slogan tipografia la moderna
A fondo
La gestió de la cultura en l’Alcoi del futur (1)
Primer lliurament d'un exhaustiu treball d'investigació sobre el paper de la cultura a Alcoi.
Pau Grau - Sandra Obiol - 13/03/2014
La gestió de la cultura en l’Alcoi del futur (1)

No és massa habitual parlar de futur en clau alcoiana; més aviat, a Alcoi tendim a parlar del passat. És més, quan de vegades s’arriba a plantejar algun debat públic al voltant del futur de la ciutat, s’acostuma a acabar contemplant el passat. Cert és que cal tindre en compte la història per no repetir errades, per aprendre d’allò que no s’ha fet bé i que es podria fer millor; però també és cert que cal planificar, projectar el futur atenent a criteris, condicionants, anàlisis i circumstàncies.

La història ja ens ha ensenyat, i tenim exemples no massa llunyans, que per a reeixir en projectes comuns a escala ciutadana sempre és millor planificar que no improvitzar. Hi ha formes de gestionar que opten per la tan alcoiana fórmula de ‘bon pilot bon farinot’, en què importen objectius com l’efectisme, l’espectacularitat i la visibilitat pública. Però cal promoure un esforç envers el camí difícil, basat en una reflexió col·lectiva i uns criteris de planificació i progrés.

Soltar el timó en política cultural, en un context general com l’actual, pot sumir a la nostra ciutat en una plena nul·litat cultural que podria perllongar-se molt en el temps. Tots hem sigut testimonis de com és de fàcil acabar en uns anys amb una trajectòria de dues dècades; per tant, resulta important deixar la feina feta, projectada i pràcticament a punt per a la seua execució, una feina ben establerta i estructurada per a que es faça ben complicat evitar-la.

Per a una ciutat com Alcoi, que ha perdut tants actius al llarg dels darrers anys, resulta vital mantindre un àmbit cultural ben actiu i dinàmic; una activitat cultural efervescent i viva atorga a la ciutat un teixit social ben ferm i actiu, ja que l’activitat cultural local arrela en diversos col·lectius i entitats ben cohesionats que contribueixen a configurar una massa social crítica, diversa, enèrgica i vivaç. Com a mostra: hi ha ben pocs col·lectius al llarg de la nostra història que no hagen destinat una part de la seua activitat a la promoció de la cultura.

Desactivar la cultura alcoiana és un gran pas per a anul·lar la consciència social de la ciutadania. Un pas decisiu per deixar sense cap vàlua efectiva la societat civil.

Dit tot això a mode d’avís a navegants, s’imposa, doncs, la necessitat de pensar i dissenyar el futur de la cultura d’Alcoi; i per a això, cal atendre a alguns dels trets més importants i característics de la vida alcoiana. Algunes qüestions que ens fan un xic diferents a altres localitats del nostre àmbit més proper, i a les quals s’ha d’atendre a l’hora de fer una anàlisi acurada.

En primer lloc, resulta si més no curiós com la consideració de què els alcoians comparteixen un arrelat sentiment de pertinença al seu territori és comuna arreu del país. Rafael Ninyoles (1996: 50-51), a un estudi sobre les Comarques Centrals Valencianes, assenyala que la població de l’Alcoià mostra un fort sentiment de pertinença de caràcter local. Aquest sentiment de pertinença arriba a un 70,6% a l’Alcoià, situant-se la mitjana espanyola d’identificació amb la pròpia localitat en un 43% a l’any 1990. En quant al sistema social de valors es reflecteix que la qualitat més admirada com a referent de la conducta social és ‘fer bé el treball’, qualitat especialment apreciada a l’Alcoià, on es remarca sobretot el seu tarannà de gent treballadora i emprenedora (Ninyoles, 1996: 91;117-118).

Els alcoians són coneguts entre la resta de valencians per una sèrie de trets identitaris: gent que s’estima allò seu (la seua manera de parlar, la seua forma d’anomenar a les coses, les seues festes, els seus aliments i les seues begudes). Gent seriosa i complidora amb el treball, i que fins i tot entén la festa com un esquema de disciplina laboral. Gent obstinada, imaginativa i enginyosa. No només això: gent que considera que allò seu és millor que qualsevol altra cosa semblant, i que a la més mínima oportunitat fa pública i notòria ostentació d’aquestes condicions. Fet i fet, parlem d’allò que supera el sentiment nacionalista, i recau en el terreny del patriotisme. Això és: l’alcoià és un patriota, i un patriota que es proclama com a tal. Patriota, és clar, de la seua pàtria alcoiana. Si Saramago deia que la seua pàtria era la llengua portuguesa, l’alcoià potser podria establir, com feia el poeta, que la seua pàtria és allà on naix la pebrella. I hi ha un altre fet relacionat amb aquest patriotisme que encara rebla més l’opinió dels alcoians: precisament, en la mesura que els forans destaquen aquests trets de la personalitat alcoiana, enforteixen encara més la identitat col·lectiva dels alcoians i alcoianes.

No creiem que anàrem massa desencaminats si consideràrem la creació cultural com un element fonamental d’aquest sentiment de pertinença. L’ampli espectre de creadors amb els que comptem amb la ciutat que conreen les més diverses disciplines –literatura, arts plàstiques, dansa, teatre, cinema, dramatúrgia, disseny, vídeo art, també ciència- és un indicador significatiu. Com també ho és la forta activitat cultural existent a la ciutat en la qual la societat civil, encara activa, es troba estretament integrada. Igualment és ben significativa la implicació de la població i la cura que s’hi posa en l’organització de manifestacions culturals de caràcter festiu com són els Moros i Cristians o les festes de Nadal. La capacitat d’emprendre i de fer bé el treball no només es manifesta en el món laboral, sinó també en la creació cultural (que no deixa de formar part del món del treball, d’altra banda). De fet, en una anàlisi realitzada en el marc de les comarques centrals sobre la cultura a finals de la dècada dels 90 (Rausell et al. 2002) identifiquen a Alcoi com a localitat capdavantera en la producció cultural d’aquest territori en tots els seus vessants [1]. És per això que la cultura ha d’estar present de manera central en pensar un Alcoi del futur.

[1] Hem de tindre present que aquest estudi no capta els efectes en la política cultural del canvi polític al govern municipal. El Partit Popular arriba al poder en Alcoi el 2000 després del trencament del pacte entre el PSPV-PSOE i Esquerra Unida.

Article publicat a la revista Eines de l’institut Pare Vitoria.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:
COMENTARIOS

  1. Serreta says:

    D’acord. Tanmateix la Cultura es menysté quan, per exemple, no se la crida als òrgans de participació o de planificació. Quan el folclorisme fester-festiu (més o menys de missa i olla) dicta què és l’alcoiania. Quan es confon el suport a la creació local amb la reverència acrítica cap al meliquisme-xauvinisme, la coentor -el puntet, se’n diu-, la minusvaloració d’allò no-alcoià… i figues del mateix paner. No és que això només passe a Alcoi, però ens pertoca posar remei a casa nostra.

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario