Destacados
69 i pico miren cine
Jo me l’imaginava més gran
Una ressenya mínima i una mica descreguda de Pep Jordà - Parásitos (Bong Joon-ho, 2019)
Peli xula, tirant a molt xula, amb un bon argument, original i amb sorpreses, amb unes bones interpretacions, un escenari de casa rural amb possibles i algunes frases de guió sobre el fet de ‘fer plans’ per a guardar-les al caixó de frases de pel·lícules per a recordar. M’ha agradat, m’ha mantingut enganxat tota la […]
69 i pico miren cine
1917
Una ressenya curta de Jordi Santonja - 1917 (Sam Mendes, 2019)
Es una d’eixes pel·lícules en la qual allò més destacable és com està feta i és de les que cal veure en el millor cinema que tingues al teu abast. Totalment  rodada en pla seqüència, ni un segon de respir, estàs colze amb colze amb els actors, és una experiència única, no hi ha contrapicats, […]
69 i pico miren cine
Richard Jewell
Una ressenya curta de Pep Jordà - Richard Jewell (Clint Eastwood, 2019)
Sembla mentida que amb vuitanta-nou anys acomplits, algú es puga marcar una pel·lícula tan ben parida com aquesta, tot i que el algú en qüestió siga Clint Eastwood. Em va enganxar, emocionar, cabrejar, indignar i un munt de coses més la història, basada en fets reals, sobre un home anònim (una mica, o prou, moniato) […]
69 i pico miren cine
La odisea de los giles
69 i pico miren cine
Puñales por la espalda
69 i pico miren cine
El hoyo
69 i pico miren cine
Joker
Una ressenya curta de Pep Jordà - Joker (Todd Phillips, 2019)

M’ha agradat molt el ‘Joker’ i la interpretació de Joaquin Phoenix i com el director rasca en l’origen del mal i la moralitat rotllo: ‘Tant d’anar el càntir a la font, arriba un dia que es romp’; i aquella altra de que: ‘al país dels cecs el tort és el rei’ en aquest cas ‘al país dels torts el cec es el rei’; i que Wayne Sr. que és més dolent que les pistoles i que no para de repetir: ‘O jo o l’anarquia’ siga –ironies de la vida – la inspiració de Wayne Jr. (altrament conegut com Batman) i l’ambient sòrdid, boig i trist de la pel·lícula; i el plaer fosc de la venjança davant la desesperança, la humiliació i l’abús; i el fet que la societat que vivim (o la que es veu a la pantalla) siga un castell de naips que amb qualsevol colp d’aire, o d’airuset en el cas d’Alcoi, se’n pot anar a pastar fang; i eixa sensació d’estómac buit, o de mal cos, que et deixa la pel·lícula i que et recorda la tirada que tenim les persones cap a la violència i cap a l’anarquia. I per damunt de tot: la música.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario