Destacados
A fondo
Ressonàncies tètriques (IV)
Darrer lliurament sobre aquest treball satíric sobre l’estètica de la mort
Cementeri Sant Antoni Abat d’Alcoi Fotògraf: José Miguel Santacreu Cortés (21/08/2018)
Qüestions prèvies  L’adeusiau avança amb un somrís d’aurora. Hui, a Ressonàncies tètriques (IV) ens posarem tragicòmics amb Tres culaetes a la porta del cementeri i Sereno, quina hora és? Per últim, destacarem l’art i el glamour d’una de les morts més artístiques de tota la Península i que va tindre lloc a Alcoi per obra […]
A fondo
Ressonàncies tètriques (III)
Continuem amb la tercera part d’aquest escrit satíric sobre l’estètica de la mort
Al centre de la imatge, escultura Amor más allá de la muerte al cementeri de Sant Antoni Abat d’Alcoi. Fotògraf: José Miguel Santacreu Cortés (21/08/2018)
Qüestions prèvies A les anteriors Ressonàncies tètriques vam tractar La cançoneta dels cochillets, els personatges de les Mananes, el còlera i la còlera letal reivindicativa alcoiana.
A fondo
Ressonàncies tètriques (II)
Segon lliurament d'aquest acurat estudi sobre els elements macabres i luctuosos que envolten Alcoi, les seves tradicions i la seua història
Llorens Ferri (1977): Inquisidors irritat, oli sobre tauler 29’5 x 29’5 cm. Fragment
Qüestions prèvies Si a Ressonàncies tètriques (I de IV) vam tractar La cançoneta dels cochillets i els personatges de les Mananes hui continuarem amb Còlera letal reivindicativa alcoiana.
A fondo
Bones i males notícies
Reflexions davant la celebració del Dia Internacional de la Malaltia d'Alzheimer

El proper 21 de Setembre se celebra a nivell mundial el dia de la Malaltia d’Alzhèimer, i diria jo que per extensió, de totes les demències. Es tracta d’una jornada de conscienciació social, és per al que serveixen estes jornades, en la que cal recalcar la gravetat i complexitat d’una malaltia que ens preocupa a tots molt.

Al seu voltant hi ha notícies bones i dolentes. Per un costat podem dir que cada dia disposem de mitjans més sofisticats i precisos per a fer no sols un millor diagnòstic, si mes no, un diagnòstic més precoç, fet que tard o d’hora ens portarà a poder tractar-la millor o fins i tot a poder aturar la seua evolució natural. Dins d’eixos mitjans, hi ha alguns que, hui per hui, tenen preus elevats i que haurem de pensar si ens els podem permetre socialment, molt especialment si els hem d’aplicar a tots i totes. No són promeses de futur, els tenim al nostre abast en la clínica diària, però de moment, els hem de reservar per a casos seleccionats, entre d’altres coses, perquè, i ací ve una de les males notícies, no tenim encara eixos tractaments en fase precoç. En estos últims anys hem assistit al fracàs de múltiples intents de nous medicaments, vacunes i altres formes d’eliminar algunes substàncies que s’acumulen al cervell d’estes persones. Però, mirant la meitat plena, cal dir que la investigació en este camp és molt intensa, i que de ben segur, donarà fruit ben aviat, per eixa o per altres vies.

Dins de les notícies bones, podem dir també que hem pogut analitzar com hi ha factors que poden ajudar a la prevenció de la malaltia. En aquest cas són relativament barats i, a més, formen part de la nostra cultura més ancestral. El control dels factors de risc vascular com la hipertensió, la diabetis, l’increment dels greixos en la sang (colesterol, triglicèrids), etc. poden ajudar a reduir la freqüència de la malaltia i retardar el seu inici. I això, tal i com demostra un important estudi fet al nostre país, és pot aconseguir seguint una dieta mediterrània, reforçada amb coses tan nostres com ametlles, avellanes i el nostre preat oli d’oliva. Malauradament, tem que això no suposarà una pujada del preu de l’oli per als productors (molt probablement per als que sempre guanyen amb tot açò, els intermediaris), però ja és important tornar el prestigi social i sanitari a eixe or líquid del que tan bons exemples tenim en la nostra comarca.

També anem demostrant com l’activitat d’estimulació física i mental pot donar bons fruits per alentir l’evolució de la malaltia i millorar la situació per malalts i cuidadors. En eixe sentit, cal posar en vàlua l’inestimable paper de les associacions de familiars d’Alzhèimer (AFA) i els seus tallers i Centres de Dia. Què en faríem sense ells? Perquè la mala notícia és que l’administració no té cap pensament d’incloure, de forma universal, en la seua oferta de serveis la neuropsicologia o la teràpia ocupacional per avaluar als malalts o tractar determinats aspectes de la malaltia de forma no farmacològica.

Aquells malalts, i de rebot els seus cuidadors, que, siga dins de les AFA o siga de forma privada, ofereixen als seus familiars una bona atenció psicològica i una atenció per un terapeuta ocupacional que els puga indicar com atendre les noves necessitats d’eixe malalt, poden portar la càrrega de la malaltia d’una forma més lleugera que els que no ho fan. Perquè estos professionals els informen i formen sobre com actuar davant de lo desconegut. I la informació és tranquil•litat. Ara per ara, però, la mala notícia és que socialment no hem entés encara que ens pot tocar a tots i que molt probablement seria una inversió molt oportuna el poder posar a l’abast de tothom estos professionals. Per ara, ho deixem en mans privades, que amb un esforç herculi, van tirant endavant amb poques subvencions i donacions de bancs i entitats filantròpiques una feina que és molt important per a moltes d’eixes persones anònimes amb les que ens creuem dia rere dia al carrer.

Nota. José Manuel Moltó exerceix en l’actualitat com neuròleg a l’Hospital Verge dels Lliris. És doctor en Medicina i Cirurgia per la Universitat d’Alacant, especialista en Neurologia per l’Hospital Verge de l’Arrixaca de Múrcia i especialista en Malalties Vasculars del sistema nerviós central. Forma part de la junta directiva de la Societat Espanyola de Neurologia en la qual ostenta l’àrea d’Internacional.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario