Destacados
69 i pico miren cine
Sueño en otro idioma
Una microressenya de Pep Jordà - Sueño en otro idioma (Ernestro Contreras, 2017)
Sueño en otro idioma és una peli mexicana (on s’entén tot) i que es pot veure a Movistar + que va d’un lingüista que arriba a una aldea de la selva per estudiar el zikril que és un idioma que només parlen tres persones al món i que, per tant, està a punt d’extingir-se. Una […]
69 i pico miren cine
Ver Roma es lo más parecido a vivir la realidad
Una ressenya de Xavi Cortés - Roma (Alfonso Cuarón, 2018)
La película producida por Netflix te sitúa como espectador en el centro mismo de la escena. Tienes la sensación de poder mirar a cualquier parte. La cámara te da la libertad de fijar tu mirada en el lugar que más te interese. En el personaje que más te atraiga. Pero nada más lejos de la […]
69 i pico miren cine
No dejes rastro
Una ressenya de Pep Jordà - No dejes rastro (Debra Granik, 2018)
Peli molt xula sobre un pare que ha passat una guerra i que viu al bosc amb la seua filla. Ell no vol veure a ningú ni en pintura i ella se sent atreta per les persones i les mínimes comoditats que ofereix una cabanya o una caravana en societat. El problema és que tots […]
69 i pico miren cine
Los hermanos Coen en el Oeste
69 i pico miren cine
Buenos vecinos
69 i pico miren cine
Nightrcrawler

Nightrcrawler és un thriller que tracta la violència als mitjans de comunicació i el periodisme criminalista de igual manera que ja ho va fer “15 minutos”, aquella violenta pel·lícula dels dos assassins russos protagonitzada per De Niro.

Aquest llargmetratge és menys explícit i està majorment centrat en el personatge al que dona forma el Jake Gyllenhaal, el qual fa una interpretació descomunal. Recomane la seva visualització en versió original per a, coneixent els treballs previs d’aquest actor, apreciar la meravellosa actuació que ofereix. Fixeu-se amb el seu to de veu, la seva expressió pertorbadora, malaltissa… un recital interpretatiu digne de veure.

Tot açò per a donar a conèixer a un personatge que em recorda en certa manera al Tom Ripley de Patricia Highsmith. Una persona inhumana, mancada de sensibilitat social, cínica, ambiciosa, repleta de cobdícia, calculadora i freda.

D’aquesta manera la personalitat d’aquest sociópata resta protagonisme al que ve a ser el tema de la violència audiovisual, de la pregunta de, on està la línia divisòria entre el rigor periodístic i el sensacionalisme macabre? Pot ser ací estiga un dels defectes més evidents del film, el no haver sabut balancejar les virtuts que se li pressuposaven, quedant tot el que no fora el Jake Gyllenhaal i el seu personatge, com a una comparsa sense pena ni glòria.

No obstant, la pel·lícula en sí, resulta molt entretinguda, amb un ritme prou alt des del principi fins al final, amb escenes de prou acció molt ben dirigides. En fi que un dels objectius principals del cine que és el d’entretindre i fer gaudir d’una bona estona aquesta ho té, i en certa manera també és gràcies a una bona direcció que permet que la història no decaiga en cap moment.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario