Destacados
69 i pico miren cine
Hierro
Una microressenya de Pep Jordà - Hierro (Jorge Coira, 2019)
 Com li ha passat a moltes persones a mi també m’ha agradat molt Hierro. Està molt ben feteta, té una capçalera a l’alçada de Bron/Broen (de fet li té una retirada) un guió molt apanyat i una Candela Peña que pega un esclafit. També Mónica López. I el millor de tot: la ubicació de l’acció […]
69 i pico miren cine
El vicio del poder
Una microressenya minimalista de Pep Jordà - El vicio del poder (Adam McKay, 2018)
Peliculón sobre la trajectòria política i personal de Dick Cheney i de la seua transformació de buròcrata gris en l’home amb més poder de la galàxia. També tracta de manera interessant el seu paper en la invasió d’Irak (per cert, imperdonable que no es faci cap referència a Aznar ni al seu ‘estamos trabajando en […]
69 i pico miren cine
La mano invisible
Una microressenya minimalista de Pep Jordà - La mano invisible (David Macián, 2016)
Peli que en format reality show dibuixa un interessant (i esgarrifant) mapa sobre el món del treball, les relacions laborals, socials, les classes (tot i que alguns diuen que ja no existeixen) i els responsables (la mano invisible?) de que cada vegada es treballe més i es guanye menys. Molt interessant i motivadora.
69 i pico miren cine
Sueño en otro idioma
69 i pico miren cine
No dejes rastro
69 i pico miren cine
Thor: Ragnarök
Una ressenya de Pau Sellés - Thor: Ragnarök (Taika Waititi, 2017)

La productora Marvel Studios ens presenta el tercer llargmetratge protagonitzat per Thor, el déu del tro, qui a diferència de Samsó, ha hagut de perdre la seua cabellera per recobrar la força. Després del canvi d’estil, Chris Hemsworth dota al seu personatge del millor dels poders imaginables: que no és un altre que la capacitat de suscitar l’interés entre un públic cansat ja de la sobreexposició a aquesta mena d’herois.

‘Thor: Ragnarok’ és sens dubte la millor de les tres pel·lícules centrades en el fill d’Odin, i una de les més destacades de Marvel Studios. La clau: el to còmic amb el qual la productora impregna a la majoria de les seues obres; estratègia que tan bon resultat li va donar per primera vegada en ‘Guardians de la Galàxia’.

Els guionistes de la cinta demostren tenir la lliçó ben apresa i aconsegueixen deixar de costat l’obscurantisme i la impostada serietat dels dos metratges anteriors, per presentar-nos així una cinta desimbolta amb un protagonista disposat a desmitificar la seua divinitat. El més sorprenent, en canvi, no és l’abundància d’acudits, sinó més aviat que gairebé tots ells funcionen. És cert que molts són tremendament ximples (basats en l’expressivitat corporal o en absurdes línies de diàleg), tanmateix açò no resta mèrit al treball de Waititi en la direcció.

Ens agrada d’altra banda trobar certa coherència interna, l’absència de la qual tant lamenten els fans en altres obres del gènere. No és qüestió de demanar versemblança a una pel·lícula on el protagonista llança rajos amb un martell; però sí exigir un guió mitjanament consistent, l’únic objectiu del qual no siga el lluïment del seu llustrós protagonista. En aquest sentit, ‘Thor: Ragnarok’ compleix les nostres expectatives.

La participació d’altres personatges també resulta satisfactòria: tornem a veure un Hulk salvatge, a Cate Blanchett exercint de femme fatale divina, o a un Loki que bé mereixeria la seua pròpia pel·lícula. A més, els divertits cameos, com el de Jeff Goldblum entre d’altres, aporten frescor al resultat final.

Thor aconsegueix sortir airós d’aquest particular Ragnarök cinematogràfic (profètica batalla de la fi del món en la qual peririen gran part dels déus), i ja anticipa, segons les escenes post crèdit, la seua presència en futurs llargmetratges de la factoria Marvel.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario