Destacados
69 i pico miren cine
Hierro
Una microressenya de Pep Jordà - Hierro (Jorge Coira, 2019)
 Com li ha passat a moltes persones a mi també m’ha agradat molt Hierro. Està molt ben feteta, té una capçalera a l’alçada de Bron/Broen (de fet li té una retirada) un guió molt apanyat i una Candela Peña que pega un esclafit. També Mónica López. I el millor de tot: la ubicació de l’acció […]
69 i pico miren cine
El vicio del poder
Una microressenya minimalista de Pep Jordà - El vicio del poder (Adam McKay, 2018)
Peliculón sobre la trajectòria política i personal de Dick Cheney i de la seua transformació de buròcrata gris en l’home amb més poder de la galàxia. També tracta de manera interessant el seu paper en la invasió d’Irak (per cert, imperdonable que no es faci cap referència a Aznar ni al seu ‘estamos trabajando en […]
69 i pico miren cine
La mano invisible
Una microressenya minimalista de Pep Jordà - La mano invisible (David Macián, 2016)
Peli que en format reality show dibuixa un interessant (i esgarrifant) mapa sobre el món del treball, les relacions laborals, socials, les classes (tot i que alguns diuen que ja no existeixen) i els responsables (la mano invisible?) de que cada vegada es treballe més i es guanye menys. Molt interessant i motivadora.
69 i pico miren cine
Sueño en otro idioma
69 i pico miren cine
No dejes rastro
69 i pico miren cine
Wonder Woman
Una reseña de Jordi Santonja Ferrando

D’aquesta pel·lícula podem fer dues visions; una la feminista i una altra de blockbuster.

Està clar que ens pot enlluernar el fet que la peli protagonitzada per la primera super heroïna, i dirigida per una dona, Patty Jenkins. D’acord que és una excepció al sector, però no ens enganyem és una peli comercial de totes totes; el guionista, el productor, tots són homes i limiten la peli. Fins i tot els actors secundaris tots són homes, Chris Pine, el secundari té un paper molt destacat, molt més que el de les actrius secundàries que són poc més que amants del protagonista. A Estats Units es van fer projeccions als cines exclusius per a dones, què voleu que us diga: feminisme ben poc, com si la versió de ‘cazafantasmas’ estiguera protagonitzada per dones, fum de canyot.

L’altra visió de la peli, com a gran blockbuster de superherois, està molt bé, té un començament que crea moltes expectatives i, ben fonamentat, després és perd un poc. Les escenes d’acció estan molt aconseguides, les imatges a càmera lenta li donen espectacularitat. La protagonista Gal Gadot està impressionant, els secundaris li donen profunditat a l’argument. Té algunes situacions gracioses i no acabe d’entendre la qualificació per a majors de 13 anys.

En definitiva està un escaló per davall del gran ‘El caballero oscuro’ de Christopher Nolan i les altres dues que va fer, però molt per damunt dels últims desastres de pel·lícules de superherois. Val la pena anar a veure aquesta pel·lícula al cine, ja que és el seu millor àmbit de visió (i s’està fresquet).

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario