Destacados
69 i pico miren cine
Treufoc (Filmin)
Una ressenya mínima i entusiasta de Jordi Santonja Ferrando
Estem davant de la millor sèrie que s’ha fet en aquest país, amb permís de “Crematorio”, pot sonar excessiu però si aquesta producció tinguera nom suec, estiguera a un altra plataforma (HBO, Netflix…) o comptarà amb un poc més de pressupost, seria una sèrie molt famosa i amb premis. Són 30 hores de pura intriga, […]
69 i pico miren cine
Un blanco, blanco dia
Una ressenya mínima i entusiasta de Un blanco, blanco día (Hlynur Palmason, 2019)
 (Filmin) Peli islandesa que m’ha agradat moltíssim i que conta el dolor, la ràbia i la pena d’un policia jubilat que s’ha quedat vidu i que s’assabenta que la seua dona li posava banyes. Però la història és el que menys importa. Està filmada d’una manera espectacular, magistral, amb intenció. Les escenes parlen i transmeten […]
69 i pico miren cine
The new Pope
Una microressenya de la segona temporada d'aquesta interessant sèrie dirigida per Paolo Sorrentino
Em va agradar moltíssim la primera part i em va fer respecte encetar aquesta segona, però és igual de bona si no millor. Imatges bellíssimes filmades de manera espectacular, diàlegs àgils, esmolats, divertits; actuacions que peguen un esclafit; molt gran, enorme, el cardenal Voiello (Silvio Orlando) i la resta, per suposat. Una de les millors […]
69 i pico miren cine
Adults in the Room.
69 i pico miren cine
The Mandalorian
69 i pico miren cine
Jo me l’imaginava més gran
69 i pico miren cine
Yo, Daniel Black
Un article de Jordi Santonja Ferrando

No sé si el director Ken Loach ho ha fet a propòsit però veure seguits el documental ‘El espíritu del 45’ i aquesta pel·lícula, et fa pensar en tot el que hem perdut pel camí. Si en la primera parla d’un Regne Unit destrossat per la Segona Guerra Mundial però que és capaç d’alçar-se amb orgull, en ‘Yo, Daniel Blake’ veiem tot el contrari, un Regne Unit de l’abundància on a molta gent li han fet perdre tot, fins l’orgull.

Si l’any 1945 la societat anglesa és capaç de crear empreses públiques per a donar qualitat de vida a totes les persones, on es practica el lema laborista ‘desde la cuna hasta la tumba’, avui en dia tot això s’ha perdut, s’ha privatitzat tot, fins els serveis socials o les agències de l’atur.

El protagonista, un home major prop dels seixanta anys, vidu i sense fills, es veu en mig d’una situació surrealista. Afectat per un atac al cor, els metges no li deixen treballar però l’agència d’ocupació li obliga a buscar feina per a poder cobrar el subsidi. A la falta de coordinació de les dues empreses (parle d’empreses, ja que estan privatitzades i nosaltres som clients) s’afegeix una altra situació surrealista, un nou problema d’aquesta societat 2.0: molts dels tràmits car fer-los a una web.

Què fem amb la gent major? Tenim un clar problema de bretxa digital. Per a estalviar costos o bé et donen un número de telèfon que funciona com el cul o t’envien a una web on tens que registrar-te i buscar-te la vida. S’ha passat del ‘vuelva usted mañana’ al ‘eso está en la web’. Les persones han deixat d’atendre a les persones i el sistema té un greu problema. No es tracta de buscar l’excepció que confirma la regla, hi ha molta gent que pateix aquesta situació. I un tercer entrebanc afegit, són gent que ja pateix altres molts problemes, situació d’exclusió social, la part més feble de la societat.

La pel·lícula té una segona protagonista. Una dona jove divorciada, amb dues xiquets, que no té feina, ha hagut de fugir de Londres, es troba sola, no té familiars i coneix a Daniel que li tira una mà per ajudar-la a eixir del forat en el què es troba. Una història tant aterridora com real.

Ken Loach als 80 anys ens mostra una pel·lícula reivindicativa, de les que ja no és fan, en cru, sense efectes especials, sense banda sonora,  però amb tota l’empatia que tan sols ell pot transmetre.  Necessitem justícia social no caritat! La solidaritat serà la pròxima revolució? Podem fer un món millor per a tots? Protegim als més vulnerables de la nostra societat? Millorem com a societat? Ken Loach ens planteja moltes preguntes i moltes afirmacions obvies, que tenim davant dels nostres ulls cada dia.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario