Destacados
69 i pico miren cine
Hierro
Una microressenya de Pep Jordà - Hierro (Jorge Coira, 2019)
 Com li ha passat a moltes persones a mi també m’ha agradat molt Hierro. Està molt ben feteta, té una capçalera a l’alçada de Bron/Broen (de fet li té una retirada) un guió molt apanyat i una Candela Peña que pega un esclafit. També Mónica López. I el millor de tot: la ubicació de l’acció […]
69 i pico miren cine
El vicio del poder
Una microressenya minimalista de Pep Jordà - El vicio del poder (Adam McKay, 2018)
Peliculón sobre la trajectòria política i personal de Dick Cheney i de la seua transformació de buròcrata gris en l’home amb més poder de la galàxia. També tracta de manera interessant el seu paper en la invasió d’Irak (per cert, imperdonable que no es faci cap referència a Aznar ni al seu ‘estamos trabajando en […]
69 i pico miren cine
La mano invisible
Una microressenya minimalista de Pep Jordà - La mano invisible (David Macián, 2016)
Peli que en format reality show dibuixa un interessant (i esgarrifant) mapa sobre el món del treball, les relacions laborals, socials, les classes (tot i que alguns diuen que ja no existeixen) i els responsables (la mano invisible?) de que cada vegada es treballe més i es guanye menys. Molt interessant i motivadora.
69 i pico miren cine
Sueño en otro idioma
69 i pico miren cine
No dejes rastro
69 i pico miren cine
El collage és un art
Una ressenya de Jordi Santonja - Stranger Things 2 (The Duffer Brothers, 2017)

Quan un producte revoluciona el mercat les següents actualitzacions et semblem el mateix, una pantalla més gran, més memòria, però en el fons és el mateix producte… La segona temporada de Stranger Things em produeix aquesta sensació, és molt bona però ja no és tan estranya.

Els creadors, els germans Duffer, van prometre una segona temporada més obscura, i és veritat perquè el món ‘del reves’ és més protagonista que a la primera temporada.

A la sèrie li costa arrancar, els primers capítols són de presentació, l’acció es situa un any després de la primera temporada, com l’estrena de la sèrie coincideix amb Halloween, els primers capítols estan ambientats en aquesta festa.

Els personatges centrals de la sèrie mantenen tota la trama, pràcticament no hi ha actors nous que aporten més arguments, aquest és un punt feble de la nova temporada. Els germans Duffer li donen tot el protagonisme als actors de l’anterior. No hi ha molts canvis, com diria un enginyer: si una cosa funciona no la canvies.

L’ambient dels 80’s està per tot arreu i les referències a les pel·lícules de Steven Spielberg, George Lucas, ‘Cazafantasmas’ son constants i més que evidents. Funciona a les mil meravelles, tots hem gaudit d’aquestes pel·lícules que ja formen part de la nostra memòria audiovisual. La barreja de totes aquestes imatges i situacions que ens resulten tan familiars, fa que Stranger Things ens semble alguna cosa nova.

I que hi ha nou? Per a mi hi ha una escena fora dels anys 80’s una referència a Walking Dead quan els protagonistes lluiten damunt d’un autobús contra uns monstres. També hi ha un altre element nou: l’amor. Els xiquets creixen i ja comencen l’adolescència.

Netflix ha apostat fort per la seua sèrie estrella, anunci al descans de la SuperBowl (el més car del món), els millors efectes especials, és nota l’èxit comercial de la sèrie. En conjunt és molt espectacular i entretinguda sobretot els últims episodis. Una fórmula perfecta que és difícil que algú no li agrade. És eixa sèrie que pots recomanar a un amic que diu que no li agraden les sèries.

Esperarem la tercera entrega que també s’anuncia encara més fosca i més misteriosa. Els xiquets van creixent i les hormones faran de les seues, i clar no hi ha un onze si no hi ha un vuit.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario