Destacados
69 i pico miren cine
No dejes rastro
Una ressenya de Pep Jordà - No dejes rastro (Debra Granik, 2018)
Peli molt xula sobre un pare que ha passat una guerra i que viu al bosc amb la seua filla. Ell no vol veure a ningú ni en pintura i ella se sent atreta per les persones i les mínimes comoditats que ofereix una cabanya o una caravana en societat. El problema és que tots […]
69 i pico miren cine
Los hermanos Coen en el Oeste
Una crítica de Javier Llopis sobre la película “La balada de Buster Scruggs”
A estas alturas de la película, nadie pone en duda que los hermanos Coen son dos mentes maravillosamente enfermas; dos cineastas singulares, que imponen en todas sus obras un universo personal e intransferible, que no se parece a nada ni a nadie. “La balada de Buster Scruggs” podría también titularse como su homónima de los […]
69 i pico miren cine
Corrupció democràtica, un regne negre
Una ressenya de Jordi Santonja - El reino (Rodrigo Sorogoyen, 2018)
Era una història molt necessària que necessitava el nostre cinema, baixar als inferns de la corrupció i traure del femer polític el retrat de l’Espanya dels diners negres, l’especulació urbanística… Per fi al 2018 tenim la segona pel·lícula de la corrupció política. La primera va ser «B», dirigida per David Ilundain, adaptació de l’obra de […]
69 i pico miren cine
Buenos vecinos
69 i pico miren cine
La muerte de Stalin
69 i pico miren cine
The terror
69 i pico miren cine
El renacido
La pel·lícula està nominada a 12 premis Oscar, incloent millor pel·lícula, director i actor

‘El Renacido’ és la peli més cinematogràfica que s’ha fet en molt de temps. De fet es podria veure en versió original (sense tindre ni pruna d’anglès) i amb subtítols en taiwanès i no perdria el sentit. En part perquè té el mateix diàleg que una pel•lícula muda i en part perquè tota la gràcia de la peli resideix en les imatges, unes poderoses imatges d’una naturalesa verge, lliure i, sobretot, humida. Tan humida que et fa sentir enyor de quan ací també plovia i por de què mai més ho torne a fer i que el territori acabe convertint-se en una espècie de Magreb del puntet.

Si són poderoses les imatges encara ho és més la fotografia, màgica, misteriosa, espectacular, que igual aconsegueix posar-te dels nervis que encisar-te com un prestidigitador. La història tot i no ser massa original també és poderosa. Una història èpica de supervivència en una naturalesa salvatge plena d’homes també salvatges. De fet a mi m’ha assemblat una barreja entre la èpica peli ‘Les aventures de Jeremiah Johnson’, la crua i alhora poètica ‘Dersu Uzala’ de Kurosawa i l’entretinguda i, una mica bèstia, ‘Cometieron dos errores’ protagonitzada per Clin Eastwood.

En qualsevol cas una magnífica i bella pel•lícula magníficament interpretada, entre pels i parracs, per Leonardo DiCaprio que demana a crits ser vista en una pantalla gran i en l’escalfor (o la fredor) d’una sala de cinema. Oblideu-vos de l’Emule i del Torrent, i correu al cinema més proper.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario