Destacados
69 i pico miren cine
No dejes rastro
Una ressenya de Pep Jordà - No dejes rastro (Debra Granik, 2018)
Peli molt xula sobre un pare que ha passat una guerra i que viu al bosc amb la seua filla. Ell no vol veure a ningú ni en pintura i ella se sent atreta per les persones i les mínimes comoditats que ofereix una cabanya o una caravana en societat. El problema és que tots […]
69 i pico miren cine
Los hermanos Coen en el Oeste
Una crítica de Javier Llopis sobre la película “La balada de Buster Scruggs”
A estas alturas de la película, nadie pone en duda que los hermanos Coen son dos mentes maravillosamente enfermas; dos cineastas singulares, que imponen en todas sus obras un universo personal e intransferible, que no se parece a nada ni a nadie. “La balada de Buster Scruggs” podría también titularse como su homónima de los […]
69 i pico miren cine
Corrupció democràtica, un regne negre
Una ressenya de Jordi Santonja - El reino (Rodrigo Sorogoyen, 2018)
Era una història molt necessària que necessitava el nostre cinema, baixar als inferns de la corrupció i traure del femer polític el retrat de l’Espanya dels diners negres, l’especulació urbanística… Per fi al 2018 tenim la segona pel·lícula de la corrupció política. La primera va ser «B», dirigida per David Ilundain, adaptació de l’obra de […]
69 i pico miren cine
Buenos vecinos
69 i pico miren cine
La muerte de Stalin
69 i pico miren cine
The terror
69 i pico miren cine
Techo y comida
Tot i que ‘Techo y comida’ és una pel·lícula una mica viejuna (2015) el tema que tracta continua sent de rabiosa i dolorosa actualitat

Tot i que ‘Techo y comida’ és una pel·lícula una mica viejuna (2015) el tema que tracta (una jove mare no se sap si soltera, vídua, abandonada o què, que malviu amb el seu fill de vuit anys en un pis de lloguer que no paga des de fa mesos perquè no disposa de cap tipus d’ajuda ni de subsidi i els escassos ingressos que aconsegueix en treballs ocasionals i mal pagats els ha de dedicar a menjar o a alguna cosa que se li assembla) continua sent de rabiosa i dolorosa actualitat.

El gran mèrit de la peli, del director debutant Juan Miguel del Castillo, és que amb un to reposat de documental de la 2, sense escarafalls ni traques, només mostrant amb realisme el que és (y el que cada vegada més serà) el dia a dia de la protagonista (que com qui diu es el dia a dia d’un 28% dels nostres conciutadans) aconsegueix posar-te la pell de gallina i fer-te reflexionar sobre tres importants qüestions.

La primera sobre si – com diu la dita- quan la barba del teu veí veges afaitar, has de posar la teua a remullar? Qui de nosaltres serà el següent? La segona si serè cert que uns i altres, uns per por i altres per pena, fem del món una gangrena. I tercera si no se’ns hauria de caure la cara de vergonya per consentir que  persones que estan a tocar visquen entre tanta desgràcia i tanta misèria mentre al voltant nostre sovintegen – com la merda – els casos esporàdics de corrupció, la insolidaritat i un grapat d’amos del negoci que s’han vingut amunt i que continuen lligant els gossos amb llonganisses.

Una peli que a més a més de l’aspecte reflexiu i del fet que et posa malalt dels nervis està magníficament interpretada per Natalia de Molina, que va guanyar el Goya 2015 a la millor actriu, i que, en la meua modesta opinió, deuria d’haver sigut la candida del cine espanyol als Oscar perquè a més de ser una excel·lent carta de presentació reflexa molt millor que qualsevol de les altres la realitat de qui som, d’on venim i cap a on anem, els ciutadans d’aquest racó del món.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario