Destacados
69 i pico miren cine
Dunkerque
Un article de Jordi Santonja Ferrando
Des del primer fotograma, des de la primera nota de música, des del primer tret aquesta pel•lícula t’enganxa i ja no et solta, Dunkerque és bona fins a dir prou, tot està calculat per a emocionar-te, el so i la música són una part fonamental d’aquesta experiència, perquè aquesta és més que una pel•lícula, busca […]
69 i pico miren cine
Yo, Daniel Black
Un article de Jordi Santonja Ferrando
No sé si el director Ken Loach ho ha fet a propòsit però veure seguits el documental ‘El espíritu del 45’ i aquesta pel·lícula, et fa pensar en tot el que hem perdut pel camí. Si en la primera parla d’un Regne Unit destrossat per la Segona Guerra Mundial però que és capaç d’alçar-se amb […]
69 i pico miren cine
Wonder Woman
Una reseña de Jordi Santonja Ferrando
D’aquesta pel·lícula podem fer dues visions; una la feminista i una altra de blockbuster. Està clar que ens pot enlluernar el fet que la peli protagonitzada per la primera super heroïna, i dirigida per una dona, Patty Jenkins. D’acord que és una excepció al sector, però no ens enganyem és una peli comercial de totes […]
69 i pico miren cine
Lady Macbeth
69 i pico miren cine
T2: Trainspotting
69 i pico miren cine
The handmaid’s tale
Un article de Jordi Santonja Ferrando

S’ha acabat la primera temporada i HBO ha comunicat que fins al 2018 no n’estrenarà la segona, i ara toca assaborir la que per a mi serà la gran triomfadora dels festivals de sèries, amb permís de ‘Joc de Trons’ que està a punt de començar la setena temporada.

Aquesta sèrie està basada en una novel·la de Margaret Atwood, escriptora canadenca que escriu aquesta obra distòpica als anys 80, veient el creixement del conservadurisme de Margaret Thatcher, Ronald Reagan, els problemes de la contaminació mediambiental i l’aparició de noves malalties com la SIDA. També es va fer una pel·lícula alemana que no va tindre massa èxit, a l’igual que la novel·la.

La referència a la gran 1984 de George Orwell es obvia, comparteixen gènere literari i per tant molts punts en comú, una societat classista amb unes normes asfixiants, una vigilància constant, l’aparació d’una neollengua o la negació del passat. Margaret amplifica els mals que observa i els condensa en un futur on els Estats Units deixen de ser la terra de la llibertat i passen a ser una mena d’Arabia Saudí; i el seu país, el Canadà, es converteix en el país d’acollida dels americans que fugen de l’horror. Una altra referència seria la pel·lícula ‘Hijos de los hombres’ on la societat mundial s’enfronta a una gran epidèmia d’infertilitat.

La sèrie tècnicament és perfecta, la fotografia busca la llum per a dibuixar quadres de l’escola flamenca, no necessita primers plànols directes, no li fa falta una gota de sang per espantar-nos. La banda sonora d’Adam Taylor també s’integra perfectament a l’obra, és com un personatge més que amplifica les situacions, ens acollonarà quan toca i ens donarà un alé d’esperança quan la sèrie ens deixa respirar.

En l’àmbit narratiu té 3 nivells, un la historia en present on se’ns conta part de la trama, un altre seria el dels flashback que són molt constants i perfectament integrats per a explicar com s’ha arribat a aquesta bogeria, un dels punts forts de la sèrie. El tercer nivell seria el dels diàlegs interns de la protagonista que davant d’una situació tan reprimida, parla amb ella per tal de donar-se un respir i poder reflexionar d’allò que li està passant perquè no té a ningú amb qui confiar.

La sèrie està protagonitzada per Elisabeth Moss que interpreta a Defred, la criada. Joshep Fiennes encarna al comandant, un home amb molt de poder i que pràcticament és el seu amo i senyor. Són els papers principals però la sèrie en té uns de secundaris que tenen un pes important i apareixen amb força en algun capítol.

Ara toca parlar de la trama. Què fa que aquesta sèrie siga tan bona? Que concentra i uneix tots els mals que ja coneixem. És una sèrie molt feminista, pràcticament toca tots els mals que pateixen les dones: La gestació subrogada, les violacions, els robatoris de bebés, la violència domèstica, la tracta de blanques, la prohibició de l’avortament i del divorci, la mutilació genital, etc. No estem parlant d’un futur literari, per desgràcia a molts països actuals hi estan vigens i són fins i tot legals. En aquesta sèrie les dones sols poden ser esposes, úters amb potes, criades o putes, així de clar.

En un flashback de la sèrie, s’ens conta com totes les dones al mateix moment perden l’accés als seus diners i després són acomiadedes de les seus faenas, passen a tindre una dependència total de l’home.

També parla del problema dels refugiats, com els nord-americans fugen al Canadà en la recerca de la llibertat; com són rebuts per les autoritats, els reben amb totes les facilitats per a la seua integració (l’escriptora és canadenca), una crítica al món actual, no oblidem que a Espanya els immigrants són tancats a CIE’s, no es compleixen els acords d’acollir a refugiats Siris i es blinden les fronteres, entre d’altres. Una altra temàtica que es tracta és la de la llibertat sexual, el sexe tan sols és un mitjà per a tindre fills i l’homesexualitat és un delicte castigat amb la mort. La prostitució està prohibida però, aixó sí, només la poden practicar les altres esferes socials, els comandants, a Jezabel en prostíbuls amagats i fortament custodiats.

Com es veu en una conversa entre la criada i el comandant, ell li conta que volien fer un món millor però això no volia dir que fora per a tots, havien alliberat les dones de totes les càrregues fastigoses del passat, ara tan sols es dedicarien a allò veritablement important: cuidar dels seus hòmens i portar fills al món.

Una sèrie molt recomanable. No sé si per treure-li un defecte, no és una comèdia lleugera ara per a l’estiu, tot el contrari. La decisió és teua.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios