Destacados
69 i pico miren cine
Solo Han
Una ressenya de Xavier Cortés - Han Solo: Una historia de Star Wars (Ron Howard, 2018)
Será que Solo entiendo la saga de Star Wars con el contenido místico, aunque sea más de lo mismo, cada entrega para mi supone disfrutar del universo creado por George Lucas,  que como una fórmula mágica ha conseguido enganchar a varias generaciones, así lo vivimos en casa desde que mi hijo era pequeño. Así pues […]
69 i pico miren cine
La vida y nada más
La vida y nada más (Antonio Méndez Esparza, 2017)
Peli dureta, de ritme relaxat però de contingut xulo i missatge desassossegador que va de vides dures i complicades i que ens recorda que ‘quan un es desgraciat amb els collons ensopega’. Molt bones les interpretacions de la mare i fill protagonistes.   
69 i pico miren cine
‘Lucky’ o la mirada de Harry Dean Stanton
Una ressenya de Javier Llopis - Lucky (John Carroll Lynch, 2018)
Harry Dean Stanton era uno de esos secundarios rocosos que hemos visto en decenas de películas. Pertenecía a la orgullosa estirpe de los actores de carácter, que le ha proporcionado al cine americano alguno de los mejores momentos de su historia. Durante sesenta años  su rostro inconfundible se ha sucedido en pequeños papeles a los […]
69 i pico miren cine
Campeones
69 i pico miren cine
Ready Player One
69 i pico miren cine
Thelma
69 i pico miren cine
La forma de l’aigua
Una ressenya de Pep Jordà - La forma del agua (Guillermo del Toro, 2018)

‘La forma de l’aigua’ és un conte preciós (conte en la mesura que ho era ‘Amelie’ a la que estèticament recorda en ocasions) recomanada per a nens d’entre 9 i 99 anys amb bons i dolents, dames i herois, estèticament bellíssim i amb un missatge amable i alliçonador. Com qui diu el revers lluminós d’aquell altra preciosa peli del director: ‘El laberint del fauno’.

Només que el que allà era fosc ací és colorit,  el que era desesperançador ara es animós i el que generava por i odi ara genera estima i ganes de viure. Perquè ‘La forma de l’aigua’ per damunt de tot és una bonica faula sobre el retrobament, la compassió i l’amor. En línia amb la sirenita o la bella i la bèstia malgrat que aquesta bella (Sally Hawkins) no guanyaria cap concurs de bellesa ni la bèstia (Doug Jones) té res d’animal (llevat de l’episodi que tracta el gat amb la mateixa sensibilitat que ho feia Alf, l’extraterrestre del planeta Melmac). I el fet que el conte en lloc de en paraules està escrit amb unes imatges potents i enganxoses.

Però per damunt de tot ‘La forma de l’aigua’ és un homenatge al cinema. La protagonista viu damunt d’una cinema permanentment buit on es projecta de manera habitual una pel·lícula de romans. A la peli i ha un número musical que no té massa a veure (o sí) amb l’argument però que resulta emocionant i estremidor. La pròpia peli és una barreja d’un munt de gèneres: thriller, espies, amor, fantàstic, musical, monstres, ciència ficció. I el protagonista principal (un esser que es com una espècie poc evolucionada de Namor, submariner, però amb llumenetes de Nadal) li fa alguna cosa més que un gest de complicitat al clàssic de 1954 ‘Creature from the Black Lagoon’ (La mujer y el monstruo). Tots dos tenen una aparença similar, tots dos venen de l’Amazones i els bons de totes dues pel·lícules han de justificar en un moment donat la supervivència d’ells adduint el coneixement adquirit en mires a futures expedicions espacials.

Per anar resumint  ‘La forma de l’aigua’ és una meravella visual poètica, seductora, imaginativa i molt recomanable que no només t’atrapa sinó que et transmet un munt de sensacions i missatges que es fa difícil resumir en unes poques paraules.  Així que aneu a veure-la. Al cinema.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario