Destacados
69 i pico miren cine
Corrupció democràtica, un regne negre
Una ressenya de Jordi Santonja - El reino (Rodrigo Sorogoyen, 2018)
Era una història molt necessària que necessitava el nostre cinema, baixar als inferns de la corrupció i traure del femer polític el retrat de l’Espanya dels diners negres, l’especulació urbanística… Per fi al 2018 tenim la segona pel·lícula de la corrupció política. La primera va ser «B», dirigida per David Ilundain, adaptació de l’obra de […]
69 i pico miren cine
Buenos vecinos
Buenos vecinos (Hafsteinn Gunnar Sigurðsson, 2017)
‘Under de tree’ és una peli islandesa xulisima amb títol en castellà espoiletjador que sembla adaptat amb el cul – una vegada més – pels factòtums cinematogràfics espanyols. Es tracta d’una comèdia dramàtica amb més mala llet que un iogurt caducat que explica l’origen de totes les violències i com d’una ximpleria es pot arribar […]
69 i pico miren cine
The terror
Sèrie estèticament molt xula que comença una mica somorda però que a mida que va avançant puja en intensitat i interès; i que va sobre el viatge fallit d’exploració de l’Àrtic dels vaixells HMS Terror i HMS Erebus l’objectiu del qual era travessar i explorar l’últim tram del Pas del Nord-oest. Per moments m’ha recordat […]
69 i pico miren cine
Solo Han
69 i pico miren cine
La vida y nada más
69 i pico miren cine
La muerte de Stalin
Una comentari de Pep Jordà - La muerte de Stalin (Armando Iannucci, 2017)

Retrat sarcàstic i molt negre sobre els embolics i les lluites per fer-se amb el poder entre els membres del Comitè Central a la mort de Stalin. Digues-li mort digues-li eutanàsia activa. Una mena d’aproximació inspirada en fets real que recorda com un ou a altre ou el que està passant en aquests mateixos moments en la seu central del PP només que amb prou menys gràcia.

Molt grans el enormes Steve Buscemi,  Jeffrey Tambor, Simon Russell Beale i Michael Palin fent de Khrushchev, Malenkov, Beria i Molotov respectivament. Molt recomanable aquest vodevil que es riu de tot i arrambla amb la història, recordant-nos aquelles paraules de Molière que explicaven tan bé per què al poder li fa tanta por la sàtira: ‘Nos gusta ser malvados, pero en modo alguno ridículos’. I resulta que tan al Comité Central com a la seu central tothom ho és. No us la perdeu, si vos agrada l’humor, la mala llet, la Història i sobretot les històries de la Història.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:
COMENTARIOS

  1. Pere says:

    Igual de ridículos que los del “process”

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario