slogan tipografia la moderna
69 i pico miren cine
Winter sleep
Winter sleep (Sueño de invierno), va rebre 3 nominacions als Premis del Cine Europeu, incloent el de Millor Pel·lícula
Guille Pérez-Torró - 21/08/2015
Winter sleep

Winter sleep (Sueño de invierno), el llarg metratge turc que es va alçar amb la darrera Palma d’Or a Cannes, narra l’historia de l’Aydin, un acabalat actor de teatre que viu la seva jubilació a un hotel situat en l’Anatòlia central, Turquia. Hotel que regenta conjuntament amb la seva dona Nihal, molt més jove que ell, i als quals també se’ls ha unit la germana de l’Aydin, Necla, sumida en una depressió a causa del seu recent divorci.

A priori m’esperava una pel•lícula menys complexa a nivell argumental i molt més rica a nivell visual, que no vull dir que aquesta no ho siga, però que tractara l’evolució sentimental dels personatges confluint-ho paral•lelament amb les imatges bucòliques dels paratges agrestes de la zona. Molt més silenciosa i expressiva en aquest sentit.
Tot al contrari, passada la mitja hora m’adono de que estic veient una adaptació d’una de les grans obres de Dostoievski plasmada de manera audiovisual. El director no s’aprofita vanament de l’entorn en el que transcorre l’historia per a expressar tota la melancolia de les vivències dels personatges, sinó que el que fa és disseccionar-los a tots ells i mostrar-nos, de la manera més profunda i introspectiva, el seu caràcter, angoixes, somnis malmesos, il•lusions i esperances de futur, amb converses i diàlegs reflexius, transcendents, inclús de vegades amb tocs realment filosòfics, abastant temes com la pobresa, la caritat o l’almoina, el deure moral de l’home que no ha estat castigat amb la misèria respecte al que sí ho ha estat, la religió, el pas del temps i la pèrdua de la joventut i l’edat daurada, la soledat, la resignació, etc.

En aquestes idees em base per a comparar la pel•lícula amb l’estil de Dostoievski ja que, la majoria de la cinta transcorre amb escenes llarguíssimes de vora vint minuts en les quals s’intercalen diferents plans fixes, en una posada en escena de lo més teatral, i on els personatges dialoguen, seguint la línea argumental, creant un verdader tractat de psicologia amb els seus apassionants col•loquis, tal i com feia el geni rus.

En definitiva, una obra major, per veure-la amb calma, tenint temps, ja que la durada és de tres hores i quart, cosa que pot fer enrere a més d’un. No obstant, si llegint açò estàs d’acord amb el parell d’analogies que he fet, no tinc cap dubte de que gaudiràs d’una bona estona de bon cine.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:
DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario