Destacados
69 i pico miren cine
Hierro
Una microressenya de Pep Jordà - Hierro (Jorge Coira, 2019)
 Com li ha passat a moltes persones a mi també m’ha agradat molt Hierro. Està molt ben feteta, té una capçalera a l’alçada de Bron/Broen (de fet li té una retirada) un guió molt apanyat i una Candela Peña que pega un esclafit. També Mónica López. I el millor de tot: la ubicació de l’acció […]
69 i pico miren cine
El vicio del poder
Una microressenya minimalista de Pep Jordà - El vicio del poder (Adam McKay, 2018)
Peliculón sobre la trajectòria política i personal de Dick Cheney i de la seua transformació de buròcrata gris en l’home amb més poder de la galàxia. També tracta de manera interessant el seu paper en la invasió d’Irak (per cert, imperdonable que no es faci cap referència a Aznar ni al seu ‘estamos trabajando en […]
69 i pico miren cine
La mano invisible
Una microressenya minimalista de Pep Jordà - La mano invisible (David Macián, 2016)
Peli que en format reality show dibuixa un interessant (i esgarrifant) mapa sobre el món del treball, les relacions laborals, socials, les classes (tot i que alguns diuen que ja no existeixen) i els responsables (la mano invisible?) de que cada vegada es treballe més i es guanye menys. Molt interessant i motivadora.
69 i pico miren cine
Sueño en otro idioma
69 i pico miren cine
No dejes rastro
69 i pico miren cine
Relatos Salvajes
La pel·lícula representarà l'Argentina en els Oscar i en els Premis Goya.

Si Damián Szifrón ja va demostrar que era capaç de mesclar humor i dolor en Tiempo de valientes una magnífica i divertidíssima  comèdia policial protagonitzada per un psicòleg que no acabava d’estar bé (Diego Peretti, aquell argentí del nas gros) i Luis Luquese (un policia amb banyes) que a més va ser tot un èxit de critica i públic allà i ací, ara amb Relatos salvajes, no només ho confirma i ho supera sinó que fa, metafòricament parlant, la voltereta lateral i el pino puente.

Aquesta  tercera pel·lícula interpretada, entre d’altres, per Ricardo Darín, Oscar Martínez, Darío Grandinetti, Erica Rivas y Leonardo Sbaraglia, i produïda pels germans Almodóvar, molt més encertats a l’hora de produir èxits aliens que propis, és una pel·lícula genial que amb el leiv motiv de la venjança narra en sis episodis, sense relació entre sí, altres tantes històries que a partir de un fet insignificant acaben desencadenant tota una sèrie d’accions violentes, besties on es conjuguen a la perfecció crueltat, tragèdia, comèdia, reflexió i sobretot, molta mala llet. Sis relats inesperats que van de menys a més i que mai no permeten que decaiga l’interès.

La pel·lícula, que ha batut records de taquilla a l’Argentina, va rebre el Premi del Públic a la Millor Pel·lícula Europea en el Festival de Cinema de Sant Sebastià i ha estat escollida per l’Acadèmia de les Arts i Ciències Cinematogràfiques de l’Argentina, per representar al país en els Oscar i els Premis Goya.

 

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario