Sempre he mostrat la meva simpatia cap al cinema del David Fincher. Però és que no puc dir altra cosa que difereixi ja que, cinta rere cinta, continua sense defraudar-me.

La facilitat que té de crear ambients tensos i angoixants amb eixa elegància que el caracteritza continua captivant-me a cada peli que roda. M’encanta la forma que té de clavar-te des de el primer segon de cap a les seves pantanoses històries per ofegar-te de sensacions i fer-te tant partícip d’elles. Aquesta “Gone girl” és un exemple més del que parle. Durant les dos hores i mitja de duració no he mirat en cap moment el rellotge, a pesar de que tampoc em pareix la seva millor obra ja que té un guió (més endavant parlaré més d’ell) que en més d’un moment penses que se li n’anirà de les mans. No obstant cada fotograma mostrat té força suficient per mantenir-te ben concentrat del que ocorre a la pantalla.

Com venia comentant, aquesta història de segrests, falsos segrests, assassinats, linxaments i escarnis públics i televisats aplega un moment que pot treure’t de ‘quici’. El que comença com una més que prometedora pel·lícula carregada d’intriga, molt de misteri i amb una cadència de narració perfectament conduïda avança fins un instant el qual no saps si continuar prenent-la en serio. Sembla un poc estúpida de vegades. Es vol tensar tant la corda que acaba perdent realisme i credibilitat i per tant pot incórrer en el pecat de perdre aquest aura tant típica de Fincher, i conseqüentment deixar d’interessar-te el que conta la narració.

Res més lluny d’això. En el moment que m’estava preguntant a mi mateixa si no s’estava portant tot massa al límit és quan me n’he adonat que la gràcia del film estava en seguir-li el joc, fer-te partícip de la pròpia personalitat malaltissa i punxant del llarg metratge.

Si com m’ha succés a mi aconsegueixes aplegar a aquesta conclusió, crec que Gone girl t’apassionarà. A mi ho ha fet i m’he entretingut i  l’he gaudit enormement. Ara bé, si no és el cas i et quedes a meitat del camí del que parlava anteriorment, doncs pot semblar-te una estupidesa sense massa gràcia.