Destacados
69 i pico miren cine
No dejes rastro
Una ressenya de Pep Jordà - No dejes rastro (Debra Granik, 2018)
Peli molt xula sobre un pare que ha passat una guerra i que viu al bosc amb la seua filla. Ell no vol veure a ningú ni en pintura i ella se sent atreta per les persones i les mínimes comoditats que ofereix una cabanya o una caravana en societat. El problema és que tots […]
69 i pico miren cine
Los hermanos Coen en el Oeste
Una crítica de Javier Llopis sobre la película “La balada de Buster Scruggs”
A estas alturas de la película, nadie pone en duda que los hermanos Coen son dos mentes maravillosamente enfermas; dos cineastas singulares, que imponen en todas sus obras un universo personal e intransferible, que no se parece a nada ni a nadie. “La balada de Buster Scruggs” podría también titularse como su homónima de los […]
69 i pico miren cine
Corrupció democràtica, un regne negre
Una ressenya de Jordi Santonja - El reino (Rodrigo Sorogoyen, 2018)
Era una història molt necessària que necessitava el nostre cinema, baixar als inferns de la corrupció i traure del femer polític el retrat de l’Espanya dels diners negres, l’especulació urbanística… Per fi al 2018 tenim la segona pel·lícula de la corrupció política. La primera va ser «B», dirigida per David Ilundain, adaptació de l’obra de […]
69 i pico miren cine
Buenos vecinos
69 i pico miren cine
La muerte de Stalin
69 i pico miren cine
The terror
69 i pico miren cine
Relatos Salvajes
La pel·lícula representarà l'Argentina en els Oscar i en els Premis Goya.

Si Damián Szifrón ja va demostrar que era capaç de mesclar humor i dolor en Tiempo de valientes una magnífica i divertidíssima  comèdia policial protagonitzada per un psicòleg que no acabava d’estar bé (Diego Peretti, aquell argentí del nas gros) i Luis Luquese (un policia amb banyes) que a més va ser tot un èxit de critica i públic allà i ací, ara amb Relatos salvajes, no només ho confirma i ho supera sinó que fa, metafòricament parlant, la voltereta lateral i el pino puente.

Aquesta  tercera pel·lícula interpretada, entre d’altres, per Ricardo Darín, Oscar Martínez, Darío Grandinetti, Erica Rivas y Leonardo Sbaraglia, i produïda pels germans Almodóvar, molt més encertats a l’hora de produir èxits aliens que propis, és una pel·lícula genial que amb el leiv motiv de la venjança narra en sis episodis, sense relació entre sí, altres tantes històries que a partir de un fet insignificant acaben desencadenant tota una sèrie d’accions violentes, besties on es conjuguen a la perfecció crueltat, tragèdia, comèdia, reflexió i sobretot, molta mala llet. Sis relats inesperats que van de menys a més i que mai no permeten que decaiga l’interès.

La pel·lícula, que ha batut records de taquilla a l’Argentina, va rebre el Premi del Públic a la Millor Pel·lícula Europea en el Festival de Cinema de Sant Sebastià i ha estat escollida per l’Acadèmia de les Arts i Ciències Cinematogràfiques de l’Argentina, per representar al país en els Oscar i els Premis Goya.

 

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario