Destacados
69 i pico miren cine
Les coses no són fàcils per ningú
Micro ressenya sobre la màgnifica sèrie “Shtisel” de Alon Zingman - (2013 fins fa un moment). 3 temporades. 33 episodis
Shtisel ((Netflix) Sèrie (3 temporades) xulíssima que vaig enganxar per casualitat i que m’ha agradat moltíssim. Probablement es una de les millors que he vist en els darrers anys. A l’altura de les grans. Es senzilla, sincera, autèntica, emocionant, divertida i, molt enganxosa. Sense traques ni tombarelles. Només amb personatges sòlids com una roca, un […]
69 i pico miren cine
Sons of Anarchy
Una ressenya de Kuqui Guillem sobre la sèrie “Sons of anarchy” de Kurt Sutter - (2008-2014). 7 temporades. 92 episodis
Veure Sons of Anarchy és una absoluta pèrdua de temps que només es pot justificar per un augment desmesurat d’hores mortes per causa de l’actual pandèmia. El protagonista, un roget pijo que no es llava el monyo en una setmana, troba el diari del seu pare, que va lluitar a Europa durant la guerra, i […]
69 i pico miren cine
El año del descubrimiento
Micro-ressenya sobre la pe•lícula 'El año del descubrimiento' de Luis López Carrasco (2020)
(Movistar +) Documentalot de 3 hores i vint minuts de durada que tracta del desmantellament industrial de Cartagena i dels disturbis que van acabar amb l’incendi del parlament regional, l’any olímpic de 1992. Està composat per testimonis de protagonistes, veïns de Cartagena i imatges d’arxiu (com per altra part sol passar als documentals) però amb […]
69 i pico miren cine
Akelarre
69 i pico miren cine
Un mundo normal.
69 i pico miren cine
The investigation
69 i pico miren cine
Gone girl
Gone girl es una adaptació del best-seller 'Perdida' de Gillian Flynn

Sempre he mostrat la meva simpatia cap al cinema del David Fincher. Però és que no puc dir altra cosa que difereixi ja que, cinta rere cinta, continua sense defraudar-me.

La facilitat que té de crear ambients tensos i angoixants amb eixa elegància que el caracteritza continua captivant-me a cada peli que roda. M’encanta la forma que té de clavar-te des de el primer segon de cap a les seves pantanoses històries per ofegar-te de sensacions i fer-te tant partícip d’elles. Aquesta “Gone girl” és un exemple més del que parle. Durant les dos hores i mitja de duració no he mirat en cap moment el rellotge, a pesar de que tampoc em pareix la seva millor obra ja que té un guió (més endavant parlaré més d’ell) que en més d’un moment penses que se li n’anirà de les mans. No obstant cada fotograma mostrat té força suficient per mantenir-te ben concentrat del que ocorre a la pantalla.

Com venia comentant, aquesta història de segrests, falsos segrests, assassinats, linxaments i escarnis públics i televisats aplega un moment que pot treure’t de ‘quici’. El que comença com una més que prometedora pel·lícula carregada d’intriga, molt de misteri i amb una cadència de narració perfectament conduïda avança fins un instant el qual no saps si continuar prenent-la en serio. Sembla un poc estúpida de vegades. Es vol tensar tant la corda que acaba perdent realisme i credibilitat i per tant pot incórrer en el pecat de perdre aquest aura tant típica de Fincher, i conseqüentment deixar d’interessar-te el que conta la narració.

Res més lluny d’això. En el moment que m’estava preguntant a mi mateixa si no s’estava portant tot massa al límit és quan me n’he adonat que la gràcia del film estava en seguir-li el joc, fer-te partícip de la pròpia personalitat malaltissa i punxant del llarg metratge.

Si com m’ha succés a mi aconsegueixes aplegar a aquesta conclusió, crec que Gone girl t’apassionarà. A mi ho ha fet i m’he entretingut i  l’he gaudit enormement. Ara bé, si no és el cas i et quedes a meitat del camí del que parlava anteriorment, doncs pot semblar-te una estupidesa sense massa gràcia.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario