Destacados
A fondo
Ressonàncies tètriques (IV)
Darrer lliurament sobre aquest treball satíric sobre l’estètica de la mort
Cementeri Sant Antoni Abat d’Alcoi Fotògraf: José Miguel Santacreu Cortés (21/08/2018)
Qüestions prèvies  L’adeusiau avança amb un somrís d’aurora. Hui, a Ressonàncies tètriques (IV) ens posarem tragicòmics amb Tres culaetes a la porta del cementeri i Sereno, quina hora és? Per últim, destacarem l’art i el glamour d’una de les morts més artístiques de tota la Península i que va tindre lloc a Alcoi per obra […]
A fondo
Ressonàncies tètriques (III)
Continuem amb la tercera part d’aquest escrit satíric sobre l’estètica de la mort
Al centre de la imatge, escultura Amor más allá de la muerte al cementeri de Sant Antoni Abat d’Alcoi. Fotògraf: José Miguel Santacreu Cortés (21/08/2018)
Qüestions prèvies A les anteriors Ressonàncies tètriques vam tractar La cançoneta dels cochillets, els personatges de les Mananes, el còlera i la còlera letal reivindicativa alcoiana.
A fondo
Ressonàncies tètriques (II)
Segon lliurament d'aquest acurat estudi sobre els elements macabres i luctuosos que envolten Alcoi, les seves tradicions i la seua història
Llorens Ferri (1977): Inquisidors irritat, oli sobre tauler 29’5 x 29’5 cm. Fragment
Qüestions prèvies Si a Ressonàncies tètriques (I de IV) vam tractar La cançoneta dels cochillets i els personatges de les Mananes hui continuarem amb Còlera letal reivindicativa alcoiana.
A fondo
Els primers alcoians del Castellar?
Resulta realment fascinant parlar dels primers habitants “d’Alcoi” quan parlem del Castellar.

A l’oest d’Alcoi, direcció Banyeres de Mariola, apareix una elevació muntanyosa de 886 metres, coneguda com el Castellar. Aquest, es conegut per ser un símbol de la geografia alcoiana, ja que es tracta d’un turó d’una gran pendent on es troba, el jaciment arqueològic del Castellar, un assentament musulmà on s’han trobat restes dels primers habitants d’Alcoi (en un sentit estricte).

El topònim de Castellar, prové de la paraula “castell en ruïnes”, que anomenem així, tal vegada per l’extensió que hi havia com a castell, o per el recinte emmurallat i les peculiars torres on potser residiria un alcaid.

Resulta realment fascinant parlar dels primers habitants “d’Alcoi” quan parlem del Castellar, ja siga per la seua cronologia, que supera en segles a la fundació de la ciutat o tal volta per la seua situació geogràfica, de difícil accés.

Una vegada explicat que és i on trobem el Castellar, podem començar a explicar qui va viure i per què considerem a aquestos com els primers alcoians. A banda de les restes arquitectòniques, encontrem una gran varietat d’objectes trobats al jaciment, els quals, ens ajuden a datar el jaciment per la seva riquesa decorativa.

Primerament, podem observar  una primera ocupació, que formaria part del que anomenem com un “poblat d’altura”, datat en la segona meitat del segle X i que perviu de forma continuada fins a finals del segle XI, quan queda desocupat. Després trobem altra ocupació a finals del segle XII i principis del XIII en la qual es redueix el lloc d’assentament (podem parlar d’una Alqueria). Possiblement, aquesta segona ocupació més petita, es vaja dur a terme degut a l’intent de defensar-se dels invasors cristians, ja que  aquest lloc es troba en una situació geogràfica molt privilegiada. Finalment veurem que aquest poblament, seria abandonat en la futura fundació de la ciutat d’Alcoi.

El Castellar, va ser un jaciment musulmà,  on els seus habitants van conviure en aquest turó en les èpoques en els que Espanya encara s’anomenava Al-Ándalus. Des de aquest montícul de terra controlaven tot el territori i amb l’arribada dels cristians es convertirà en un lloc estratègic, des d’on controlaran tot el territori, fins que les tropes de Jaume I, arriben i aquests es decideixquen a abandonar-lo.

Per què anomenem a aquestos habitants com els primers alcoians? Bé, realment errem al fer-ho, ja que quan aquest poblament musulmà es trobava en plena vitalitat, la ciutat d’Alcoi no tenia intenció de ser fundada. Però si que podem dir, que aquestos habitants es converteixen en alcoians quan decideixen abandonar el seu assentament per traslladar-se a les zones inferiors. Amb l’arribada dels cristians i la fundació d’Alcoi, encara que aquestos no els deixen viure en aquesta nova ciutat cristiana, si que veiem que treballen en algunes alqueries properes a Alcoi com a jornalers.

Per aquest motiu, podem dir que els últims habitants del Castellar, van formar part d’aquestos primers habitants de la zona del alcoià, encara que no ho feren sent habitants del Castellar, si que podem dir que ho feren al nou territori, traslladant el seu amor per aquesta terra i el seu interès per defendre la “terreta”.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario