Destacados
69 i pico miren cine
Yesterday
Microressenya - Yesterday(Danny Boyle, 2019)
Peli que comença amb la premissa que si ‘The Beatles’ no hagueren existit haguera calgut inventar-los. Té un inici original, alguns moments graciosos (les cerques al Google), una història d’amor ensucrada i moltes cançons dels Beatles, la qual cosa fa que, malgrat no ser cap meravella argumental, et passes hora i mitja amb el somriure […]
69 i pico miren cine
Cafarnaúm
Una microressenya de Pep Jordà - Cafarnaúm (Nadine Labaki, 2018)
Peli magnífica sobre la vida d’un xiquet que sobreviu i malviu en un país àrab que tanmateix podria ser un barri pobre de qualsevol ciutat rica; que està impressionantment interpretada pel xiquet siri Zain Al Rafeea. És una peli colpidora, tràgica, esgarrifant, que provoca indignació, que et remou les tripes durant dues hores i que […]
69 i pico miren cine
Hierro
Una microressenya de Pep Jordà - Hierro (Jorge Coira, 2019)
 Com li ha passat a moltes persones a mi també m’ha agradat molt Hierro. Està molt ben feteta, té una capçalera a l’alçada de Bron/Broen (de fet li té una retirada) un guió molt apanyat i una Candela Peña que pega un esclafit. També Mónica López. I el millor de tot: la ubicació de l’acció […]
69 i pico miren cine
El vicio del poder
69 i pico miren cine
La mano invisible
69 i pico miren cine
Sueño en otro idioma
69 i pico miren cine
La conspiración del silencio
Per què a l’estat espanyol no es va realitzar un judici contra el franquisme d’aquestes característiques si més no per tranquil·litzar les consciencies i soterrar a tots els morts que havien quedat oblidat a les cunetes?

Sense ser cap peliculón resulta interessant aquest drama judicial situat als anys 60 del segle passat que aborda la trajectòria d’un jove fiscal des de que s’assabenta del que passava a camps de concentració com Auschwitz fins que aconsegueix portar a judici a alguns dels 8.000 culpables de la gestió del camp. Tot i que pel camí haurà d’assumir el passat nazi de la seua família, amics i col·laboradors.

La peli que aconsegueix resultar estremidora només amb paraules (de vegades són millor mil paraules que una sola imatge) sense mostrar ni una sola escena ni documental ni de ficció del terror nazi, està basada en l’anomenat procés de Frankfurt que es va dur a terme l’any 1963 contra 22 antics oficials de les SS, responsables entre 1940 i 1945 de diversos serveis al camp d’extermini.

Un procés que va ser també un gran judici mediàtic, cobert per escriptors de la talla d’Arthur Miller o Max Frisch, ja que que es tractava de la primera vegada que Alemanya jutjava el seu passat nazi. Ho havien fet els americans a Nuremberg, els russos a Berlin, però aquesta era la primera vegada que el país reconeixia la participació voluntària d’alemanys normals i corrents a l’Holocaust sense tindre en consideració d’eixe terme moralment qüestionable anomenat ‘obediència deguda’.

En acabar la peli et venen al cap un munt de preguntes. La més insistent: ¿Per què a l’estat espanyol no es va realitzar un judici contra el franquisme d’aquestes característiques si més no per tranquil·litzar les consciencies i soterrar els morts que havien quedat oblidat a les cunetes? Tot i de seguida te’n ve una altra: ¿S’hagueren celebrat judicis a Alemanya contra el nazisme si els nazis hagueren guanyat la guerra i 40 anys després hagueren fet una ‘transició exemplar’ cap a la democràcia malgrat que les institucions i els organismes de poder seguiren dominades per nazis o per hereus, admiradors i deixebles dels nazis?

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario