Destacados
69 i pico miren cine
No dejes rastro
Una ressenya de Pep Jordà - No dejes rastro (Debra Granik, 2018)
Peli molt xula sobre un pare que ha passat una guerra i que viu al bosc amb la seua filla. Ell no vol veure a ningú ni en pintura i ella se sent atreta per les persones i les mínimes comoditats que ofereix una cabanya o una caravana en societat. El problema és que tots […]
69 i pico miren cine
Los hermanos Coen en el Oeste
Una crítica de Javier Llopis sobre la película “La balada de Buster Scruggs”
A estas alturas de la película, nadie pone en duda que los hermanos Coen son dos mentes maravillosamente enfermas; dos cineastas singulares, que imponen en todas sus obras un universo personal e intransferible, que no se parece a nada ni a nadie. “La balada de Buster Scruggs” podría también titularse como su homónima de los […]
69 i pico miren cine
Corrupció democràtica, un regne negre
Una ressenya de Jordi Santonja - El reino (Rodrigo Sorogoyen, 2018)
Era una història molt necessària que necessitava el nostre cinema, baixar als inferns de la corrupció i traure del femer polític el retrat de l’Espanya dels diners negres, l’especulació urbanística… Per fi al 2018 tenim la segona pel·lícula de la corrupció política. La primera va ser «B», dirigida per David Ilundain, adaptació de l’obra de […]
69 i pico miren cine
Buenos vecinos
69 i pico miren cine
La muerte de Stalin
69 i pico miren cine
The terror
69 i pico miren cine
Lady Macbeth
Adaptació sui géneris de la novel•la russa ‘Lady Macbeth de Mtsensk’. Guille Pérez-Torró

Adaptació sui géneris de la novel•la russa ‘Lady Macbeth de Mtsensk’ que canvia la Rússia del segle XIX per l’Anglaterra agrest més profunda. Ambientada en el marc de la vida rural de la classe burgesa a les seves mansions de camp, rodejada per tota la pròpia cort de servents, relata la història de Katherine, una jove obligada a casar-se amb un home que la duplica en edat i a viure presonera en la luxosa propietat de la família del seu marit.

Audiovisualment el film s’estableix com a catalitzador de l’estat anímic repressiu en que viu la protagonista degut al caràcter despòtic i masclista cap al seu paper dins de l’organigrama familiar. Forçada a viure reclusa a la seva pròpia casa amb cap altra finalitat que la de procrear un hereu i complir amb les tasques socials merament representatives, la direcció, posada en escena i (no) música, transmeten la vivència tediosa i soporífera quotidiana. La concatenació d’escenes amb plans fixes, molt simètrics i l’únic acompanyament musical que el soroll d’ambient… soroll d’una casa al mig del no-res, aconsegueixen transmetre una tensió invisible que deixa entreveure esquerdes a l’ambigua personalitat de la protagonista, que denoten trets d’una agressivitat i ambició esquitxades per una gèlida i tenebrosa serenitat.

El llargmetratge trenca cap a la mitja hora de duració quan, aprofitant l’absència del seu espòs, Katherine comença un apassionat i luxuriós romanç amb un noi del servici. La seua personalitat esclata mostrant el caràcter subjugant, insaciable i calculador, quan es converteix en ama i senyora de la finca en l’absència de la família del seu marit. L’atmosfera soporífera canvia radicalment amb l’explosió del seu propi ego, creant una pel•lícula diferent, que juga amb la comèdia que provoca la confrontació de la malícia macabra de Katherine amb la tornada a la finca del pare del seu marit. I, definitivament, ens mostra el cim de l’escalada psicòtica de la nostra benvolguda protagonista, quan l’espectador descobreix el seu instint assassí, mancat de qualsevol remordiment, típic de mentalitats sociòpates.

Una pel•lícula força interessant, que ens conta la història des de dos llenguatges diferents alhora, el del guió escrit i el de la direcció audiovisual.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario