Destacados
69 i pico miren cine
Patria
Una micro ressenya de la mini sèrie Patria d'Aitor Gabilondo
Sèrie que com molt bé diu la sinopsis va de dos famílies basques amigues separades per una bala i que intenta explicar, sense aconseguir-ho, allò que en una altra època es va conèixer com ‘el problema basc’. A mi m’ha agradat bastant. L’ambient molt bé, les actrius principals també. No m’ha agradat massa eixe anar […]
69 i pico miren cine
Caza de brujas
(Filmin) Sèrie noruega de categoría (8 capítols de 45 minuts de durada) que va d’una comptable (Ida Waage) que quan demana explicacions als seus superiors sobre una factura de 450.000 € més fosca que els túnels de la Sarga obre la caixa dels trons i desencadena una sèrie d’esdeveniments no per esperats menys sorprenents. És […]
69 i pico miren cine
Treufoc (Filmin)
Una ressenya mínima i entusiasta de Jordi Santonja Ferrando
Estem davant de la millor sèrie que s’ha fet en aquest país, amb permís de “Crematorio”, pot sonar excessiu però si aquesta producció tinguera nom suec, estiguera a un altra plataforma (HBO, Netflix…) o comptarà amb un poc més de pressupost, seria una sèrie molt famosa i amb premis. Són 30 hores de pura intriga, […]
69 i pico miren cine
Un blanco, blanco dia
69 i pico miren cine
The new Pope
69 i pico miren cine
Adults in the Room.
69 i pico miren cine
Dunkerque
Un article de Jordi Santonja Ferrando

Des del primer fotograma, des de la primera nota de música, des del primer tret aquesta pel•lícula t’enganxa i ja no et solta, Dunkerque és bona fins a dir prou, tot està calculat per a emocionar-te, el so i la música són una part fonamental d’aquesta experiència, perquè aquesta és més que una pel•lícula, busca més enllà i ho troba.

És una obra que junta l’art de la música de Hans Zimmer i la enginyeria de so. Si vols saber a què sona una guerra? Vés a veure Dunkerque. Si en ‘Salvar al soldado Ryan’ la parella Spielberg i Williams ens oferiren una lluminosa obra mestra en el desembarcament de Normandia. Nolan i Zimmer ens submergeixen en la foscor durant tot el metratge d’aquesta fugida de l’infern. Si vols saber com sona la supervivència vés a veure Dunkerque.

Cristopher Nolan que escriu i dirigeix aquesta obra ens conta la història en tres trames narratives, i en tres dimensions (la de terra que dura una setmana, la de mar que dura un dia i la aèria que dura un hora) que integra d’una manera magistral fent-les molt accessibles per a l’espectador.

El director britànic es converteix en el senyor de l’obscuritat, manegant els joc de les ombres de manera magistral. També sap transmetre’ns la claustrofòbia, fins i tot en escenaris oberts, l’espectador sap que estan dins d’una ratonera, i fins i tot quan sembla que han fugit sabem que no hi ha marge per a l’esperança.

Els actors et parlen a la cara, busquen a l’espectador. Al tractar-se de tres històries la pel•lícula té un repartiment d’actors d’una manera coral. Cal destacar el paper de Kenneth Branagh que, pràcticament sense moure’s, interpreta un paper d’una gran serenitat. Altre protagonista és Mark Rylance, que interpreta el paper d’un civil que arrisca la vida, com molts altres, i agafa la seua embarcació per anar a rescatar als soldats acorralats de Dunkerque, els seus diàlegs i reflexions són del millor de la pel•lícula, ells protagonitzen l’únic moment d’esperança del film i un dels més emotius.

Els efectes especials donen una gran sensació de realitat. No estem davant d’una d’aquestes pel•lícules en el que els efectes especials ho són tot, a la batalla aèria els picats i contrapicats de càmera són fenomenals. El treball a les escenes de mar també són d’un realisme simplement preciós.

Christopher Nolan ha fet:
La pel•lícula de súper herois: ‘El caballero oscuro’
La pel•lícula de ciència-ficció: ‘Interstellar’
La pel•lícula de guerra: ‘Dunkerque’
Quin serà el pròxim repte?

Hi ha defectes? Per a mi tan sols un, es tracta d’una història molt britànica, els aliats francesos pràcticament no apareixen i no sembla que hi haguera un bon enteniment entre ells. Els alemanys només apareixen en un fotograma al final, a pesar que la seua presència està ben present al llarg de tot el film.

A la pel•lícula es diu ‘La supervivència no es justa’ jo afegiria: la guerra tampoc.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario