Destacados
69 i pico miren cine
Un blanco, blanco dia
Una ressenya mínima i entusiasta de Un blanco, blanco día (Hlynur Palmason, 2019)
 (Filmin) Peli islandesa que m’ha agradat moltíssim i que conta el dolor, la ràbia i la pena d’un policia jubilat que s’ha quedat vidu i que s’assabenta que la seua dona li posava banyes. Però la història és el que menys importa. Està filmada d’una manera espectacular, magistral, amb intenció. Les escenes parlen i transmeten […]
69 i pico miren cine
The new Pope
Una microressenya de la segona temporada d'aquesta interessant sèrie dirigida per Paolo Sorrentino
Em va agradar moltíssim la primera part i em va fer respecte encetar aquesta segona, però és igual de bona si no millor. Imatges bellíssimes filmades de manera espectacular, diàlegs àgils, esmolats, divertits; actuacions que peguen un esclafit; molt gran, enorme, el cardenal Voiello (Silvio Orlando) i la resta, per suposat. Una de les millors […]
69 i pico miren cine
Adults in the Room.
Una ressenya de la pel·lícula dirigida per Costa-Gavras en 2019 bassada en el llibre de Yanis Varoufakis ‘Comportar-se com adults’
(Filmin) M’ha resultat molt interessant aquesta pel·lícula del director esquerrà Costa-Gavras basada en un llibre de l’ex ministre d’economia grec Yanis Varoufakis que explica, perquè ho entenguem les persones que no entenem de economía, la crisis grega de 2015 que va estar a punt de treure Grecia de l’euro. Està clar que es tracta d’un […]
69 i pico miren cine
The Mandalorian
69 i pico miren cine
Jo me l’imaginava més gran
69 i pico miren cine
1917
69 i pico miren cine
Corrupció democràtica, un regne negre
Una ressenya de Jordi Santonja - El reino (Rodrigo Sorogoyen, 2018)

Era una història molt necessària que necessitava el nostre cinema, baixar als inferns de la corrupció i traure del femer polític el retrat de l’Espanya dels diners negres, l’especulació urbanística… Per fi al 2018 tenim la segona pel·lícula de la corrupció política. La primera va ser «B», dirigida per David Ilundain, adaptació de l’obra de teatre del mateix nom. També cal recordar l’excel·lent sèrie de televisió ‘Crematorio’ adaptació de la novel·la de Rafael Chirbes i dirigida per Jorge Sánchez-Cabezudo.

El treball del director i guionista Rodrigo Sorogoyen és bo en tots els aspectes, no ha deixat cap fil solt. Ha repetit i ha confiat el paper protagonista en Antonio de la Torre, el guió d’Isabel Peña i amb la música d’Olivier Arson, aquest grup ja va treballar a la cinta ‘Que Dios nos perdone’, també molt recomanable.

Rodrigo ha demostrat ser un gran director d’actors, malgrat que Antonio de la Torre és present al llarg de la cinta, sempre està recolzat per un gran repartiment, de manera que sembla una interpretació més coral. Fins i tot, hi ha escenes que pareix que estiguem veient una obra de teatre. La banda sonora, que és un actor més, ens solta més adrenalina, ens atrapa; és un espectacle i un dels punts forts de la cinta, de fet l’escolte a diari.

La trama es nota que està molt inspirada i documentada en la Gürtel, al principi la corrupció és molt guai perquè et permet pujar l’escalafó t’aporta glamour i respecte, però quan creix molt i es descontrola sempre hi ha algú que se’n va de la llengua i comencen les gravacions i les detencions de la Guàrdia Civil. Hi ha aspectes que ens resulten ja familiars: la llibreta del Bárcenas de torn, els diners a Suïssa i Andorra, el de buscar jutges amics i ‘la fiscalia te lo afina’, buscar la protecció del partit perquè el partit també s’ha lucrat amb la corrupció, li ha ajudat a guanyar eleccions i a aconseguir molt de poder.

També hi ha temps per a fer ficció i no falten escenes d’acció, persecucions amb cotxes i algun mort i un cas estrany al cinema nacional, no hi ha cap escena de sexe.

Una de les reflexions que ens deixa: per què ha tardat tant de temps en fer-se una pel·lícula sobre la corrupció? En aquest cas, s’hi ha documentat molt, s’ha treballat amb temps i s’ha fet a poc a poc Però resulta estrany el fet de no haver-se tractat massa un fenomen tan expandit i tant arrelat a la nostra societat, amb tants i variats casos de corrupció.

Segona reflexió: estem davant de la millor pel·lícula del cinema espanyol?

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario