta obra mestra. Perquè és la culminació d’un cineasta no massa conegut per les grans masses seguidores del cinema comercial, però del que aquells que hem sigut seguidors de la seva trilogia de “Antes de…”, sabem que té la capacitat de captar les fragàncies úniques que desprenen cada moment de la vida. De ressaltar detalls que passen inadvertits, com una creuada de mirades, unes somriures còmplices (recordem aquella escena de Julie Delpy y l’Ethan Hawk escoltant un LP en la cabina de una tenda de música de Viena… O fixant-nos en aquesta peli, l’escena final de “Boyhood” amb L’Ellar Coltrane i l’actriu que l’acompanya en eixe moment). Captar la màgia de l’instant i fer de la quotidianitat quelcom especial, bonic, és una virtut que aquest director sap fer com pocs al panorama cinematogràfic actual.

Recorda a la part central d’aquella obra poètica/filosòfica del Terrence Malick, “El árbol de la vida”, però vista aquesta des d’una perspectiva menys complexa, més propera, íntima i actual.

I si fem menció especial per la qualitat fílmica de cada fotograma d’aquesta “Boyhood”, que enamora les nostres retines, també cal recalcar al mateix nivell els seus treballadíssims guions. Àgils, divertits, intel•ligents, idonis per a cada moment. Res sembla fora de context en cada escena, tot encaixa magníficament.

“Boyhood” és un film preciós que et fa reviure i sentir sensacions úniques i especials que acaben per dibuixar-te un somriure sincer al rostre. Una recopilació de petites coses que des d’una perspectiva global pren aires de quelcom extraordinari.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario