Destacados
69 i pico miren cine
Un blanco, blanco dia
Una ressenya mínima i entusiasta de Un blanco, blanco día (Hlynur Palmason, 2019)
 (Filmin) Peli islandesa que m’ha agradat moltíssim i que conta el dolor, la ràbia i la pena d’un policia jubilat que s’ha quedat vidu i que s’assabenta que la seua dona li posava banyes. Però la història és el que menys importa. Està filmada d’una manera espectacular, magistral, amb intenció. Les escenes parlen i transmeten […]
69 i pico miren cine
The new Pope
Una microressenya de la segona temporada d'aquesta interessant sèrie dirigida per Paolo Sorrentino
Em va agradar moltíssim la primera part i em va fer respecte encetar aquesta segona, però és igual de bona si no millor. Imatges bellíssimes filmades de manera espectacular, diàlegs àgils, esmolats, divertits; actuacions que peguen un esclafit; molt gran, enorme, el cardenal Voiello (Silvio Orlando) i la resta, per suposat. Una de les millors […]
69 i pico miren cine
Adults in the Room.
Una ressenya de la pel·lícula dirigida per Costa-Gavras en 2019 bassada en el llibre de Yanis Varoufakis ‘Comportar-se com adults’
(Filmin) M’ha resultat molt interessant aquesta pel·lícula del director esquerrà Costa-Gavras basada en un llibre de l’ex ministre d’economia grec Yanis Varoufakis que explica, perquè ho entenguem les persones que no entenem de economía, la crisis grega de 2015 que va estar a punt de treure Grecia de l’euro. Està clar que es tracta d’un […]
69 i pico miren cine
The Mandalorian
69 i pico miren cine
Jo me l’imaginava més gran
69 i pico miren cine
1917
69 i pico miren cine
Todos están muertos
Una arriscada opera prima de la valenciana Beatriz Sanchís sobre la nostàlgia, amb l'al·licient afegit d'estar protagonitzada per la seua ex-parella sentimental.

Malgrat que comença amb una molt bona pinta d’història ‘del montón que no son del montón’ al cap d’una estona ‘Todos están muertos’ es torna una cosa plomissa, pretensiosa amb molta idea solta però incapaç de transmetre la més mínima sensació. Una peli confusa, embolicada dirigida només al cervell que, segurament, amb cinc cèntims més o menys d’alguna cosa – que no se sap ben bé què és – haguera pogut ser una peli molt interessant. Per cert m’ho ha fet la vista o hi ha alguna cosa a l’ambient que recorda a ‘Nadie hablará de nosotras cuando hayamos muerto’? Què us sembla?

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario