Leí un magnífico artículo de un pedazo de periodista, Manuel Jabois, en El Mundo. Escribía sobre Robe Iniesta, el líder de Extremoduro y afirmaba sin miedo a equivocarse que Extremoduro era un grupo verdad y a mi esa descripción me hipnotizó, afirmaba que “Extremoduro es verdad porque lo que cuenta soporta y desborda un fact […]

Estranyament, el llibre que ara acabe de publicar, arreplega quasi tot el que he anat escrivint del 2007 ençà en poesia. M’agrada, per això, dir-ne que és material d’al·luvió, fet de la sedimentació lenta del temps i del treball.  El fet que no responga a un projecte traçat des de bell començament no vol dir […]

– 3- Després de travessar les tres-centes seixanta-cinc corbes de la Vall de Gallinera, Marc Simó es trobava atabalat quan abaixà de l’automòbil. Aquella hora del matí els pocs cotxes aparcats a l’esplanada de l’institut cercaven les ombres escadusseres dels quatre pollancres gegants. Tot just presentades les seues credencials a la Direcció, s’inicià el claustre. […]

– 1 – Marc Simó es presentà a l’institut Francesc Perera el primer dia de setembre. Era el substitut de Berta Gomis, la professora que havia assasssinat l’inspector d’educació després de l’últim claustre del curs 2001-2002.

Tanca la porta i els ulls. Encara li fa mal la conversa que acaba de tenir. La veu tendra de la filla demanant-li un joguet i ell responent amb un lleu somriure perquè aquell gest és l’única resposta que pot donar-li. Ja no vol incomplir més promeses.