Destacados
69 i pico miren cine
Yesterday
Microressenya - Yesterday(Danny Boyle, 2019)
Peli que comença amb la premissa que si ‘The Beatles’ no hagueren existit haguera calgut inventar-los. Té un inici original, alguns moments graciosos (les cerques al Google), una història d’amor ensucrada i moltes cançons dels Beatles, la qual cosa fa que, malgrat no ser cap meravella argumental, et passes hora i mitja amb el somriure […]
69 i pico miren cine
Cafarnaúm
Una microressenya de Pep Jordà - Cafarnaúm (Nadine Labaki, 2018)
Peli magnífica sobre la vida d’un xiquet que sobreviu i malviu en un país àrab que tanmateix podria ser un barri pobre de qualsevol ciutat rica; que està impressionantment interpretada pel xiquet siri Zain Al Rafeea. És una peli colpidora, tràgica, esgarrifant, que provoca indignació, que et remou les tripes durant dues hores i que […]
69 i pico miren cine
Hierro
Una microressenya de Pep Jordà - Hierro (Jorge Coira, 2019)
 Com li ha passat a moltes persones a mi també m’ha agradat molt Hierro. Està molt ben feteta, té una capçalera a l’alçada de Bron/Broen (de fet li té una retirada) un guió molt apanyat i una Candela Peña que pega un esclafit. També Mónica López. I el millor de tot: la ubicació de l’acció […]
69 i pico miren cine
El vicio del poder
69 i pico miren cine
La mano invisible
69 i pico miren cine
Sueño en otro idioma
69 i pico miren cine
Dunkerque
Un article de Jordi Santonja Ferrando

Des del primer fotograma, des de la primera nota de música, des del primer tret aquesta pel•lícula t’enganxa i ja no et solta, Dunkerque és bona fins a dir prou, tot està calculat per a emocionar-te, el so i la música són una part fonamental d’aquesta experiència, perquè aquesta és més que una pel•lícula, busca més enllà i ho troba.

És una obra que junta l’art de la música de Hans Zimmer i la enginyeria de so. Si vols saber a què sona una guerra? Vés a veure Dunkerque. Si en ‘Salvar al soldado Ryan’ la parella Spielberg i Williams ens oferiren una lluminosa obra mestra en el desembarcament de Normandia. Nolan i Zimmer ens submergeixen en la foscor durant tot el metratge d’aquesta fugida de l’infern. Si vols saber com sona la supervivència vés a veure Dunkerque.

Cristopher Nolan que escriu i dirigeix aquesta obra ens conta la història en tres trames narratives, i en tres dimensions (la de terra que dura una setmana, la de mar que dura un dia i la aèria que dura un hora) que integra d’una manera magistral fent-les molt accessibles per a l’espectador.

El director britànic es converteix en el senyor de l’obscuritat, manegant els joc de les ombres de manera magistral. També sap transmetre’ns la claustrofòbia, fins i tot en escenaris oberts, l’espectador sap que estan dins d’una ratonera, i fins i tot quan sembla que han fugit sabem que no hi ha marge per a l’esperança.

Els actors et parlen a la cara, busquen a l’espectador. Al tractar-se de tres històries la pel•lícula té un repartiment d’actors d’una manera coral. Cal destacar el paper de Kenneth Branagh que, pràcticament sense moure’s, interpreta un paper d’una gran serenitat. Altre protagonista és Mark Rylance, que interpreta el paper d’un civil que arrisca la vida, com molts altres, i agafa la seua embarcació per anar a rescatar als soldats acorralats de Dunkerque, els seus diàlegs i reflexions són del millor de la pel•lícula, ells protagonitzen l’únic moment d’esperança del film i un dels més emotius.

Els efectes especials donen una gran sensació de realitat. No estem davant d’una d’aquestes pel•lícules en el que els efectes especials ho són tot, a la batalla aèria els picats i contrapicats de càmera són fenomenals. El treball a les escenes de mar també són d’un realisme simplement preciós.

Christopher Nolan ha fet:
La pel•lícula de súper herois: ‘El caballero oscuro’
La pel•lícula de ciència-ficció: ‘Interstellar’
La pel•lícula de guerra: ‘Dunkerque’
Quin serà el pròxim repte?

Hi ha defectes? Per a mi tan sols un, es tracta d’una història molt britànica, els aliats francesos pràcticament no apareixen i no sembla que hi haguera un bon enteniment entre ells. Els alemanys només apareixen en un fotograma al final, a pesar que la seua presència està ben present al llarg de tot el film.

A la pel•lícula es diu ‘La supervivència no es justa’ jo afegiria: la guerra tampoc.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario