Com li ha passat a moltes persones a mi també m’ha agradat molt Hierro. Està molt ben feteta, té una capçalera a l’alçada de Bron/Broen (de fet li té una retirada) un guió molt apanyat i una Candela Peña que pega un esclafit. També Mónica López. I el millor de tot: la ubicació de l’acció defuig el centralisme mesetari on es situen la majoria de sèries de l’Estat i se’n va a buscar una illa preciosa prenent-se, de passada, la molèstia de mostrar-nos altres veus i altres àmbits que des de la seua particularitat arriben a la nostra generalitat molt millor que l’estàndard que els productors rancis miren d’embotir-nos com la botifarra.