La contaminació lumínica es produeix per un excés d’enllumenament dels carrers i altres espais públics, i per la instal·lació incorrecta dels fanals, que envien part del flux lluminós cap al cel o cap a fora de la zona que es pretén il·luminar, o que il·luminen en horaris ineccessaris.

Qui primer va alertar d’aquest problema van ser les organitzacions astronòmiques, ja que l’augment de la lluentor del cel nocturn dificulta o impedeix la visibilitat de les estreles i altres objectes celestes.

Però la il·luminació nocturna incorrecta comporta també un balafiament molt gran d’electricitat. Això representa un sobrecost econòmic, al qual s’ha d’afegir l’impacte ambiental de la producció de l’electricitat consumida inútilment: consum d’hidrocarburs i/o urani, emissions de CO2 i d’altres contaminants, generació de residus nuclears, etc.

En els últims anys, a més, moltes investigacions i articles científics alerten dels impactes directes de la contaminació lumínica sobre la salut humana i sobre moltes espècies animals i vegetals, adaptades a la foscor nocturna.

En el cas dels humans i d’altres mamífers, la foscor estimula la producció de melatonina per part de la glàndula pineal, mentre que la llum la inhibeix. La melatonina és una hormona que forma part del sistema de senyals que regulen els ritmes vitals i també té entre les seues funcions la de disminuir l’oxidació. Els dèficits de melatonina quasi sempre van acompanys d’efectes psíquics com l’insomini i la depressió. La intrusió de llum artificial procedent del carrer en l’interior de les nostres cases perjudica, per tant, el descans i altera la nostra salut, amb efectes que encara estan estudiant-se.

Els parcs naturals, acorralats per la llum

El Grup de Treball per a l’Estudi de la Contaminació Lumínica de la Universitat de València s’ha especialitzat en investigar els efectes de l’enllumenament excessiu i incorrecte sobre les zones naturals valencianes, en les quals han efectuat milers de mesuraments dels nivells de contaminació lumínica.

El treball que van presentar fa tres anys en la reunió biennal de la Societat Espanyola d’Astronomia es va centrar en quatre espais naturals de la província de València (Túria, Calderona, Xera-Sot de Xera, La Pobla de Sant Miquel), la comarca de la Serrania, la franja de la serra de Javalambre que separa el Racó d’Ademús del País Valencià, Castellfort i la serra del Benicadell.

La conclusió va ser que la contaminació lumínica afectava greument els parcs més pròxims a la ciutat de València -el del Túria i el de la serra Calderona-, mentre que, afortunadament, encara es podia gaudir de zones fosques, molt allunyades de València.

Pel que fa als espais naturals més pròxims a Alcoi -Mariola i la Font Roja-, no coneixem l’existència de cap estudi, encara que la resplendor de les ciutats que els envolten (sobretot l’eix Alcoi-Cocentaina-Muro), és perceptible a quilòmetres de distància. La situació de Mariola pot ser encara pitjor, si tenim en compte la presència d’urbanitzacions insertades en plena serra, que en alguns casos fins i tot utilitzen fanals de globus, que dirigeixen la llum en totes les direccions.

Els LED no són sempre una bona opció

Els programes de substitució dels enllumenats públics, suposadament amb la intenció de reduir el consum energètic, no sempre han estat encertats. Un cas paradigmàtic és el Programa d’Eficiència Energètica de la Diputació de València (ara investigat per possible corrupció), amb el qual bàsicament s’han canviat els llums de sodi d’alta pressió dels carrers dels pobles per llums de tecnologia LED de llum blanca.

Per una banda, aquesta substitució s’ha fet sense tindre en compte que els fanals no estaven dissenyats per a aquestes bombetes, amb la qual cosa la il·luminació és deficient i, a més, es produeixen avaries. Això i els costos d’inversió, explotació i manteniment durant un cicle de vida de 25 anys apunten a una rendibilitat inferior a la de les làmpades de vapor de sodi.

D’altra banda, la llum blanca es descompon en diversos colors, entre els quals el component essencial és el blau, que es difon en l’atmosfera més intensament que la llum d’altres colors. Això fa que s’incremente la contaminació lumínica, ja que les llums blanques es veuen a major distància que les de colors més càlids, com el roig o el groc. També l’afecció sobre la salut i sobre la fauna és major en aquest tipus de llum.

Xarrada a Alcoi

Per aprofundir en aquest problema i ampliar coneixements de cara a encetar un treball per reduir aquest tipus de contaminació, Astroalcoy (Agrupació Astronòmica d’Alcoi) i la Colla Ecologista La Carrasca-Ecologistes en Acció han organitzat una xarrada per a demà, divendres 26 de juny, a les 19.30 h, al Centre Ovidi Montllor d’Alcoi.

La xarrada, d’accés lliure, tindrà com a ponent Enric Marco, membre del Departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València i de «Salvem la nit», el grup de treball per a l’estudi de la contaminació lumínica de la Universitat de València.