Destacados
69 i pico miren cine
Treufoc (Filmin)
Una ressenya mínima i entusiasta de Jordi Santonja Ferrando
Estem davant de la millor sèrie que s’ha fet en aquest país, amb permís de “Crematorio”, pot sonar excessiu però si aquesta producció tinguera nom suec, estiguera a un altra plataforma (HBO, Netflix…) o comptarà amb un poc més de pressupost, seria una sèrie molt famosa i amb premis. Són 30 hores de pura intriga, […]
69 i pico miren cine
Un blanco, blanco dia
Una ressenya mínima i entusiasta de Un blanco, blanco día (Hlynur Palmason, 2019)
 (Filmin) Peli islandesa que m’ha agradat moltíssim i que conta el dolor, la ràbia i la pena d’un policia jubilat que s’ha quedat vidu i que s’assabenta que la seua dona li posava banyes. Però la història és el que menys importa. Està filmada d’una manera espectacular, magistral, amb intenció. Les escenes parlen i transmeten […]
69 i pico miren cine
The new Pope
Una microressenya de la segona temporada d'aquesta interessant sèrie dirigida per Paolo Sorrentino
Em va agradar moltíssim la primera part i em va fer respecte encetar aquesta segona, però és igual de bona si no millor. Imatges bellíssimes filmades de manera espectacular, diàlegs àgils, esmolats, divertits; actuacions que peguen un esclafit; molt gran, enorme, el cardenal Voiello (Silvio Orlando) i la resta, per suposat. Una de les millors […]
69 i pico miren cine
Adults in the Room.
69 i pico miren cine
The Mandalorian
69 i pico miren cine
Jo me l’imaginava més gran
69 i pico miren cine
Techo y comida
Tot i que ‘Techo y comida’ és una pel·lícula una mica viejuna (2015) el tema que tracta continua sent de rabiosa i dolorosa actualitat

Tot i que ‘Techo y comida’ és una pel·lícula una mica viejuna (2015) el tema que tracta (una jove mare no se sap si soltera, vídua, abandonada o què, que malviu amb el seu fill de vuit anys en un pis de lloguer que no paga des de fa mesos perquè no disposa de cap tipus d’ajuda ni de subsidi i els escassos ingressos que aconsegueix en treballs ocasionals i mal pagats els ha de dedicar a menjar o a alguna cosa que se li assembla) continua sent de rabiosa i dolorosa actualitat.

El gran mèrit de la peli, del director debutant Juan Miguel del Castillo, és que amb un to reposat de documental de la 2, sense escarafalls ni traques, només mostrant amb realisme el que és (y el que cada vegada més serà) el dia a dia de la protagonista (que com qui diu es el dia a dia d’un 28% dels nostres conciutadans) aconsegueix posar-te la pell de gallina i fer-te reflexionar sobre tres importants qüestions.

La primera sobre si – com diu la dita- quan la barba del teu veí veges afaitar, has de posar la teua a remullar? Qui de nosaltres serà el següent? La segona si serè cert que uns i altres, uns per por i altres per pena, fem del món una gangrena. I tercera si no se’ns hauria de caure la cara de vergonya per consentir que  persones que estan a tocar visquen entre tanta desgràcia i tanta misèria mentre al voltant nostre sovintegen – com la merda – els casos esporàdics de corrupció, la insolidaritat i un grapat d’amos del negoci que s’han vingut amunt i que continuen lligant els gossos amb llonganisses.

Una peli que a més a més de l’aspecte reflexiu i del fet que et posa malalt dels nervis està magníficament interpretada per Natalia de Molina, que va guanyar el Goya 2015 a la millor actriu, i que, en la meua modesta opinió, deuria d’haver sigut la candida del cine espanyol als Oscar perquè a més de ser una excel·lent carta de presentació reflexa molt millor que qualsevol de les altres la realitat de qui som, d’on venim i cap a on anem, els ciutadans d’aquest racó del món.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario