Fa ja un mes que es va estrenar el film biogràfic del gran maestro d’orquestra Leonard Bernstein, després de molta expectació i mesos de tràilers amb Mahler pel mig. Sense dubte una de les millors caracteritzacions dels darrers anys, on Bradley Cooper encarna el mestre americà, amb escenes on inclús els que coneixem quasi a la perfecció els trets de Lenny, hem dubtat a vegades, amb si es tractava de material original d’assajos i concerts, o de fotogrames d’aquesta pel·lícula.

La carrera, trajectòria i vida de Leonard Bernstein dona inclús per una trilogia, on se’l considera el director més influent del segle XX. A part de la seva faceta com a compositor, els anys al capdavant de la New York Philharmonic, i tot el pes de les seues xerrades educacionals amb la música, és cert que certes polèmiques i safareig volten entorn a la seua persona, però sembla ser que això últim, és l’únic que ha interessat en aquest biopic a l’hora de parlar de la seua figura.

Sincerament, pense que hem estat enganyats. Ens han venut mesos i mesos la mítica escena del mestre Bernstein dirigint la segona simfonia de Gustav Mahler, recreant el concert a la consagrada Catedral d’Ely, a Anglaterra, amb curts i entrevistes de com l’actor ha preparat la direcció de l’orquestra per aquest fragment, pensant tots, ingenus nosaltres, que el film anava de música, i ens hem acabat empassat un especial del tipus “Las Campos”, al pur estil Tele5, o amb massa semblances a la típica pel·lícula d’Antena 3 un diumenge de vesprada.

Homosexualitat, drogues, estira i arronsa amb la seua dona Felicia Montealegre, qui quasi agafa més minuts en escena que el propi Lenny, una malaltia, i com a propina, això sí, la Coda de la gran segona de Mahler. No voreu una pel·lícula que us parle de direcció, tampoc una que us parle de la carrera d’un músic al llarg del segle XX, amb tot el que aquí dins va passar, tampoc una que us aprope tan sols al que significa Gustav Mahler, o al menys el que pot tractar de significar una simfonia. Seria com pensar que “El nom de la Rosa”, tractava d’un jardiner, o que “Matar un Rossinyol”, tractava d’ornitologia.

Neu al cine i opineu vosaltres mateixos, però no voreu un film del que un nen surti del cine volent ser director d’orquestra, compositor o simplement músic. Però el més important i trist, no voreu reflexada l’obra de Bernstein, no voreu un músic, ni per suposat, voreu cap maestro. Una gran bala perduda, amb una caracterització de deu, que va fer tornar a la vida el gran mestre americà, on sols se l’ha ressuscitat per fer xerrameca i safareig. Senzillament, una pena, però en especial una vergonya, per tots qui estimem la música, Gustav Mahler, i ara sí, al Maestro Lenny Bernstein.