Destacados
69 i pico miren cine
Es lo mismo pero no es igual
Una ressenya curta de Pep Jordà - The Farewell (Lulu Wang, 2019)
Peli molt xula sobre un família xinesa que viu a Nova Iork i que viatga a Xina per reunir-se amb la matriarca del clan a la qual li han diagnosticat un càncer de pulmó en fase terminal.  El gran tema de la peli és si davant eixa situació cal dir o no la veritat. Si […]
69 i pico miren cine
Joker
Una ressenya curta de Pep Jordà - Joker (Todd Phillips, 2019)
M’ha agradat molt el ‘Joker’ i la interpretació de Joaquin Phoenix i com el director rasca en l’origen del mal i la moralitat rotllo: ‘Tant d’anar el càntir a la font, arriba un dia que es romp’; i aquella altra de que: ‘al país dels cecs el tort és el rei’ en aquest cas ‘al […]
69 i pico miren cine
Yesterday
Microressenya - Yesterday(Danny Boyle, 2019)
Peli que comença amb la premissa que si ‘The Beatles’ no hagueren existit haguera calgut inventar-los. Té un inici original, alguns moments graciosos (les cerques al Google), una història d’amor ensucrada i moltes cançons dels Beatles, la qual cosa fa que, malgrat no ser cap meravella argumental, et passes hora i mitja amb el somriure […]
69 i pico miren cine
Cafarnaúm
69 i pico miren cine
Hierro
69 i pico miren cine
El vicio del poder
69 i pico miren cine
Love & Mercy
Un magnífic biopic, amb grandísimes interpretacions, una ambientació molt encertada i un guió brillant

Love & Mercy és una molt bona pel·lícula tirant a peliculó basada en fets reals, la qual cosa en aquesta ocasió no es una excusa per eixir corrent sinó més bé tot el contrari. Està inspirada en la vida del compositor Brian Wilson (Inglewood, 1942) fundador dels Beach Boys, i músic molt influent en la música pop que a més d’autor i productor de Pet Sounds, considerat un dels discos més importants de tots els temps, i que va estar guanyador, l’any 2013, del Grammy al millor disc històric per The Smile Sessions.

La peli transcorre amb dos accions simultànies en dos èpoques diferents. Una situada als anys seixanta del segle passat amb un Brian Wilson jove interpretat magníficament per Paul Dano on assistim als problemes interns de la banda, al procés creatiu del genial music i a l’inici dels seus problemes nerviosos. I una altra situada més a prop en el temps on veiem un Brian Wilson inestable, drogat i malalt molt ben interpretat per John Cusack i la relació tòxica que manté amb el terapeuta Dr.Eugene Landy protagonitzat pel Paul Giamatti de la que aconseguirà eixir (no es cap spoiler està a la Wikipedia) gràcies a Melinda. La seua segona dona coratjosa, guapíssima i insistent a quina dona vida Elizabeth Banks.

La pel·lícula, amb una ambientació molt encertada, un guió brillant i un ritme molt encertat salta d’una època a l’altra, sense solució de continuïtat, de la gloria a la infermetat, de les complicades relacions de Brian Wilason amb el seu pare a la dolça història amb Melinda o del procés creatiu a la música (molta música com no podria ser d’altra manera) creant un univers que t’atrapa de principi a final.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario