D’aquesta pel·lícula podem fer dues visions; una la feminista i una altra de blockbuster.

Està clar que ens pot enlluernar el fet que la peli protagonitzada per la primera super heroïna, i dirigida per una dona, Patty Jenkins. D’acord que és una excepció al sector, però no ens enganyem és una peli comercial de totes totes; el guionista, el productor, tots són homes i limiten la peli. Fins i tot els actors secundaris tots són homes, Chris Pine, el secundari té un paper molt destacat, molt més que el de les actrius secundàries que són poc més que amants del protagonista. A Estats Units es van fer projeccions als cines exclusius per a dones, què voleu que us diga: feminisme ben poc, com si la versió de ‘cazafantasmas’ estiguera protagonitzada per dones, fum de canyot.

L’altra visió de la peli, com a gran blockbuster de superherois, està molt bé, té un començament que crea moltes expectatives i, ben fonamentat, després és perd un poc. Les escenes d’acció estan molt aconseguides, les imatges a càmera lenta li donen espectacularitat. La protagonista Gal Gadot està impressionant, els secundaris li donen profunditat a l’argument. Té algunes situacions gracioses i no acabe d’entendre la qualificació per a majors de 13 anys.

En definitiva està un escaló per davall del gran ‘El caballero oscuro’ de Christopher Nolan i les altres dues que va fer, però molt per damunt dels últims desastres de pel·lícules de superherois. Val la pena anar a veure aquesta pel·lícula al cine, ja que és el seu millor àmbit de visió (i s’està fresquet).