Destacados
69 i pico miren cine
Hierro
Una microressenya de Pep Jordà - Hierro (Jorge Coira, 2019)
 Com li ha passat a moltes persones a mi també m’ha agradat molt Hierro. Està molt ben feteta, té una capçalera a l’alçada de Bron/Broen (de fet li té una retirada) un guió molt apanyat i una Candela Peña que pega un esclafit. També Mónica López. I el millor de tot: la ubicació de l’acció […]
69 i pico miren cine
El vicio del poder
Una microressenya minimalista de Pep Jordà - El vicio del poder (Adam McKay, 2018)
Peliculón sobre la trajectòria política i personal de Dick Cheney i de la seua transformació de buròcrata gris en l’home amb més poder de la galàxia. També tracta de manera interessant el seu paper en la invasió d’Irak (per cert, imperdonable que no es faci cap referència a Aznar ni al seu ‘estamos trabajando en […]
69 i pico miren cine
La mano invisible
Una microressenya minimalista de Pep Jordà - La mano invisible (David Macián, 2016)
Peli que en format reality show dibuixa un interessant (i esgarrifant) mapa sobre el món del treball, les relacions laborals, socials, les classes (tot i que alguns diuen que ja no existeixen) i els responsables (la mano invisible?) de que cada vegada es treballe més i es guanye menys. Molt interessant i motivadora.
69 i pico miren cine
Sueño en otro idioma
69 i pico miren cine
No dejes rastro
69 i pico miren cine
El niño
Per fi una bona pel·lícula que arrasa en taquilla.

Es motiu d’alegria i profunda satisfacció que xurros de pelis aconsegueixen recaptacions milionàries, però quan una bona peli arrasa en taquilla això és la llet. Es el cas de ‘El niño’. Una pel·lícula ben feta, ben escrita i millor interpretada que toca sinó tots els pals, els suficients, sobre l’apassionant món del narcotràfic i l’enriquiment fàcil (que després resulta que no ho és tant de fàcil) en eixe cantó del món on confluïxen Europa, Àfrica i eixe territori entreverat d’una i l’altra anomenat Espanya. Amés transmet un cert escepticisme moral tant pel que fa al comportament dels protagonistes com al desenllaç final amb el que resulta molt senzill sintonitzar. Té unes escenes de persecucions (per terra, mar i aire) que rés tenen que envejar a les de les grans produccions americanes. I per si tot això fora poc, ixen junts el Luis Tossar, l’Eduard Fernández i el Sergi López (i un protagonista que diuen que li te una retirada al Paul Newman i que no ho fa gens malament).

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario