Destacados
69 i pico miren cine
Sueño en otro idioma
Una microressenya de Pep Jordà - Sueño en otro idioma (Ernestro Contreras, 2017)
Sueño en otro idioma és una peli mexicana (on s’entén tot) i que es pot veure a Movistar + que va d’un lingüista que arriba a una aldea de la selva per estudiar el zikril que és un idioma que només parlen tres persones al món i que, per tant, està a punt d’extingir-se. Una […]
69 i pico miren cine
Ver Roma es lo más parecido a vivir la realidad
Una ressenya de Xavi Cortés - Roma (Alfonso Cuarón, 2018)
La película producida por Netflix te sitúa como espectador en el centro mismo de la escena. Tienes la sensación de poder mirar a cualquier parte. La cámara te da la libertad de fijar tu mirada en el lugar que más te interese. En el personaje que más te atraiga. Pero nada más lejos de la […]
69 i pico miren cine
No dejes rastro
Una ressenya de Pep Jordà - No dejes rastro (Debra Granik, 2018)
Peli molt xula sobre un pare que ha passat una guerra i que viu al bosc amb la seua filla. Ell no vol veure a ningú ni en pintura i ella se sent atreta per les persones i les mínimes comoditats que ofereix una cabanya o una caravana en societat. El problema és que tots […]
69 i pico miren cine
Los hermanos Coen en el Oeste
69 i pico miren cine
Buenos vecinos
69 i pico miren cine
Gone girl
Gone girl es una adaptació del best-seller 'Perdida' de Gillian Flynn

Sempre he mostrat la meva simpatia cap al cinema del David Fincher. Però és que no puc dir altra cosa que difereixi ja que, cinta rere cinta, continua sense defraudar-me.

La facilitat que té de crear ambients tensos i angoixants amb eixa elegància que el caracteritza continua captivant-me a cada peli que roda. M’encanta la forma que té de clavar-te des de el primer segon de cap a les seves pantanoses històries per ofegar-te de sensacions i fer-te tant partícip d’elles. Aquesta “Gone girl” és un exemple més del que parle. Durant les dos hores i mitja de duració no he mirat en cap moment el rellotge, a pesar de que tampoc em pareix la seva millor obra ja que té un guió (més endavant parlaré més d’ell) que en més d’un moment penses que se li n’anirà de les mans. No obstant cada fotograma mostrat té força suficient per mantenir-te ben concentrat del que ocorre a la pantalla.

Com venia comentant, aquesta història de segrests, falsos segrests, assassinats, linxaments i escarnis públics i televisats aplega un moment que pot treure’t de ‘quici’. El que comença com una més que prometedora pel·lícula carregada d’intriga, molt de misteri i amb una cadència de narració perfectament conduïda avança fins un instant el qual no saps si continuar prenent-la en serio. Sembla un poc estúpida de vegades. Es vol tensar tant la corda que acaba perdent realisme i credibilitat i per tant pot incórrer en el pecat de perdre aquest aura tant típica de Fincher, i conseqüentment deixar d’interessar-te el que conta la narració.

Res més lluny d’això. En el moment que m’estava preguntant a mi mateixa si no s’estava portant tot massa al límit és quan me n’he adonat que la gràcia del film estava en seguir-li el joc, fer-te partícip de la pròpia personalitat malaltissa i punxant del llarg metratge.

Si com m’ha succés a mi aconsegueixes aplegar a aquesta conclusió, crec que Gone girl t’apassionarà. A mi ho ha fet i m’he entretingut i  l’he gaudit enormement. Ara bé, si no és el cas i et quedes a meitat del camí del que parlava anteriorment, doncs pot semblar-te una estupidesa sense massa gràcia.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario