Destacados
69 i pico miren cine
Un blanco, blanco dia
Una ressenya mínima i entusiasta de Un blanco, blanco día (Hlynur Palmason, 2019)
 (Filmin) Peli islandesa que m’ha agradat moltíssim i que conta el dolor, la ràbia i la pena d’un policia jubilat que s’ha quedat vidu i que s’assabenta que la seua dona li posava banyes. Però la història és el que menys importa. Està filmada d’una manera espectacular, magistral, amb intenció. Les escenes parlen i transmeten […]
69 i pico miren cine
The new Pope
Una microressenya de la segona temporada d'aquesta interessant sèrie dirigida per Paolo Sorrentino
Em va agradar moltíssim la primera part i em va fer respecte encetar aquesta segona, però és igual de bona si no millor. Imatges bellíssimes filmades de manera espectacular, diàlegs àgils, esmolats, divertits; actuacions que peguen un esclafit; molt gran, enorme, el cardenal Voiello (Silvio Orlando) i la resta, per suposat. Una de les millors […]
69 i pico miren cine
Adults in the Room.
Una ressenya de la pel·lícula dirigida per Costa-Gavras en 2019 bassada en el llibre de Yanis Varoufakis ‘Comportar-se com adults’
(Filmin) M’ha resultat molt interessant aquesta pel·lícula del director esquerrà Costa-Gavras basada en un llibre de l’ex ministre d’economia grec Yanis Varoufakis que explica, perquè ho entenguem les persones que no entenem de economía, la crisis grega de 2015 que va estar a punt de treure Grecia de l’euro. Està clar que es tracta d’un […]
69 i pico miren cine
The Mandalorian
69 i pico miren cine
Jo me l’imaginava més gran
69 i pico miren cine
1917
69 i pico miren cine
Gone girl
Gone girl es una adaptació del best-seller 'Perdida' de Gillian Flynn

Sempre he mostrat la meva simpatia cap al cinema del David Fincher. Però és que no puc dir altra cosa que difereixi ja que, cinta rere cinta, continua sense defraudar-me.

La facilitat que té de crear ambients tensos i angoixants amb eixa elegància que el caracteritza continua captivant-me a cada peli que roda. M’encanta la forma que té de clavar-te des de el primer segon de cap a les seves pantanoses històries per ofegar-te de sensacions i fer-te tant partícip d’elles. Aquesta “Gone girl” és un exemple més del que parle. Durant les dos hores i mitja de duració no he mirat en cap moment el rellotge, a pesar de que tampoc em pareix la seva millor obra ja que té un guió (més endavant parlaré més d’ell) que en més d’un moment penses que se li n’anirà de les mans. No obstant cada fotograma mostrat té força suficient per mantenir-te ben concentrat del que ocorre a la pantalla.

Com venia comentant, aquesta història de segrests, falsos segrests, assassinats, linxaments i escarnis públics i televisats aplega un moment que pot treure’t de ‘quici’. El que comença com una més que prometedora pel·lícula carregada d’intriga, molt de misteri i amb una cadència de narració perfectament conduïda avança fins un instant el qual no saps si continuar prenent-la en serio. Sembla un poc estúpida de vegades. Es vol tensar tant la corda que acaba perdent realisme i credibilitat i per tant pot incórrer en el pecat de perdre aquest aura tant típica de Fincher, i conseqüentment deixar d’interessar-te el que conta la narració.

Res més lluny d’això. En el moment que m’estava preguntant a mi mateixa si no s’estava portant tot massa al límit és quan me n’he adonat que la gràcia del film estava en seguir-li el joc, fer-te partícip de la pròpia personalitat malaltissa i punxant del llarg metratge.

Si com m’ha succés a mi aconsegueixes aplegar a aquesta conclusió, crec que Gone girl t’apassionarà. A mi ho ha fet i m’he entretingut i  l’he gaudit enormement. Ara bé, si no és el cas i et quedes a meitat del camí del que parlava anteriorment, doncs pot semblar-te una estupidesa sense massa gràcia.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario