slogan tipografia la moderna
69 i pico miren cine
Ready Player One
Una ressenya de Pau Borrell - Ready Player One (Steven Spielberg, 2018)
Pau Borrell - 26/04/2018
Ready Player One

L’estil dels vuitanta i noranta ha tornat o almenys això veiem al món del cinema. Steven Spielberg és l’encarregat de portar a la gran pantalla el best Ssller d’Ernest Cline ‘Ready Player One’ (2011). La història des de primer moment ens enganxa, com si nosaltres fóssim un jugador més. Gràcies a la nostàlgia, ens trasllada a un món ple d’aventures i fantasia anomenat OASIS, ‘Un univers virtual complet, on la gent entra per tot el que por fer i pot ser’

La trama de la pel·lícula, o fins i tot m’atreviria a dir del joc, tracta de superar tres nivells. Al final de cada nivell el guanyador obté una clau amb la qual finalment obtindrà un ou de pasqua amb el que heretarà OASIS. Per els que estem al món dels videojocs, aquests tres nivells són un regal. No deixes de gaudir en cap moment, gràcies a les referències que apareixen contínuament del món del còmic, pel·lícules, sèries i sobretot dels videojocs. Fan que no deixis de sorprendre’t. Qui no voldria veure un Delorian al costat del Batmovil dels 60? O un jugador, on el seu avatar és el Gegant de Ferro? Veure totes aquestes referències amb els fantàstics efectes especials, generen una sensació d’il·lusió i nostàlgia que no és fàcil d’aconseguir. A tot això cal sumar-li una fantàstica banda sonora, i sí,  tota dels 80 y 90.

L’únic punt negatiu em sembla que és el protagonista principal, que no aconsegueix transmetre res, sembla que tracten de fer-ho una mica asocial, que no vol socialitzar amb la resta de les persones, però no aconsegueix fer-nos veure-ho així. En canvi Ben Mendelsohn, que encarna el dolent del joc, realitza una magnífica actuació, després de meravellar-me a ‘Rogue One’ ara a ‘Ready Player One’ m’ha tornat a semblar meravellós. Té el paper d’aconseguir l’ou de pasqua abans que ningú però sense haver jugat mai a cap altre joc, nomes guanya a base de talonari comprant directament les millores. Però això no evita que siga una gran pel·lícula on gaudeixen tots, des dels més petits fins als més grans. Pel fantàstic que resulta tot a OASIS. El que més em va agradar sens dubte són les referències, que no deixen de sorprendre’t, et passes la pel·lícula buscant, i no són difícils de trobar. Tot això fa que no tanquis els ulls en cap moment i la idea que algun dia podrem formar part d’OASIS. Però és clar, no cal deixar de banda el món real.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:
DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario