M’ha agradat molt el ‘Joker’ i la interpretació de Joaquin Phoenix i com el director rasca en l’origen del mal i la moralitat rotllo: ‘Tant d’anar el càntir a la font, arriba un dia que es romp’; i aquella altra de que: ‘al país dels cecs el tort és el rei’ en aquest cas ‘al país dels torts el cec es el rei’; i que Wayne Sr. que és més dolent que les pistoles i que no para de repetir: ‘O jo o l’anarquia’ siga –ironies de la vida – la inspiració de Wayne Jr. (altrament conegut com Batman) i l’ambient sòrdid, boig i trist de la pel·lícula; i el plaer fosc de la venjança davant la desesperança, la humiliació i l’abús; i el fet que la societat que vivim (o la que es veu a la pantalla) siga un castell de naips que amb qualsevol colp d’aire, o d’airuset en el cas d’Alcoi, se’n pot anar a pastar fang; i eixa sensació d’estómac buit, o de mal cos, que et deixa la pel·lícula i que et recorda la tirada que tenim les persones cap a la violència i cap a l’anarquia. I per damunt de tot: la música.