A l’oest d’Alcoi, direcció Banyeres de Mariola, apareix una elevació muntanyosa de 886 metres, coneguda com el Castellar. Aquest, es conegut per ser un símbol de la geografia alcoiana, ja que es tracta d’un turó d’una gran pendent on es troba, el jaciment arqueològic del Castellar, un assentament musulmà on s’han trobat restes dels primers habitants d’Alcoi (en un sentit estricte).

El topònim de Castellar, prové de la paraula “castell en ruïnes”, que anomenem així, tal vegada per l’extensió que hi havia com a castell, o per el recinte emmurallat i les peculiars torres on potser residiria un alcaid.

Resulta realment fascinant parlar dels primers habitants “d’Alcoi” quan parlem del Castellar, ja siga per la seua cronologia, que supera en segles a la fundació de la ciutat o tal volta per la seua situació geogràfica, de difícil accés.

Una vegada explicat que és i on trobem el Castellar, podem començar a explicar qui va viure i per què considerem a aquestos com els primers alcoians. A banda de les restes arquitectòniques, encontrem una gran varietat d’objectes trobats al jaciment, els quals, ens ajuden a datar el jaciment per la seva riquesa decorativa.

Primerament, podem observar  una primera ocupació, que formaria part del que anomenem com un “poblat d’altura”, datat en la segona meitat del segle X i que perviu de forma continuada fins a finals del segle XI, quan queda desocupat. Després trobem altra ocupació a finals del segle XII i principis del XIII en la qual es redueix el lloc d’assentament (podem parlar d’una Alqueria). Possiblement, aquesta segona ocupació més petita, es vaja dur a terme degut a l’intent de defensar-se dels invasors cristians, ja que  aquest lloc es troba en una situació geogràfica molt privilegiada. Finalment veurem que aquest poblament, seria abandonat en la futura fundació de la ciutat d’Alcoi.

El Castellar, va ser un jaciment musulmà,  on els seus habitants van conviure en aquest turó en les èpoques en els que Espanya encara s’anomenava Al-Ándalus. Des de aquest montícul de terra controlaven tot el territori i amb l’arribada dels cristians es convertirà en un lloc estratègic, des d’on controlaran tot el territori, fins que les tropes de Jaume I, arriben i aquests es decideixquen a abandonar-lo.

Per què anomenem a aquestos habitants com els primers alcoians? Bé, realment errem al fer-ho, ja que quan aquest poblament musulmà es trobava en plena vitalitat, la ciutat d’Alcoi no tenia intenció de ser fundada. Però si que podem dir, que aquestos habitants es converteixen en alcoians quan decideixen abandonar el seu assentament per traslladar-se a les zones inferiors. Amb l’arribada dels cristians i la fundació d’Alcoi, encara que aquestos no els deixen viure en aquesta nova ciutat cristiana, si que veiem que treballen en algunes alqueries properes a Alcoi com a jornalers.

Per aquest motiu, podem dir que els últims habitants del Castellar, van formar part d’aquestos primers habitants de la zona del alcoià, encara que no ho feren sent habitants del Castellar, si que podem dir que ho feren al nou territori, traslladant el seu amor per aquesta terra i el seu interès per defendre la “terreta”.