Destacados
69 i pico miren cine
Patria
Una micro ressenya de la mini sèrie Patria d'Aitor Gabilondo
Sèrie que com molt bé diu la sinopsis va de dos famílies basques amigues separades per una bala i que intenta explicar, sense aconseguir-ho, allò que en una altra època es va conèixer com ‘el problema basc’. A mi m’ha agradat bastant. L’ambient molt bé, les actrius principals també. No m’ha agradat massa eixe anar […]
69 i pico miren cine
Caza de brujas
(Filmin) Sèrie noruega de categoría (8 capítols de 45 minuts de durada) que va d’una comptable (Ida Waage) que quan demana explicacions als seus superiors sobre una factura de 450.000 € més fosca que els túnels de la Sarga obre la caixa dels trons i desencadena una sèrie d’esdeveniments no per esperats menys sorprenents. És […]
69 i pico miren cine
Treufoc (Filmin)
Una ressenya mínima i entusiasta de Jordi Santonja Ferrando
Estem davant de la millor sèrie que s’ha fet en aquest país, amb permís de “Crematorio”, pot sonar excessiu però si aquesta producció tinguera nom suec, estiguera a un altra plataforma (HBO, Netflix…) o comptarà amb un poc més de pressupost, seria una sèrie molt famosa i amb premis. Són 30 hores de pura intriga, […]
69 i pico miren cine
Un blanco, blanco dia
69 i pico miren cine
The new Pope
69 i pico miren cine
Adults in the Room.
69 i pico miren cine
Relatos Salvajes
La pel·lícula representarà l'Argentina en els Oscar i en els Premis Goya.

Si Damián Szifrón ja va demostrar que era capaç de mesclar humor i dolor en Tiempo de valientes una magnífica i divertidíssima  comèdia policial protagonitzada per un psicòleg que no acabava d’estar bé (Diego Peretti, aquell argentí del nas gros) i Luis Luquese (un policia amb banyes) que a més va ser tot un èxit de critica i públic allà i ací, ara amb Relatos salvajes, no només ho confirma i ho supera sinó que fa, metafòricament parlant, la voltereta lateral i el pino puente.

Aquesta  tercera pel·lícula interpretada, entre d’altres, per Ricardo Darín, Oscar Martínez, Darío Grandinetti, Erica Rivas y Leonardo Sbaraglia, i produïda pels germans Almodóvar, molt més encertats a l’hora de produir èxits aliens que propis, és una pel·lícula genial que amb el leiv motiv de la venjança narra en sis episodis, sense relació entre sí, altres tantes històries que a partir de un fet insignificant acaben desencadenant tota una sèrie d’accions violentes, besties on es conjuguen a la perfecció crueltat, tragèdia, comèdia, reflexió i sobretot, molta mala llet. Sis relats inesperats que van de menys a més i que mai no permeten que decaiga l’interès.

La pel·lícula, que ha batut records de taquilla a l’Argentina, va rebre el Premi del Públic a la Millor Pel·lícula Europea en el Festival de Cinema de Sant Sebastià i ha estat escollida per l’Acadèmia de les Arts i Ciències Cinematogràfiques de l’Argentina, per representar al país en els Oscar i els Premis Goya.

 

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario