Destacados
69 i pico miren cine
Hierro
Una microressenya de Pep Jordà - Hierro (Jorge Coira, 2019)
 Com li ha passat a moltes persones a mi també m’ha agradat molt Hierro. Està molt ben feteta, té una capçalera a l’alçada de Bron/Broen (de fet li té una retirada) un guió molt apanyat i una Candela Peña que pega un esclafit. També Mónica López. I el millor de tot: la ubicació de l’acció […]
69 i pico miren cine
El vicio del poder
Una microressenya minimalista de Pep Jordà - El vicio del poder (Adam McKay, 2018)
Peliculón sobre la trajectòria política i personal de Dick Cheney i de la seua transformació de buròcrata gris en l’home amb més poder de la galàxia. També tracta de manera interessant el seu paper en la invasió d’Irak (per cert, imperdonable que no es faci cap referència a Aznar ni al seu ‘estamos trabajando en […]
69 i pico miren cine
La mano invisible
Una microressenya minimalista de Pep Jordà - La mano invisible (David Macián, 2016)
Peli que en format reality show dibuixa un interessant (i esgarrifant) mapa sobre el món del treball, les relacions laborals, socials, les classes (tot i que alguns diuen que ja no existeixen) i els responsables (la mano invisible?) de que cada vegada es treballe més i es guanye menys. Molt interessant i motivadora.
69 i pico miren cine
Sueño en otro idioma
69 i pico miren cine
No dejes rastro
69 i pico miren cine
Inside Out
La pel•lícula, que es va presentar el darrer mes de maig al Festival de Cannes, va rebre nombrosos elogis de la crítica que, per damunt de tot, va valorar la seua originalitat i ironia.

Des de que Woody Allen l’any 1972 es va clavar dins la pell d’un espermatozoide en la pel•lícula Todo lo que siempre quiso saber sobre el sexo pero nunca se atrevió a preguntar aprofitant, de passada, per fer un divertit recorregut a través de les diverses parts del cos humà, no s’havia vist a les pantalles una ‘interiorització’ tan imaginativa, tan divertida i, sobretot, tan genial com la que han perpetrat recentment Pete Docter y Ronnie del Carmen en Inside Out (Del revés, en castellà).

Una magnífica peli – que ja tardeu en anar a vore – que transcorre, bàsicament, dins del cervell polièdric d’una xiqueta que s’ha passat tota la vida feliç a Minnesota i que, de cop i volta, s’ha de traslladar amb els seus pares a una grisa i inhòspita San Francisco. La peli està protagonitzada per les cinc emocions principals de la xiqueta: l’alegria, tristor, por, fàstic i ira. Que pel que es veu són emocions que tots portem a sobre de sèrie. Amb elles i amb la seua manera particular d’entendre la vida (‘hoy es un gran dia, no nos hemos muerto’, diu la por) assistirem als canvis de la menuda Riley en el procés d’adaptació al seu nou entorn i en la transformació de xiqueta a pre-adolescent. Amb ella compartirem decepcions, ens alegrarem, ens commourem i, sobretot, riurem (amb un humor afilat,original, sorprenent i intel•ligent) amb tot el que passa dins del seu cervell.

La pel•lícula que es va presentar el darrer mes de maig al Festival de Cannes fora de competició, i al més següent al Festival de Cinema de Los Ángeles, va rebre nombrosos elogis de la crítica que, per damunt de tot, va valorar la seua originalitat i ironia. No debades el pare de la criatura, Pete Docter, va estar l’escriptor de Wall-E (eixa gran història d’amor i ciènvia-ficció entre dos robots) i per si no hi havia prou també va ser l’escriptor, guionista i director de Up probablement una de les millors darreres pel•lícules no només del cinema d’animació sinó del cine en general, amb permís de Inside-Out.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:
COMENTARIOS

  1. Hermes says:

    Em va sorprendre. Per l’estil del dibuix pensava que seria més infantil i la veritat és una senyora pel·lícula. Em vaig riure molt sobretot al final. 😀

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario