Destacados
69 i pico miren cine
No dejes rastro
Una ressenya de Pep Jordà - No dejes rastro (Debra Granik, 2018)
Peli molt xula sobre un pare que ha passat una guerra i que viu al bosc amb la seua filla. Ell no vol veure a ningú ni en pintura i ella se sent atreta per les persones i les mínimes comoditats que ofereix una cabanya o una caravana en societat. El problema és que tots […]
69 i pico miren cine
Los hermanos Coen en el Oeste
Una crítica de Javier Llopis sobre la película “La balada de Buster Scruggs”
A estas alturas de la película, nadie pone en duda que los hermanos Coen son dos mentes maravillosamente enfermas; dos cineastas singulares, que imponen en todas sus obras un universo personal e intransferible, que no se parece a nada ni a nadie. “La balada de Buster Scruggs” podría también titularse como su homónima de los […]
69 i pico miren cine
Corrupció democràtica, un regne negre
Una ressenya de Jordi Santonja - El reino (Rodrigo Sorogoyen, 2018)
Era una història molt necessària que necessitava el nostre cinema, baixar als inferns de la corrupció i traure del femer polític el retrat de l’Espanya dels diners negres, l’especulació urbanística… Per fi al 2018 tenim la segona pel·lícula de la corrupció política. La primera va ser «B», dirigida per David Ilundain, adaptació de l’obra de […]
69 i pico miren cine
Buenos vecinos
69 i pico miren cine
La muerte de Stalin
69 i pico miren cine
The terror
69 i pico miren cine
Wiplash
Wiplash va rebre el 'Premi del públic' i el de 'Millor Pel·lícula' a Sundance i va estar escollida per l'American Film Institute com una de les 10 millors de 2014

‘Wiplash’ és una excel·lent pel·lícula basada en un curtmetratge de Damien Chazelle, de l’any 2013, que va ser premiat al Festival de Sundance i als Premis Bafta. L’ampli reconeixement que va tindre li va donar l’oportunitat  de convertir aquell curt en aquest llarg, que relata l’obsessió d’Andrew Neiman per convertir-se en el millor bateria de jazz de New York, que ve a ser com el millor del món. Però al Conservatori de Música de la Costa Est on estudia hi ha Terence Fletcher un professor molt entès en qüestions jazzístiques que fa servir mètodes un tant, digueu-li peculiars digueu-li besties, per motivar l’alumnat.

La peli ve a ser una barreja, oportunament actualitzada de  ‘La chaqueta metàlica’ més coneguda com  ‘La chupa de chapa’  (la part del campament, del recluta ‘patoso‘ i tot això)  i  ‘Fama’ aquella sèrie de moda que passaven els diumenges de migdia als anys vuitanta del segle passat on actuava Lydia Grant, una professora de dansa que no parava de repetir als alumnes en general, i al pobre Leroy Johnson en particular, (i de passada als soferts espectadors) allò de ‘Buscáis la fama, pero la fama cuesta y aquí es donde vais a empezar a pagar. Con sudor’. En el cas de Wiplash a més de suor, també amb sang i llàgrimes.

Sense tindre un argument d’aquells que enlluernen per la seua originalitat, ‘Wiplash’, gràcies a un ritme intens, un muntatge viu, una interessant banda sonora, les dos magnífiques interpretacions protagonistes, sobretot la del professor Terence Fletcher, una mena de revers tenebrós de Benjamin Shorofsky, el professor de música polonès de Fama ( amb el que J.K. Simmons va guanyar  l’Oscar, el Globus d’Or, un Premi Bafta, el dels Crítics de Nova York i els de Los Angeles, entre d’altres)  i un història ben escrita sobre l’esforç, l’ambició, l’èxit, les frustracions i les renuncies que comporta, aconsegueix  atrapar-te, emocionar-te i, en ocasions,  posar-te de mala llet . I per damunt de tot, deixar-te amb un mar de dubtes que donen per dos hores i mitja de debat de cinefòrum sobre la genialitat i el preu que hi ha que pagar per ella.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario