‘Interestelar’ de Christopher Nolan és una destacable i distreta peli de ciència-ficció. Però també és una peli de aventures i un drama i una peli sobre l’apocalipsi, o casi, i una peli que reflexiona sobre la relativitat del espai i del temps i un peli sobre fenòmens paranormals, i una peli de pioners que van a la conquista de l’oest de la galàxia i, fins i tot, una peli ecologista. De fet ‘Interestelar’ és la teoria de tot portada al cinema.
Una espècie d’Aleph on conflueixen totes les forces de l’univers, i on conviuen un munt de pel·lícules com: ‘2001: Una odissea especial’, ‘El planeta de los simios’, ‘Cuando los mundos chocan’, ‘Viaje alucinante’, ‘Viaje alucinante al fondo de la mente’, ‘Naves misteriosas’, ‘Twister’, ‘Caravana a Oregon’, ‘Las dos vidas de Audrey Rose’ o ‘Gosht’.
Un mapa de l’univers on hi ha lloc per a tot: la diversió, la reflexió, la imaginació i les teories científiques. Tot i que en ocasions aquestes teories patinen una mica de biela i s’emboliquen de mala manera arribant a conclusions de pati de col·legi. Malgrat això la peli resulta entretinguda a pesar de tindre més metratge (gairebé tres hores) que grans èxits de Bollywood com: ‘Chennai Express’, ‘Rang de Basanti’ o ‘Udaan’. Això sí sense superar el record de 224 minuts de la magnífica ‘Lagaan’.
Resumint ‘Interestar’ és una peli ben contada, amb molta imaginació i estèticament molt aconseguida però que, potser, a causa de tant forat negre, tant salt espai-temporal, tanta teoria del tot i el doble salt mortal amb doble tirabuixó final et deixa amb una sensació d’insatisfacció. Com si acabares de veure un coet immens, magnífic, espectacular però que una vegada finalitzat el compte enrere no acaba d’enlairar-se.