Destacados
A fondo
Ressonàncies tètriques (II)
Segon lliurament d'aquest acurat estudi sobre els elements macabres i luctuosos que envolten Alcoi, les seves tradicions i la seua història
Llorens Ferri (1977): Inquisidors irritat, oli sobre tauler 29’5 x 29’5 cm. Fragment
Qüestions prèvies Si a Ressonàncies tètriques (I de IV) vam tractar La cançoneta dels cochillets i els personatges de les Mananes hui continuarem amb Còlera letal reivindicativa alcoiana. Més avant, a les restants Ressonàncies tètriques tractarem les categories estètiques al voltant de la mort i ens aproximarem a l’estètica alcoiana. També, ens posarem tragicòmics amb […]
A fondo
Ressonàncies tètriques (I)
Un acurat estudi sobre els elements macabres i luctuosos que envolten Alcoi, les seves tradicions i la seua història
Llorens Ferri (1966), Velles I, oli sobre paper 40 x 30 cm (Premi VI Saló de Tardor d’Alcoi) Fragment
On no hi ha sang, no hi ha botifarres” (1), Alcoi. Qüestions prèvies  Ja no corren els anys setanta ni huitanta del segle XX. Ara s’aproximen els anys vint del segle XXI. Tampoc no tenim memòria directa ni de finals del XIX ni de la guerra ni de la postguerra a penes. Ara tenim la […]
A fondo
El olor de la indefensión
Viktor Frankl discursa que, donde todo es indefensión, también queda espacio para la propia decisión
Te despiertas entre gritos, ahogado entre la gente, con los pies entumecidos y la piel de las manos completamente resquebrajada. Estás sangrando, no sabes por dónde; apenas reconoces el dolor, sólo tienes la oportunidad de identificar algunas manchas de ese pegajoso líquido rojo dispersas a lo largo y ancho de la fragmentada tela que pretende […]
A fondo
Els primers alcoians del Castellar?
Resulta realment fascinant parlar dels primers habitants “d’Alcoi” quan parlem del Castellar.

A l’oest d’Alcoi, direcció Banyeres de Mariola, apareix una elevació muntanyosa de 886 metres, coneguda com el Castellar. Aquest, es conegut per ser un símbol de la geografia alcoiana, ja que es tracta d’un turó d’una gran pendent on es troba, el jaciment arqueològic del Castellar, un assentament musulmà on s’han trobat restes dels primers habitants d’Alcoi (en un sentit estricte).

El topònim de Castellar, prové de la paraula “castell en ruïnes”, que anomenem així, tal vegada per l’extensió que hi havia com a castell, o per el recinte emmurallat i les peculiars torres on potser residiria un alcaid.

Resulta realment fascinant parlar dels primers habitants “d’Alcoi” quan parlem del Castellar, ja siga per la seua cronologia, que supera en segles a la fundació de la ciutat o tal volta per la seua situació geogràfica, de difícil accés.

Una vegada explicat que és i on trobem el Castellar, podem començar a explicar qui va viure i per què considerem a aquestos com els primers alcoians. A banda de les restes arquitectòniques, encontrem una gran varietat d’objectes trobats al jaciment, els quals, ens ajuden a datar el jaciment per la seva riquesa decorativa.

Primerament, podem observar  una primera ocupació, que formaria part del que anomenem com un “poblat d’altura”, datat en la segona meitat del segle X i que perviu de forma continuada fins a finals del segle XI, quan queda desocupat. Després trobem altra ocupació a finals del segle XII i principis del XIII en la qual es redueix el lloc d’assentament (podem parlar d’una Alqueria). Possiblement, aquesta segona ocupació més petita, es vaja dur a terme degut a l’intent de defensar-se dels invasors cristians, ja que  aquest lloc es troba en una situació geogràfica molt privilegiada. Finalment veurem que aquest poblament, seria abandonat en la futura fundació de la ciutat d’Alcoi.

El Castellar, va ser un jaciment musulmà,  on els seus habitants van conviure en aquest turó en les èpoques en els que Espanya encara s’anomenava Al-Ándalus. Des de aquest montícul de terra controlaven tot el territori i amb l’arribada dels cristians es convertirà en un lloc estratègic, des d’on controlaran tot el territori, fins que les tropes de Jaume I, arriben i aquests es decideixquen a abandonar-lo.

Per què anomenem a aquestos habitants com els primers alcoians? Bé, realment errem al fer-ho, ja que quan aquest poblament musulmà es trobava en plena vitalitat, la ciutat d’Alcoi no tenia intenció de ser fundada. Però si que podem dir, que aquestos habitants es converteixen en alcoians quan decideixen abandonar el seu assentament per traslladar-se a les zones inferiors. Amb l’arribada dels cristians i la fundació d’Alcoi, encara que aquestos no els deixen viure en aquesta nova ciutat cristiana, si que veiem que treballen en algunes alqueries properes a Alcoi com a jornalers.

Per aquest motiu, podem dir que els últims habitants del Castellar, van formar part d’aquestos primers habitants de la zona del alcoià, encara que no ho feren sent habitants del Castellar, si que podem dir que ho feren al nou territori, traslladant el seu amor per aquesta terra i el seu interès per defendre la “terreta”.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario