Destacados
69 i pico miren cine
Treufoc (Filmin)
Una ressenya mínima i entusiasta de Jordi Santonja Ferrando
Estem davant de la millor sèrie que s’ha fet en aquest país, amb permís de “Crematorio”, pot sonar excessiu però si aquesta producció tinguera nom suec, estiguera a un altra plataforma (HBO, Netflix…) o comptarà amb un poc més de pressupost, seria una sèrie molt famosa i amb premis. Són 30 hores de pura intriga, […]
69 i pico miren cine
Un blanco, blanco dia
Una ressenya mínima i entusiasta de Un blanco, blanco día (Hlynur Palmason, 2019)
 (Filmin) Peli islandesa que m’ha agradat moltíssim i que conta el dolor, la ràbia i la pena d’un policia jubilat que s’ha quedat vidu i que s’assabenta que la seua dona li posava banyes. Però la història és el que menys importa. Està filmada d’una manera espectacular, magistral, amb intenció. Les escenes parlen i transmeten […]
69 i pico miren cine
The new Pope
Una microressenya de la segona temporada d'aquesta interessant sèrie dirigida per Paolo Sorrentino
Em va agradar moltíssim la primera part i em va fer respecte encetar aquesta segona, però és igual de bona si no millor. Imatges bellíssimes filmades de manera espectacular, diàlegs àgils, esmolats, divertits; actuacions que peguen un esclafit; molt gran, enorme, el cardenal Voiello (Silvio Orlando) i la resta, per suposat. Una de les millors […]
69 i pico miren cine
Adults in the Room.
69 i pico miren cine
The Mandalorian
69 i pico miren cine
Jo me l’imaginava més gran
69 i pico miren cine
El renacido
La pel·lícula està nominada a 12 premis Oscar, incloent millor pel·lícula, director i actor

‘El Renacido’ és la peli més cinematogràfica que s’ha fet en molt de temps. De fet es podria veure en versió original (sense tindre ni pruna d’anglès) i amb subtítols en taiwanès i no perdria el sentit. En part perquè té el mateix diàleg que una pel•lícula muda i en part perquè tota la gràcia de la peli resideix en les imatges, unes poderoses imatges d’una naturalesa verge, lliure i, sobretot, humida. Tan humida que et fa sentir enyor de quan ací també plovia i por de què mai més ho torne a fer i que el territori acabe convertint-se en una espècie de Magreb del puntet.

Si són poderoses les imatges encara ho és més la fotografia, màgica, misteriosa, espectacular, que igual aconsegueix posar-te dels nervis que encisar-te com un prestidigitador. La història tot i no ser massa original també és poderosa. Una història èpica de supervivència en una naturalesa salvatge plena d’homes també salvatges. De fet a mi m’ha assemblat una barreja entre la èpica peli ‘Les aventures de Jeremiah Johnson’, la crua i alhora poètica ‘Dersu Uzala’ de Kurosawa i l’entretinguda i, una mica bèstia, ‘Cometieron dos errores’ protagonitzada per Clin Eastwood.

En qualsevol cas una magnífica i bella pel•lícula magníficament interpretada, entre pels i parracs, per Leonardo DiCaprio que demana a crits ser vista en una pantalla gran i en l’escalfor (o la fredor) d’una sala de cinema. Oblideu-vos de l’Emule i del Torrent, i correu al cinema més proper.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario