Boyhood” em sembla la millor pel•lícula de l’any perquè des de la seua aparent senzillesa crea enormes moments, una de les majors complicacions del cinema. Flueix suau i harmoniosament al llarg dels minuts (que són anys de rodatge) com si no existís càmera alguna filmant als protagonistes.

És un collage de moments puntuals de la vida. Una forja de vivències que construeixen la persona que som, que serem. La nostra forma de ser, d’evolucionar front als reptes que se’ns presenten al llarg la vida. Tota una infància resumida en 160 minuts de cel•luloide. Una mirada encertada i nostàlgica a la història més interessant de totes i que de vegades passa desapercebuda davant dels nostres ulls, la vida.

Encerta totalment Linklater amb el seu plantejament, ja que les històries més corrents són les que més ens marquen i desvesteixen els nostres sentiments degut a que ens veiem directament reflectits en elles. Açò diu molt del seu colossal treball, i també de la complicitat que desprenen els personatges centrals de la història narrada.

Per aquesta raó li donem les gràcies al Richard Linklater. Gràcies per aquesta obra mestra. Perquè és la culminació d’un cineasta no massa conegut per les grans masses seguidores del cinema comercial, però del que aquells que hem sigut seguidors de la seva trilogia de “Antes de…”, sabem que té la capacitat de captar les fragàncies úniques que desprenen cada moment de la vida. De ressaltar detalls que passen inadvertits, com una creuada de mirades, unes somriures còmplices (recordem aquella escena de Julie Delpy y l’Ethan Hawk escoltant un LP en la cabina de una tenda de música de Viena… O fixant-nos en aquesta peli, l’escena final de “Boyhood” amb L’Ellar Coltrane i l’actriu que l’acompanya en eixe moment). Captar la màgia de l’instant i fer de la quotidianitat quelcom especial, bonic, és una virtut que aquest director sap fer com pocs al panorama cinematogràfic actual.

Recorda a la part central d’aquella obra poètica/filosòfica del Terrence Malick, “El árbol de la vida”, però vista aquesta des d’una perspectiva menys complexa, més propera, íntima i actual.

I si fem menció especial per la qualitat fílmica de cada fotograma d’aquesta “Boyhood”, que enamora les nostres retines, també cal recalcar al mateix nivell els seus treballadíssims guions. Àgils, divertits, intel•ligents, idonis per a cada moment. Res sembla fora de context en cada escena, tot encaixa magníficament.

“Boyhood” és un film preciós que et fa reviure i sentir sensacions úniques i especials que acaben per dibuixar-te un somriure sincer al rostre. Una recopilació de petites coses que des d’una perspectiva global pren aires de quelcom extraordinari.