Destacados
69 i pico miren cine
Un blanco, blanco dia
Una ressenya mínima i entusiasta de Un blanco, blanco día (Hlynur Palmason, 2019)
 (Filmin) Peli islandesa que m’ha agradat moltíssim i que conta el dolor, la ràbia i la pena d’un policia jubilat que s’ha quedat vidu i que s’assabenta que la seua dona li posava banyes. Però la història és el que menys importa. Està filmada d’una manera espectacular, magistral, amb intenció. Les escenes parlen i transmeten […]
69 i pico miren cine
The new Pope
Una microressenya de la segona temporada d'aquesta interessant sèrie dirigida per Paolo Sorrentino
Em va agradar moltíssim la primera part i em va fer respecte encetar aquesta segona, però és igual de bona si no millor. Imatges bellíssimes filmades de manera espectacular, diàlegs àgils, esmolats, divertits; actuacions que peguen un esclafit; molt gran, enorme, el cardenal Voiello (Silvio Orlando) i la resta, per suposat. Una de les millors […]
69 i pico miren cine
Adults in the Room.
Una ressenya de la pel·lícula dirigida per Costa-Gavras en 2019 bassada en el llibre de Yanis Varoufakis ‘Comportar-se com adults’
(Filmin) M’ha resultat molt interessant aquesta pel·lícula del director esquerrà Costa-Gavras basada en un llibre de l’ex ministre d’economia grec Yanis Varoufakis que explica, perquè ho entenguem les persones que no entenem de economía, la crisis grega de 2015 que va estar a punt de treure Grecia de l’euro. Està clar que es tracta d’un […]
69 i pico miren cine
The Mandalorian
69 i pico miren cine
Jo me l’imaginava més gran
69 i pico miren cine
1917
69 i pico miren cine
La conspiración del silencio
Per què a l’estat espanyol no es va realitzar un judici contra el franquisme d’aquestes característiques si més no per tranquil·litzar les consciencies i soterrar a tots els morts que havien quedat oblidat a les cunetes?

Sense ser cap peliculón resulta interessant aquest drama judicial situat als anys 60 del segle passat que aborda la trajectòria d’un jove fiscal des de que s’assabenta del que passava a camps de concentració com Auschwitz fins que aconsegueix portar a judici a alguns dels 8.000 culpables de la gestió del camp. Tot i que pel camí haurà d’assumir el passat nazi de la seua família, amics i col·laboradors.

La peli que aconsegueix resultar estremidora només amb paraules (de vegades són millor mil paraules que una sola imatge) sense mostrar ni una sola escena ni documental ni de ficció del terror nazi, està basada en l’anomenat procés de Frankfurt que es va dur a terme l’any 1963 contra 22 antics oficials de les SS, responsables entre 1940 i 1945 de diversos serveis al camp d’extermini.

Un procés que va ser també un gran judici mediàtic, cobert per escriptors de la talla d’Arthur Miller o Max Frisch, ja que que es tractava de la primera vegada que Alemanya jutjava el seu passat nazi. Ho havien fet els americans a Nuremberg, els russos a Berlin, però aquesta era la primera vegada que el país reconeixia la participació voluntària d’alemanys normals i corrents a l’Holocaust sense tindre en consideració d’eixe terme moralment qüestionable anomenat ‘obediència deguda’.

En acabar la peli et venen al cap un munt de preguntes. La més insistent: ¿Per què a l’estat espanyol no es va realitzar un judici contra el franquisme d’aquestes característiques si més no per tranquil·litzar les consciencies i soterrar els morts que havien quedat oblidat a les cunetes? Tot i de seguida te’n ve una altra: ¿S’hagueren celebrat judicis a Alemanya contra el nazisme si els nazis hagueren guanyat la guerra i 40 anys després hagueren fet una ‘transició exemplar’ cap a la democràcia malgrat que les institucions i els organismes de poder seguiren dominades per nazis o per hereus, admiradors i deixebles dels nazis?

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario