Quan un producte revoluciona el mercat les següents actualitzacions et semblem el mateix, una pantalla més gran, més memòria, però en el fons és el mateix producte… La segona temporada de Stranger Things em produeix aquesta sensació, és molt bona però ja no és tan estranya.

Els creadors, els germans Duffer, van prometre una segona temporada més obscura, i és veritat perquè el món ‘del reves’ és més protagonista que a la primera temporada.

A la sèrie li costa arrancar, els primers capítols són de presentació, l’acció es situa un any després de la primera temporada, com l’estrena de la sèrie coincideix amb Halloween, els primers capítols estan ambientats en aquesta festa.

Els personatges centrals de la sèrie mantenen tota la trama, pràcticament no hi ha actors nous que aporten més arguments, aquest és un punt feble de la nova temporada. Els germans Duffer li donen tot el protagonisme als actors de l’anterior. No hi ha molts canvis, com diria un enginyer: si una cosa funciona no la canvies.

L’ambient dels 80’s està per tot arreu i les referències a les pel·lícules de Steven Spielberg, George Lucas, ‘Cazafantasmas’ son constants i més que evidents. Funciona a les mil meravelles, tots hem gaudit d’aquestes pel·lícules que ja formen part de la nostra memòria audiovisual. La barreja de totes aquestes imatges i situacions que ens resulten tan familiars, fa que Stranger Things ens semble alguna cosa nova.

I que hi ha nou? Per a mi hi ha una escena fora dels anys 80’s una referència a Walking Dead quan els protagonistes lluiten damunt d’un autobús contra uns monstres. També hi ha un altre element nou: l’amor. Els xiquets creixen i ja comencen l’adolescència.

Netflix ha apostat fort per la seua sèrie estrella, anunci al descans de la SuperBowl (el més car del món), els millors efectes especials, és nota l’èxit comercial de la sèrie. En conjunt és molt espectacular i entretinguda sobretot els últims episodis. Una fórmula perfecta que és difícil que algú no li agrade. És eixa sèrie que pots recomanar a un amic que diu que no li agraden les sèries.

Esperarem la tercera entrega que també s’anuncia encara més fosca i més misteriosa. Els xiquets van creixent i les hormones faran de les seues, i clar no hi ha un onze si no hi ha un vuit.