Destacados
69 i pico miren cine
No dejes rastro
Una ressenya de Pep Jordà - No dejes rastro (Debra Granik, 2018)
Peli molt xula sobre un pare que ha passat una guerra i que viu al bosc amb la seua filla. Ell no vol veure a ningú ni en pintura i ella se sent atreta per les persones i les mínimes comoditats que ofereix una cabanya o una caravana en societat. El problema és que tots […]
69 i pico miren cine
Los hermanos Coen en el Oeste
Una crítica de Javier Llopis sobre la película “La balada de Buster Scruggs”
A estas alturas de la película, nadie pone en duda que los hermanos Coen son dos mentes maravillosamente enfermas; dos cineastas singulares, que imponen en todas sus obras un universo personal e intransferible, que no se parece a nada ni a nadie. “La balada de Buster Scruggs” podría también titularse como su homónima de los […]
69 i pico miren cine
Corrupció democràtica, un regne negre
Una ressenya de Jordi Santonja - El reino (Rodrigo Sorogoyen, 2018)
Era una història molt necessària que necessitava el nostre cinema, baixar als inferns de la corrupció i traure del femer polític el retrat de l’Espanya dels diners negres, l’especulació urbanística… Per fi al 2018 tenim la segona pel·lícula de la corrupció política. La primera va ser «B», dirigida per David Ilundain, adaptació de l’obra de […]
69 i pico miren cine
Buenos vecinos
69 i pico miren cine
La muerte de Stalin
69 i pico miren cine
The terror
69 i pico miren cine
La conspiración del silencio
Per què a l’estat espanyol no es va realitzar un judici contra el franquisme d’aquestes característiques si més no per tranquil·litzar les consciencies i soterrar a tots els morts que havien quedat oblidat a les cunetes?

Sense ser cap peliculón resulta interessant aquest drama judicial situat als anys 60 del segle passat que aborda la trajectòria d’un jove fiscal des de que s’assabenta del que passava a camps de concentració com Auschwitz fins que aconsegueix portar a judici a alguns dels 8.000 culpables de la gestió del camp. Tot i que pel camí haurà d’assumir el passat nazi de la seua família, amics i col·laboradors.

La peli que aconsegueix resultar estremidora només amb paraules (de vegades són millor mil paraules que una sola imatge) sense mostrar ni una sola escena ni documental ni de ficció del terror nazi, està basada en l’anomenat procés de Frankfurt que es va dur a terme l’any 1963 contra 22 antics oficials de les SS, responsables entre 1940 i 1945 de diversos serveis al camp d’extermini.

Un procés que va ser també un gran judici mediàtic, cobert per escriptors de la talla d’Arthur Miller o Max Frisch, ja que que es tractava de la primera vegada que Alemanya jutjava el seu passat nazi. Ho havien fet els americans a Nuremberg, els russos a Berlin, però aquesta era la primera vegada que el país reconeixia la participació voluntària d’alemanys normals i corrents a l’Holocaust sense tindre en consideració d’eixe terme moralment qüestionable anomenat ‘obediència deguda’.

En acabar la peli et venen al cap un munt de preguntes. La més insistent: ¿Per què a l’estat espanyol no es va realitzar un judici contra el franquisme d’aquestes característiques si més no per tranquil·litzar les consciencies i soterrar els morts que havien quedat oblidat a les cunetes? Tot i de seguida te’n ve una altra: ¿S’hagueren celebrat judicis a Alemanya contra el nazisme si els nazis hagueren guanyat la guerra i 40 anys després hagueren fet una ‘transició exemplar’ cap a la democràcia malgrat que les institucions i els organismes de poder seguiren dominades per nazis o per hereus, admiradors i deixebles dels nazis?

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario