Destacados
69 i pico miren cine
Treufoc (Filmin)
Una ressenya mínima i entusiasta de Jordi Santonja Ferrando
Estem davant de la millor sèrie que s’ha fet en aquest país, amb permís de “Crematorio”, pot sonar excessiu però si aquesta producció tinguera nom suec, estiguera a un altra plataforma (HBO, Netflix…) o comptarà amb un poc més de pressupost, seria una sèrie molt famosa i amb premis. Són 30 hores de pura intriga, […]
69 i pico miren cine
Un blanco, blanco dia
Una ressenya mínima i entusiasta de Un blanco, blanco día (Hlynur Palmason, 2019)
 (Filmin) Peli islandesa que m’ha agradat moltíssim i que conta el dolor, la ràbia i la pena d’un policia jubilat que s’ha quedat vidu i que s’assabenta que la seua dona li posava banyes. Però la història és el que menys importa. Està filmada d’una manera espectacular, magistral, amb intenció. Les escenes parlen i transmeten […]
69 i pico miren cine
The new Pope
Una microressenya de la segona temporada d'aquesta interessant sèrie dirigida per Paolo Sorrentino
Em va agradar moltíssim la primera part i em va fer respecte encetar aquesta segona, però és igual de bona si no millor. Imatges bellíssimes filmades de manera espectacular, diàlegs àgils, esmolats, divertits; actuacions que peguen un esclafit; molt gran, enorme, el cardenal Voiello (Silvio Orlando) i la resta, per suposat. Una de les millors […]
69 i pico miren cine
Adults in the Room.
69 i pico miren cine
The Mandalorian
69 i pico miren cine
Jo me l’imaginava més gran
69 i pico miren cine
La muerte de Stalin
Una comentari de Pep Jordà - La muerte de Stalin (Armando Iannucci, 2017)

Retrat sarcàstic i molt negre sobre els embolics i les lluites per fer-se amb el poder entre els membres del Comitè Central a la mort de Stalin. Digues-li mort digues-li eutanàsia activa. Una mena d’aproximació inspirada en fets real que recorda com un ou a altre ou el que està passant en aquests mateixos moments en la seu central del PP només que amb prou menys gràcia.

Molt grans el enormes Steve Buscemi,  Jeffrey Tambor, Simon Russell Beale i Michael Palin fent de Khrushchev, Malenkov, Beria i Molotov respectivament. Molt recomanable aquest vodevil que es riu de tot i arrambla amb la història, recordant-nos aquelles paraules de Molière que explicaven tan bé per què al poder li fa tanta por la sàtira: ‘Nos gusta ser malvados, pero en modo alguno ridículos’. I resulta que tan al Comité Central com a la seu central tothom ho és. No us la perdeu, si vos agrada l’humor, la mala llet, la Història i sobretot les històries de la Història.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:
COMENTARIOS

  1. Pere says:

    Igual de ridículos que los del «process»

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario