Creación
Xènia, tens un whatsapp
L'escriptora Gemma Pascual, vicepresidenta de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana al País Valencià, ens avança el primer capítol del seu darrer llibre.
Gemma Pasqual i Escrivà (Almoines, La Safor, 1967) És una dona compromesa amb la seva terra i el seu poble. Des que inicia la trajectòria literària, l’any 1998, ha produït una obra per a nois i noies on destaquen el compromís social, els temes d’actualitat i els problemes quotidians dels joves, sempre des d’una perspectiva […]
Creación
Sin aliento
Segunda entrega sobre la exposición Agorafilia. Instalación ‘Sin aliento (rancho ancho, pecho estrecho)’ de Aurelio Vicent y Vincent C.V.D. Spek. Texto ‘Duracell Hero’ de Georgina + Pérez.
Creación
L’Edat del Gel (10)
Els Cos Humà és com la nostra Societat: un Sistema de relacions jeràrquiques imposades amb l’únic criteri de perpetuació d’un privilegis. Uns membres resten fora mentre els altres en són els únics beneficiaris.
— 27 — Els policies municipals tustaren la porta de la casa d’El Salt. Duien un joc de claus proporcionat pel Museu Arqueològic. Tanmateix s’estimaren més no despertar suspicàcies. L’ofici amb signatura de l’alcalde ja s’encarregaria de fer-ho.
Creación
Irrelevancia
Textos de Gustavo Cardenal e ilustraciones de Aarón Duval y Ceerre inician un serial sobre la exposición Agorafilia
Iniciamos la publicación de un serial sobre la exposición Agorafilia, que se presenta en el espacio Agora de Alcoy hasta el próximo día 27 de marzo. Los textos poéticos de Gustavo Cardenal, bajo el título de «Irrelevancia» y las ilustraciones de Aarón Duval y Ceerre forman esta primera entrega, con la que intentamos reflejar una […]
Creación
El niño Colibrí
Debajo de una piedra o en la esquina de atrás se pueden escuchar las leyendas de un rapaz con rostro infantil. Si estornudaba mirando al sol, le salían alas.
Debajo de una piedra o en la esquina de atrás se pueden escuchar las leyendas de un rapaz con rostro infantil. A su paso las baldosas se volvían pigmento dejando muestra de su candidez. Si estornudaba mirando al sol, le salían alas.
Creación
L’Edat del Gel (9)
El rellotge del vestíbul donava les quatre de la matinada. D’un moment a l’altre algun dels dos guàrdies civils pujaria i s’adonaria que havia fugit.
— 24 — Abans d’eixir de la casa de Berta Gomis, Marc Simó clissà un full amb tres figures esborradisses. La seua coloració era maldestra. Una d’elles, la rodona pintada de roig, ja l’havia vista en alguns folis trobats al Departament. Les altres –un triangle verd i un quadrat blau- li eren desconegudes. En l’últim […]
Creación
L’Edat del Gel (8)
La policia diu: “El Terrorisme és com el Càncer”. No van errats en la seva reflexió. Només que han oblidat la segona proposició: “El Cos Humà és com la nostra Societat, Injusta, Arbitrària i Perversa”.
— 21 — -Els del Museu ja saben que som ací. El rostre de Gabriel Llòria no pogué dissimular el fàstic davant l’espactacle d’escombraries que se li oferia als ullls. No per això Gus havia perdut el seu posat digne, de propietari d’aquell desori. En les botes duia adherits brins d’herba.
Creación
L’Edat del Gel (7)
Mater Amatisima, ora pro nobis; sóc un home per més que m’encabote a viure-ho tot negre com deien els Rolling Stones;
– 18 – Apunts sobre El final de l’espècie El Salt. Aquell espai habitat durant milers i milers d’anys per homínids havia estat sempre ocupat per grups que acabaven actuant de la mateixa manera: viure al marge del temps. Com si es negaren a admetre els canvis que produïa l’evolució de l’espècie front al […]
Creación
L’Edat del Gel (6)
Que va passar pel cap de la Berta Gomis abans d'assassinar l'inspector d'educació després de l'últim claustre del curs 2001-2002? Va tindre res a veure el poema 'Invictus' de William Henley? Descobriu-ho a aquest nou lliurament de la novel·la.
– 15 – Àlex Llonch s’alçà del banc de l’esglèsia. L’eufòria del café licor havia donat pas al deseeiximent amb què ell emmascarava la seua vergonya elevant el cap com quan el públic l’aücava a les revetlles. Abans d’eixir al corredor central entropessà. Girà el cap. Al fons, la Verge amb el xiquet als braços […]
Creación
L’Edat del Gel (5)
Anys arrere començava el curs explicant la lírica provençal i ara m’he de servir d’exemples d’alguna sèrie televisiva juvenil per trobar les diferències entre subjecte i predicat.
– 12 – Apunts sobre El final de l’espècie L’esborrany del guió continuava amb les preguntes que es plantejaren els universitaris: com va restar al marge de la història aquell grup de persones -si així podia ser qualificat? Quan arribaren els homes del futur, els sapiens sapiens, ¿aquests neanderthals s’integraren en la nova civilització o, […]
Creación
L’Edat del Gel (4)
La quarta entrega de la novel·la ens trasllada a El Salt i 'Al final de l'espècie' un guió de Marc Simó sobre els neanderthals.
– 9 – El final de l’espècie, aquest seria el títol del guió que tractaria sobre els neanderthals d’El Salt. Començaria així: a la perifèria d’una ciutat havia crescut una colònia a l’ombra d’una fàbrica de paper. Quan la fàbrica tancà, les famílies dels obrers reformaren els habitatges que els patrons els havien cedit en […]
Creación
L’Edat del Gel (3)
-Com s'explica, aleshores, que pogueren subsistir trenta mil anys mentre el món girava en una altra direcció i la seua espècie s'extingia per tot Europa?
-Aplicant els mateixos recursos que els professors de qualsevol altre institut.
– 6 – La finestra d’Àlex Llonch donava a l’Alberri, una roca encrostonada que pujava fins al Montcabrer. El camí de Barxell i el camí de la traïció una nit de revetlla. O potser la traïció havia estat sempre al seu costat des que conegueren tots dos, ell i Víctor Gisbert, la mateixa dona alhora. […]
