Destacados
69 i pico miren cine
Les coses no són fàcils per ningú
Micro ressenya sobre la màgnifica sèrie “Shtisel” de Alon Zingman - (2013 fins fa un moment). 3 temporades. 33 episodis
Shtisel ((Netflix) Sèrie (3 temporades) xulíssima que vaig enganxar per casualitat i que m’ha agradat moltíssim. Probablement es una de les millors que he vist en els darrers anys. A l’altura de les grans. Es senzilla, sincera, autèntica, emocionant, divertida i, molt enganxosa. Sense traques ni tombarelles. Només amb personatges sòlids com una roca, un […]
69 i pico miren cine
Sons of Anarchy
Una ressenya de Kuqui Guillem sobre la sèrie “Sons of anarchy” de Kurt Sutter - (2008-2014). 7 temporades. 92 episodis
Veure Sons of Anarchy és una absoluta pèrdua de temps que només es pot justificar per un augment desmesurat d’hores mortes per causa de l’actual pandèmia. El protagonista, un roget pijo que no es llava el monyo en una setmana, troba el diari del seu pare, que va lluitar a Europa durant la guerra, i […]
69 i pico miren cine
El año del descubrimiento
Micro-ressenya sobre la pe•lícula 'El año del descubrimiento' de Luis López Carrasco (2020)
(Movistar +) Documentalot de 3 hores i vint minuts de durada que tracta del desmantellament industrial de Cartagena i dels disturbis que van acabar amb l’incendi del parlament regional, l’any olímpic de 1992. Està composat per testimonis de protagonistes, veïns de Cartagena i imatges d’arxiu (com per altra part sol passar als documentals) però amb […]
69 i pico miren cine
Akelarre
69 i pico miren cine
Un mundo normal.
69 i pico miren cine
The investigation
69 i pico miren cine
Boyhood
Una pel·lícula filmada al llarg de 12 anys (2002-2013) però únicament en 39 dies de rodatge

Boyhood” em sembla la millor pel•lícula de l’any perquè des de la seua aparent senzillesa crea enormes moments, una de les majors complicacions del cinema. Flueix suau i harmoniosament al llarg dels minuts (que són anys de rodatge) com si no existís càmera alguna filmant als protagonistes.

És un collage de moments puntuals de la vida. Una forja de vivències que construeixen la persona que som, que serem. La nostra forma de ser, d’evolucionar front als reptes que se’ns presenten al llarg la vida. Tota una infància resumida en 160 minuts de cel•luloide. Una mirada encertada i nostàlgica a la història més interessant de totes i que de vegades passa desapercebuda davant dels nostres ulls, la vida.

Encerta totalment Linklater amb el seu plantejament, ja que les històries més corrents són les que més ens marquen i desvesteixen els nostres sentiments degut a que ens veiem directament reflectits en elles. Açò diu molt del seu colossal treball, i també de la complicitat que desprenen els personatges centrals de la història narrada.

Per aquesta raó li donem les gràcies al Richard Linklater. Gràcies per aquesta obra mestra. Perquè és la culminació d’un cineasta no massa conegut per les grans masses seguidores del cinema comercial, però del que aquells que hem sigut seguidors de la seva trilogia de “Antes de…”, sabem que té la capacitat de captar les fragàncies úniques que desprenen cada moment de la vida. De ressaltar detalls que passen inadvertits, com una creuada de mirades, unes somriures còmplices (recordem aquella escena de Julie Delpy y l’Ethan Hawk escoltant un LP en la cabina de una tenda de música de Viena… O fixant-nos en aquesta peli, l’escena final de “Boyhood” amb L’Ellar Coltrane i l’actriu que l’acompanya en eixe moment). Captar la màgia de l’instant i fer de la quotidianitat quelcom especial, bonic, és una virtut que aquest director sap fer com pocs al panorama cinematogràfic actual.

Recorda a la part central d’aquella obra poètica/filosòfica del Terrence Malick, “El árbol de la vida”, però vista aquesta des d’una perspectiva menys complexa, més propera, íntima i actual.

I si fem menció especial per la qualitat fílmica de cada fotograma d’aquesta “Boyhood”, que enamora les nostres retines, també cal recalcar al mateix nivell els seus treballadíssims guions. Àgils, divertits, intel•ligents, idonis per a cada moment. Res sembla fora de context en cada escena, tot encaixa magníficament.

“Boyhood” és un film preciós que et fa reviure i sentir sensacions úniques i especials que acaben per dibuixar-te un somriure sincer al rostre. Una recopilació de petites coses que des d’una perspectiva global pren aires de quelcom extraordinari.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario