‘Espias desde el cielo’ és una interessant pel·lícula de guerra on els combatents s’asseuen davant d’una pantalla de televisió amb uns comandaments que semblen de videojoc (de fet tot sembla un videojoc: pilots, drons, escenaris, víctimes, etc) i maten persones, terroristes, xiquets a la manera quasi clàssica, mentre que alts dignitaris polítics (potser no tan dignes quan alguns han de prendre decisions en mig d’una diarrea per indigestió de gambes) i comandaments militars debaten, mentre berenen un te amb pastes, tota una sèrie de dilemes morals i ètics sobre si  el fi justifica els mitjans, o no.

La pel·lícula barreja qüestions sobre el deure, la responsabilitat, el remordiment, la culpa, l’ocell en mà i els cent volant amb l’apassionant món dels danys col·laterals i amb una acció digna d’una peli de guerra de les de tota la vida (això sí sense un enemic endavant que dispare trets) que aconsegueix mantenir-te tota l’estona en tensió i, alguna vegada, posar-te els pels de punta, gràcies entre d’altres coses a l’acollonidor paper dels dos militars principals interpretats per Helen Mirren i Alan Rickman.

Peli que per cert s’assembla com un ou a un altre ou (o casi, només hi ha que vore els cartells) a aquella altra, també entretinguda però una mica més plana, del director de ‘Gattaca’ protagonitzada per Ethan Hawke i batejada amb l’oximorònic titol de ‘Good Kill’. Aquesta que també era com ‘Top Gun’ amb contenidors en lloc d’avions supersònics, també proposava un reflexió, d’alguna manera, sobre el remordiment i la culpa en el marc la guerra digital. L’unica cosa que queda clara és que matar es matar tan se val si ho fas amb botons o amb ganivets o si formes part de l’equip del bons o dels dolents.