Destacados
69 i pico miren cine
Patria
Una micro ressenya de la mini sèrie Patria d'Aitor Gabilondo
Sèrie que com molt bé diu la sinopsis va de dos famílies basques amigues separades per una bala i que intenta explicar, sense aconseguir-ho, allò que en una altra època es va conèixer com ‘el problema basc’. A mi m’ha agradat bastant. L’ambient molt bé, les actrius principals també. No m’ha agradat massa eixe anar […]
69 i pico miren cine
Caza de brujas
(Filmin) Sèrie noruega de categoría (8 capítols de 45 minuts de durada) que va d’una comptable (Ida Waage) que quan demana explicacions als seus superiors sobre una factura de 450.000 € més fosca que els túnels de la Sarga obre la caixa dels trons i desencadena una sèrie d’esdeveniments no per esperats menys sorprenents. És […]
69 i pico miren cine
Treufoc (Filmin)
Una ressenya mínima i entusiasta de Jordi Santonja Ferrando
Estem davant de la millor sèrie que s’ha fet en aquest país, amb permís de “Crematorio”, pot sonar excessiu però si aquesta producció tinguera nom suec, estiguera a un altra plataforma (HBO, Netflix…) o comptarà amb un poc més de pressupost, seria una sèrie molt famosa i amb premis. Són 30 hores de pura intriga, […]
69 i pico miren cine
Un blanco, blanco dia
69 i pico miren cine
The new Pope
69 i pico miren cine
Adults in the Room.
69 i pico miren cine
La conspiración del silencio
Per què a l’estat espanyol no es va realitzar un judici contra el franquisme d’aquestes característiques si més no per tranquil·litzar les consciencies i soterrar a tots els morts que havien quedat oblidat a les cunetes?

Sense ser cap peliculón resulta interessant aquest drama judicial situat als anys 60 del segle passat que aborda la trajectòria d’un jove fiscal des de que s’assabenta del que passava a camps de concentració com Auschwitz fins que aconsegueix portar a judici a alguns dels 8.000 culpables de la gestió del camp. Tot i que pel camí haurà d’assumir el passat nazi de la seua família, amics i col·laboradors.

La peli que aconsegueix resultar estremidora només amb paraules (de vegades són millor mil paraules que una sola imatge) sense mostrar ni una sola escena ni documental ni de ficció del terror nazi, està basada en l’anomenat procés de Frankfurt que es va dur a terme l’any 1963 contra 22 antics oficials de les SS, responsables entre 1940 i 1945 de diversos serveis al camp d’extermini.

Un procés que va ser també un gran judici mediàtic, cobert per escriptors de la talla d’Arthur Miller o Max Frisch, ja que que es tractava de la primera vegada que Alemanya jutjava el seu passat nazi. Ho havien fet els americans a Nuremberg, els russos a Berlin, però aquesta era la primera vegada que el país reconeixia la participació voluntària d’alemanys normals i corrents a l’Holocaust sense tindre en consideració d’eixe terme moralment qüestionable anomenat ‘obediència deguda’.

En acabar la peli et venen al cap un munt de preguntes. La més insistent: ¿Per què a l’estat espanyol no es va realitzar un judici contra el franquisme d’aquestes característiques si més no per tranquil·litzar les consciencies i soterrar els morts que havien quedat oblidat a les cunetes? Tot i de seguida te’n ve una altra: ¿S’hagueren celebrat judicis a Alemanya contra el nazisme si els nazis hagueren guanyat la guerra i 40 anys després hagueren fet una ‘transició exemplar’ cap a la democràcia malgrat que les institucions i els organismes de poder seguiren dominades per nazis o per hereus, admiradors i deixebles dels nazis?

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario