‘La forma de l’aigua’ és un conte preciós (conte en la mesura que ho era ‘Amelie’ a la que estèticament recorda en ocasions) recomanada per a nens d’entre 9 i 99 anys amb bons i dolents, dames i herois, estèticament bellíssim i amb un missatge amable i alliçonador. Com qui diu el revers lluminós d’aquell altra preciosa peli del director: ‘El laberint del fauno’.
Només que el que allà era fosc ací és colorit, el que era desesperançador ara es animós i el que generava por i odi ara genera estima i ganes de viure. Perquè ‘La forma de l’aigua’ per damunt de tot és una bonica faula sobre el retrobament, la compassió i l’amor. En línia amb la sirenita o la bella i la bèstia malgrat que aquesta bella (Sally Hawkins) no guanyaria cap concurs de bellesa ni la bèstia (Doug Jones) té res d’animal (llevat de l’episodi que tracta el gat amb la mateixa sensibilitat que ho feia Alf, l’extraterrestre del planeta Melmac). I el fet que el conte en lloc de en paraules està escrit amb unes imatges potents i enganxoses.
Però per damunt de tot ‘La forma de l’aigua’ és un homenatge al cinema. La protagonista viu damunt d’una cinema permanentment buit on es projecta de manera habitual una pel·lícula de romans. A la peli i ha un número musical que no té massa a veure (o sí) amb l’argument però que resulta emocionant i estremidor. La pròpia peli és una barreja d’un munt de gèneres: thriller, espies, amor, fantàstic, musical, monstres, ciència ficció. I el protagonista principal (un esser que es com una espècie poc evolucionada de Namor, submariner, però amb llumenetes de Nadal) li fa alguna cosa més que un gest de complicitat al clàssic de 1954 ‘Creature from the Black Lagoon’ (La mujer y el monstruo). Tots dos tenen una aparença similar, tots dos venen de l’Amazones i els bons de totes dues pel·lícules han de justificar en un moment donat la supervivència d’ells adduint el coneixement adquirit en mires a futures expedicions espacials.
Per anar resumint ‘La forma de l’aigua’ és una meravella visual poètica, seductora, imaginativa i molt recomanable que no només t’atrapa sinó que et transmet un munt de sensacions i missatges que es fa difícil resumir en unes poques paraules. Així que aneu a veure-la. Al cinema.
