Destacados
69 i pico miren cine
Hierro
Una microressenya de Pep Jordà - Hierro (Jorge Coira, 2019)
 Com li ha passat a moltes persones a mi també m’ha agradat molt Hierro. Està molt ben feteta, té una capçalera a l’alçada de Bron/Broen (de fet li té una retirada) un guió molt apanyat i una Candela Peña que pega un esclafit. També Mónica López. I el millor de tot: la ubicació de l’acció […]
69 i pico miren cine
El vicio del poder
Una microressenya minimalista de Pep Jordà - El vicio del poder (Adam McKay, 2018)
Peliculón sobre la trajectòria política i personal de Dick Cheney i de la seua transformació de buròcrata gris en l’home amb més poder de la galàxia. També tracta de manera interessant el seu paper en la invasió d’Irak (per cert, imperdonable que no es faci cap referència a Aznar ni al seu ‘estamos trabajando en […]
69 i pico miren cine
La mano invisible
Una microressenya minimalista de Pep Jordà - La mano invisible (David Macián, 2016)
Peli que en format reality show dibuixa un interessant (i esgarrifant) mapa sobre el món del treball, les relacions laborals, socials, les classes (tot i que alguns diuen que ja no existeixen) i els responsables (la mano invisible?) de que cada vegada es treballe més i es guanye menys. Molt interessant i motivadora.
69 i pico miren cine
Sueño en otro idioma
69 i pico miren cine
No dejes rastro
69 i pico miren cine
Wiplash
Wiplash va rebre el 'Premi del públic' i el de 'Millor Pel·lícula' a Sundance i va estar escollida per l'American Film Institute com una de les 10 millors de 2014

‘Wiplash’ és una excel·lent pel·lícula basada en un curtmetratge de Damien Chazelle, de l’any 2013, que va ser premiat al Festival de Sundance i als Premis Bafta. L’ampli reconeixement que va tindre li va donar l’oportunitat  de convertir aquell curt en aquest llarg, que relata l’obsessió d’Andrew Neiman per convertir-se en el millor bateria de jazz de New York, que ve a ser com el millor del món. Però al Conservatori de Música de la Costa Est on estudia hi ha Terence Fletcher un professor molt entès en qüestions jazzístiques que fa servir mètodes un tant, digueu-li peculiars digueu-li besties, per motivar l’alumnat.

La peli ve a ser una barreja, oportunament actualitzada de  ‘La chaqueta metàlica’ més coneguda com  ‘La chupa de chapa’  (la part del campament, del recluta ‘patoso‘ i tot això)  i  ‘Fama’ aquella sèrie de moda que passaven els diumenges de migdia als anys vuitanta del segle passat on actuava Lydia Grant, una professora de dansa que no parava de repetir als alumnes en general, i al pobre Leroy Johnson en particular, (i de passada als soferts espectadors) allò de ‘Buscáis la fama, pero la fama cuesta y aquí es donde vais a empezar a pagar. Con sudor’. En el cas de Wiplash a més de suor, també amb sang i llàgrimes.

Sense tindre un argument d’aquells que enlluernen per la seua originalitat, ‘Wiplash’, gràcies a un ritme intens, un muntatge viu, una interessant banda sonora, les dos magnífiques interpretacions protagonistes, sobretot la del professor Terence Fletcher, una mena de revers tenebrós de Benjamin Shorofsky, el professor de música polonès de Fama ( amb el que J.K. Simmons va guanyar  l’Oscar, el Globus d’Or, un Premi Bafta, el dels Crítics de Nova York i els de Los Angeles, entre d’altres)  i un història ben escrita sobre l’esforç, l’ambició, l’èxit, les frustracions i les renuncies que comporta, aconsegueix  atrapar-te, emocionar-te i, en ocasions,  posar-te de mala llet . I per damunt de tot, deixar-te amb un mar de dubtes que donen per dos hores i mitja de debat de cinefòrum sobre la genialitat i el preu que hi ha que pagar per ella.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario