Destacados
69 i pico miren cine
Patria
Una micro ressenya de la mini sèrie Patria d'Aitor Gabilondo
Sèrie que com molt bé diu la sinopsis va de dos famílies basques amigues separades per una bala i que intenta explicar, sense aconseguir-ho, allò que en una altra època es va conèixer com ‘el problema basc’. A mi m’ha agradat bastant. L’ambient molt bé, les actrius principals també. No m’ha agradat massa eixe anar […]
69 i pico miren cine
Caza de brujas
(Filmin) Sèrie noruega de categoría (8 capítols de 45 minuts de durada) que va d’una comptable (Ida Waage) que quan demana explicacions als seus superiors sobre una factura de 450.000 € més fosca que els túnels de la Sarga obre la caixa dels trons i desencadena una sèrie d’esdeveniments no per esperats menys sorprenents. És […]
69 i pico miren cine
Treufoc (Filmin)
Una ressenya mínima i entusiasta de Jordi Santonja Ferrando
Estem davant de la millor sèrie que s’ha fet en aquest país, amb permís de “Crematorio”, pot sonar excessiu però si aquesta producció tinguera nom suec, estiguera a un altra plataforma (HBO, Netflix…) o comptarà amb un poc més de pressupost, seria una sèrie molt famosa i amb premis. Són 30 hores de pura intriga, […]
69 i pico miren cine
Un blanco, blanco dia
69 i pico miren cine
The new Pope
69 i pico miren cine
Adults in the Room.
69 i pico miren cine
La forma de l’aigua
Una ressenya de Pep Jordà - La forma del agua (Guillermo del Toro, 2018)

‘La forma de l’aigua’ és un conte preciós (conte en la mesura que ho era ‘Amelie’ a la que estèticament recorda en ocasions) recomanada per a nens d’entre 9 i 99 anys amb bons i dolents, dames i herois, estèticament bellíssim i amb un missatge amable i alliçonador. Com qui diu el revers lluminós d’aquell altra preciosa peli del director: ‘El laberint del fauno’.

Només que el que allà era fosc ací és colorit,  el que era desesperançador ara es animós i el que generava por i odi ara genera estima i ganes de viure. Perquè ‘La forma de l’aigua’ per damunt de tot és una bonica faula sobre el retrobament, la compassió i l’amor. En línia amb la sirenita o la bella i la bèstia malgrat que aquesta bella (Sally Hawkins) no guanyaria cap concurs de bellesa ni la bèstia (Doug Jones) té res d’animal (llevat de l’episodi que tracta el gat amb la mateixa sensibilitat que ho feia Alf, l’extraterrestre del planeta Melmac). I el fet que el conte en lloc de en paraules està escrit amb unes imatges potents i enganxoses.

Però per damunt de tot ‘La forma de l’aigua’ és un homenatge al cinema. La protagonista viu damunt d’una cinema permanentment buit on es projecta de manera habitual una pel·lícula de romans. A la peli i ha un número musical que no té massa a veure (o sí) amb l’argument però que resulta emocionant i estremidor. La pròpia peli és una barreja d’un munt de gèneres: thriller, espies, amor, fantàstic, musical, monstres, ciència ficció. I el protagonista principal (un esser que es com una espècie poc evolucionada de Namor, submariner, però amb llumenetes de Nadal) li fa alguna cosa més que un gest de complicitat al clàssic de 1954 ‘Creature from the Black Lagoon’ (La mujer y el monstruo). Tots dos tenen una aparença similar, tots dos venen de l’Amazones i els bons de totes dues pel·lícules han de justificar en un moment donat la supervivència d’ells adduint el coneixement adquirit en mires a futures expedicions espacials.

Per anar resumint  ‘La forma de l’aigua’ és una meravella visual poètica, seductora, imaginativa i molt recomanable que no només t’atrapa sinó que et transmet un munt de sensacions i missatges que es fa difícil resumir en unes poques paraules.  Així que aneu a veure-la. Al cinema.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario