L’any passat van saltar las alarmes. Per primera vegada des de la dècada de 1960, la població d’Alcoi va baixar dels 60.000 habitants. En concret, erem 59.675 habitants. Enguany la situació no ha millorat i la tendència a la baixa continua: segons la darrera actualització de l’INE, Alcoi ha perdut cent vuit persones i som 59.567 alcoians i alcoianes.

Si mirem la resta de municipis de la Comunitat Valenciana, es podria dir que l’estatus d’Alcoi no ha canviat massa. Tot i perdre població, continua sent una de les capitals de l’interior, però la seua importància ja no és de bon tros la que era. De fet, estic segur que esta afirmació no sorprèn ningú. Alcoi ha perdut el dinamisme d’antany i la seua capacitat d’atraure població. Ara per ara, és més fàcil trobar persones que se’n vagen de la ciutat que no algú que vinga a viure.

Esta situació d’ara és, en realitat, l’excepció. La població d’Alcoi sempre havia augmentat dècada a dècada, excepte moments concrets de la nostra història, com la dècada posterior a la revolució del Petroli –Imagine que Alcoi no seria el destí favorit per a la gent d’ordre– o la posguerra dels anys 1940. Després d’estes crisis, la ciutat va reviscolar i no tardà en convertir-se un dels principals destins de la mà d’obra industrial. El problema que tenim en la actualitat és que no hi ha cap motiu per a pensar que la situació es revertirà:

El màxim de població es va assolir als anys 80, just el moment en que va començar la reconversió industrial. Alcoi, ens deien, es convertiria en una pròspera ciutat de serveis, oberta al comerç i, fins i tot, al turisme d’interior. Anys després es va afegir la idea del turisme de congressos. Les fàbriques, amb honroses excepcions, es traslladaren a la perifèria, una circumstància que no implica necessàriament un canvi de residència per als treballadors que viuen en les poblacions properes. Tots coneixem gent que treballa a Ibi, però que viu a Alcoi. El que sí ha canviat és el comportament de la població immigrant –ja siga nacional o internacional–, que prefereix instal·lar-se en el mateix lloc on treballa. Açò explica, per exemple, el creixement de nuclis com Ibi o Muro, que han vist com els seus habitants han crescut un 20 i més d’un 50 per cent en els darrers 35 anys respectivament. Alcoi, per la seua part, ha perdut un 10 per cent de la seua població. En el següent gràfic es pot veure l’evolució de la població en els principals nuclis industrials de la comarca: Alcoi, Cocentaina, Muro, Ibi i Banyeres. He utilitzat un índex 100 per comparar el creixement relatiu i no absolut. La població que tenien el 1981 serveix com a referència i, després, mitjançant una senzilla regla de tres, he convertit les dades absolutes dels següents anys. D’esta forma, si es supera el 100, voldrà dir que els habitants augmenten respecte a 1981. Un valor inferior significa el contrari. Per cert, les dades estan disponibles al web de la Diputació d’Alacant.

La correlació entre la constant pèrdua de població d’Alcoi i el dinamisme dels altres nuclis –en especial Ibi, Muro i també Cocentaina– és més que evident. És veritat que ens els darrers anys el creixement demogràfic s’ha estancat per tres factors: la tornada als seus països de molts immigrants sud-americans, la poca natalitat i l’augment de la mortalitat per raons d’edat. Només cal prestar atenció a les notes necrològiques.

Proposar solucions és gratuït, a no ser que t’encarreguen un informe oficial. No és el cas. El que vull dir es que portem anys –i diria que dècades– plens de projectes i idees que tenen com a últim objectiu la revitalització d’Alcoi. Un exemple és el fallit hotel de la Font Roja, i un altre ben diferent és Alcoinnova. Si ens fixem, este tipus d’iniciatives no garanteixen que Alcoi torne als 65.000 habitants, una xifra que ja s’ha convertit en mite. La població no es tan important, però ningú vol perdre a res i baixar en el rànquing de ciutats. Tal volta el millor serà centrar-nos en dissenyar un model de ciutat que es preocupe de la reindustrialització (sostenible a ser possible), sinó també de fomentar la cultura i de crear nous espais de socialització. Alcoi es mereix despertar d’una vegada. Després, si això, ja vindrà la recuperació demogràfica.