Destacados
69 i pico miren cine
Un blanco, blanco dia
Una ressenya mínima i entusiasta de Un blanco, blanco día (Hlynur Palmason, 2019)
 (Filmin) Peli islandesa que m’ha agradat moltíssim i que conta el dolor, la ràbia i la pena d’un policia jubilat que s’ha quedat vidu i que s’assabenta que la seua dona li posava banyes. Però la història és el que menys importa. Està filmada d’una manera espectacular, magistral, amb intenció. Les escenes parlen i transmeten […]
69 i pico miren cine
The new Pope
Una microressenya de la segona temporada d'aquesta interessant sèrie dirigida per Paolo Sorrentino
Em va agradar moltíssim la primera part i em va fer respecte encetar aquesta segona, però és igual de bona si no millor. Imatges bellíssimes filmades de manera espectacular, diàlegs àgils, esmolats, divertits; actuacions que peguen un esclafit; molt gran, enorme, el cardenal Voiello (Silvio Orlando) i la resta, per suposat. Una de les millors […]
69 i pico miren cine
Adults in the Room.
Una ressenya de la pel·lícula dirigida per Costa-Gavras en 2019 bassada en el llibre de Yanis Varoufakis ‘Comportar-se com adults’
(Filmin) M’ha resultat molt interessant aquesta pel·lícula del director esquerrà Costa-Gavras basada en un llibre de l’ex ministre d’economia grec Yanis Varoufakis que explica, perquè ho entenguem les persones que no entenem de economía, la crisis grega de 2015 que va estar a punt de treure Grecia de l’euro. Està clar que es tracta d’un […]
69 i pico miren cine
The Mandalorian
69 i pico miren cine
Jo me l’imaginava més gran
69 i pico miren cine
1917
69 i pico miren cine
Humor de baixa intensitat
Un resenya de Jordi Santonja Ferrando - Fe de Etarras (Borja Cobeaga, 2017)

Gràcies a la plataforma Netflix s’ha realitzat aquesta pel•lícula, la segona col•laboració al nostre país, després de la sèrie ‘Las chicas del cable’.

Tracta d’un tema tan poc tractat al nostre cinema com necessari (el terrorisme d’ETA) sembla allò que diem ‘de fora vindran que els ulls ens obriran’ Netflix realitza aquest film amb uns grans coneixedors del tema: Borja Cobeaga, Diego San José i la gent de ‘Vaya semanita’, programa d’humor de la televisió pública basca, que es va fer famós per riures d’ETA i trencar el tabú que ofegava el sentit irònic al País basc.

Des de la polèmica campanya de promoció de la pel•li (denunciada per una associació de guàrdia civils) i estrenada un 12 d’octubre, s’ha provocat aquest debat: Podem fer burla de tot? Quin són els límits de l’humor? La meua opinió és que així sí es pot fer humor, ja que es busca riure’s dels assassins i no de les víctimes ni de la policia. En tot moment la diana de les burles són per als 4 etarres i no hi ha cap moment d’èpica per a ells, tot el contrari.

El guió és molt intel•ligent, és un humor seriós tirant a trist, amb unes situacions surrealistes com l’escena on juguen una partida al trivial o les referències culinàries d’ETA, que són molt gracioses. Una fotografia trista i obscura, cap efecte especial i el format de la pel•lícula dissenyada per a veure’s en la tele de casa o en una tablet, ja que en una sala de cinema la rissa és podria contagiar.

Les interpretacions de Javier Cámara (un «històric» d’ETA) i de Javier López (un etarra d’Albacete) són genials i tenen un gran protagonisme, fins tapar als altres actors de la cinta.

Tot envoltat per l’atmosfera del mundial de futbol del 2010 que va guanyar Espanya, pràcticament un actor mes de la pel•lícula. Un altre escenari que està en un latent segon pla és la rendició/negociacions de la banda terrorista, que fa que els protagonistes es desmoralitzen o es rebel•len davant d’una claudicació que no volen acceptar.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario