Destacados
A fondo
La ruleta rusa
Seis apuntes incómodos sobre medio siglo de desastres en el casco histórico de Alcoy
FOTO: PACO GRAU
Alcoy es una ciudad mediana y agradable con una potente actividad cultural, con una esperanzadora apuesta por un turismo basado en las fiestas y el patrimonio, con un entorno natural de gran belleza y por si esto fuera poco, aún conserva un buen puñado de empresas caracterizadas por su capacidad innovadora. Ninguna de estas circunstancias […]
A fondo
La lúdica jocositat de la sàtira
L’humor en l’obra Cent Serafins de Joan Valls
Fotos: Paco Grau
L’humor, com l’aigua o el sentit comú, és un be escàs. També en l’obra de Joan Valls Jordà que, malgrat que es va iniciar l’any 1934 amb un sainet satíric Quatre de la terra, no va tornar a fer acte de presència fins dos dècades després quan l’autor havia assolit una certa maduresa, publicat cinc […]
A fondo
Judicis de Nüremberg
Una reflexió per a la justícia i la memòria
Un 20 de novembre de 1945 van començar els Judicis de Nüremberg. Un procés que s’obria una vegada havia caigut el III Reich Alemany i amb la intenció de jutjar els crims de: guerra, pau i contra la humanitat per part de la cúpula Nazi. Per tant, un judici proposat pels vencedors contra els vençuts. Un judici novedós […]
A fondo
El Petroli vist des dels Estats Units
Un acurat treball sobre la repercussió que els successos del Petroli van tindre als mitjans de comunicació dels Estats Units
Guillermo Pérez, 14/07/2019
Muntatge: Xavi Cortés

Si açò fóra un article amic de les frases fetes i els efectismes, afirmaria sense dubtar que el Petroli és d’eixos esdeveniments històrics que defineixen el caràcter de la nostra ciutat.

I en part és cert: des de juliol de 1873 –l’any dels tràgics successos– fins la guerra civil espanyola, moviment obrer i anarquisme van ser sinònims als carrers i fàbriques alcoianes. Després, com tots sabem, les idees de Bakunin i companyia es van evaporar i es convertiren en un no rés. Què pensaria un anarquista involucrat en el Petroli de les dos dècades de govern socialista a Alcoi? Comprendria la hegemonia del Partit Popular durant els inicis del segle XXI? Segurament el nostre violent anarquista no s’ho acabaria de creure.

Fa 142 anys, els periòdics de l’època tampoc encertaren a comprendre del tot les circumstàncies que envoltaren l’esclafit violent que va tindre lloc a Alcoi. Si mirem alguna de les cròniques als rotatius espanyols, no es parla massa de les causes profundes i sí de les conseqüències directes: la mort d’Agustí Albors, Pelletes, i la reacció irracional de la turba d’obrers (i obreres) d’Alcoi que van mutilar el cos del senyor alcalde.

La premsa nacional no eixia de la seua consternació. 1873 no estava sent un any senzill en el context polític. La Primera República caminava sense rumb per un camí ple d’obstacles, i els successos d’Alcoi eren una pedra més: al nord, les tropes carlistes es feien fortes, i a tot arreu –especialment a Cartagena–, els federalistes exigien més autonomia. Els periòdics estrangers publicaven, quasi diàriament, breus notes sobre la convulsa situació de la jove república espanyola. Hem de pensar que el telègraf s’havia estés pel món occidental i que, amb les limitacions de l’època, era possible estar raonablement informat sobre el que ocorria a l’estranger.

Els Estats Units no foren una excepció. Encara que les primeres notícies arribaren un o dos dies després, les primeres cròniques, amb tota mena de detalls, no es van publicar fins els primers dies d’agost. Per exemple, al New York Times es feien creus davant la barbàrie d’Alcoi. En un article es parla dels “decent Spaniards” (és a dir, els espanyols decents), una categoria a la que els alcoians, per dir-ho així, estàvem exclosos. Crida l’atenció que el redactor de la crònica assegurés que les races llatines (sic) compartien la mateixa fatalitat: la aparent impossibilitat de consolidar el principi democràtic a les seues terres.

petroli01

És evident que el NYT, al igual que tota la premsa espanyola, tenia en ment els fets de la Comuna de París, una insurrecció popular i anarquista, extremadament violenta, que va ocórrer al 1870, només tres anys abans del Petroli. Les comparacions no van tardar a aparèixer. En aquest fragment d’un diari de Carolina del Sud, es compara de passada el paper determinant de les dones parisines amb la participació femenina en el linxament al centre d’Alcoi. Perdoneu la qualitat del retall, però és el que hi ha.

 

Petroli02

 

Seguint amb les comparacions, un periòdic de Memphis publicà gairebé el mateix article que aparegué al diari de Carolina del Sud, però amb una diferència: un titular que, encara que estiga un poc lleig presumir d’un acte violent, ens plena d’orgull a tota la ciutadania alcoiana:

 

Petroli03

 

La sanguinolenta massacre d’Alcoi superà el nivell d’atrocitat de la Comuna de París. Això es el que, més o menys, diu el titular. A pesar de la fortíssima repressió que Alcoi va patir els mesos posteriors, aposte a que algú faria el comentari de que les millors comunes són les de d’Alcoi, i que allò que van fer a París… Això és cosa de poblets.

 

Les notícies sobre el Petroli van continuar durant uns dies. Abans de desaparèixer de l’actualitat internacional del moment, un altre periòdic de Carolina del Sud va publicar un extens i complet article sobre Alcoi en el que es va oferir una visió de conjunt prou versemblant. El redactor explicà als lectors alguns detalls d’Alcoi i la seua història, com que Sant Jordi va derrotar els moros el 1257 (Seria una errata, supose), o la importància de la seua indústria:

Petroli04

 

L’article conclou amb un paràgraf dedicat a nombrar les atrocitats que es van cometre. Què vos pensàveu, que al segle XIX no existia la crònica negra?

petroli05

 

No podem saber l’impacte real que el Petroli va tenir als Estats Units, però el que està fora de qualsevol dubte es que, durant unes setmanes, l’opinió pública va sentir parlar d’una ciutat que va posar en perill els ciments de la democràcia burgesa. I açò ho dic sense exagerar. Fixeu-vos que el mateix Engels, un dels pares del comunisme científic, va criticar els anarquistes per les seues accions a Alcoi i altres poblacions de l’Estat.

Imagine que al país nord-americà no tardarien en oblidar el que passà a Alcoi. Si va tindre seguiment als cercles polítics i intel·lectuals, no passaria de ser una anècdota associada a la idiosincràsia espanyola i el seu gust per la violència i les baixes passions. El que sí que podem afirmar, amb tota rotunditat, és que els testimonis han quedat per a sempre.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario