És clar que no guanyarà cap Oscar a la millor il·luminació, tampoc cap premi de novel·la curta i que plou més que quan planten el castell de festes a «Blade Runner».

El director Matt Reeves, que fins ara no havia fet cap meravella, aconsegueix un nou Batman, més detectiu amb un aire a «Seven», més gòtic i rodada en negre i roig. Un Batman que té debilitats i errors, que li molesta la llum com a un vampir.

Trenca amb totes les produccions anteriors, actors nous i joves que funcionen molt bé, per a mi un poc fluix el paper d’Alfred, creant un antiheroi que té fatiga laboral perquè la ciutat estat de Gotham està podrida fins a la medul·la i no pot ser a tots els fronts i queda desbordat per la quantitat de merda que va sortint.

Matt Reeves ha creat una nova narrativa, un marc diferent i li ha sortit molt bé, amb matisos de pel·lícula indie, però amb recursos de blockbuster de primera, l’escena de persecució del pingüí és extraordinària, no sé on poden ficar tantes càmeres. Per a acabar una banda sonora que funciona a la perfecció «Something in the Way» ja és la cançó de Batman, Michael Giacchino ha creat una obra de deu.

Podria ser més curta, és clar hi ha moments que resulta excessiva, però és tan bona en conjunt que es fa curta.