El proper dia 29/10/2014 es celebra a nivell mundial el dia de l’ictus. Estes jornades estan enfocades bàsicament a conscienciar, informar i formar a la societat general en el coneixement de diferents fets. En este cas, cal parlar de la malaltia vascular cerebral, que intentem anomenar ictus per a simplificar el seu coneixement.
En la nostra terra ha tingut diferents sinònims per referir-se a ella. Ataquet era una paraula que jo sentia de menut i no sabia molt bé que volia dir, o bé ha tingut un atac de tensió. Després va vindre la distinció entre trombosi i embòlia, tot una avanç perquè esta diferenciació arribava a explicar la causa del que li havia passat al nostre familiar. En la trombosi, es forma un quall de sang en una artèria i la tapa. En les embòlies, els qualls provenen d’una altra part del cos, habitualment del cor i van pel torrent sanguini fins arribar a una artèria per la que ja no poden passar i la tapen. Després, també parlàvem de si havia estat un vessament («derrame en castellà») o un hematoma al cap. I entre mitges, termes com feridura usat en altres parts del nostre entorn lingüístic. Finalment, des de la Societat Espanyola de Neurologia, hem intentat popularitzar el terme ictus, per la seua brevetat i contundència.
Però el nom, al cap i a la fi, no és el més important. El més important és que el cervell es veu agredit perquè una part d’ell mor com a conseqüència bé del sagnat o bé de la manca de sang. I això es traduirà en símptomes. I ací és on arriba el veritable embolic.
Existeix un ample ventall de símptomes que permeten reconéixer que estem patint un ictus, però eixos aspectes no són ben coneguts per la gent. I eixe coneixement és clau. De fa un temps que hem posat un eslògan per a parlar de l’atenció a l’ictus, el temps és cervell. Per què? Senzillament perquè si una artèria cerebral es tanca, cada minut que passa moren més i més neurones. Disposem tan sols de 3 hores per poder ser efectius, de forma segura, aplicant un tractament capaç de desfer aquell quall que està ocloent l’artèria. Si ho aconseguim en eixe temps, potser evitarem tant el risc de mort d’aquella persona com el seu risc de quedar amb una discapacitat molt important que va a condicionar una part important de la seua vida futura.
Quins són, doncs, eixos símptomes? El cervell està dividit en dos parts que anomenem hemisferis. Cadascun d’ells rep informació sensitiva de la meitat del nostre cos i controla les funcions motores d’eixe mig cos. Això ho fan de forma creuada, es a dir, el costat dret del cervell controla el costat esquerre del cos i a l’inrevés. Així, si l’infart cerebral, l’àrea de cervell que es queda sense sang, o l’hemorràgia cerebral, afecten al costat dret, no podrem moure el costat esquerre o no notarem si ens toquen en eixe costat.
Altres funcions, tenen localitzacions més concretes. Així el llenguatge, la capacitat per entendre o parlar està localitzada en dos zones molt concretes de la part esquerre del cervell. Així, si un infart gran afecta al costat esquerre del cervell, no sols no podrem moure el costat dret del cos, si més no, ens quedarem sense poder parlar i sense comprendre el que ens diuen. S’adonen quina catàstrofe!
Per altra banda, la capacitat per veure, està localitzada en una altra regió cerebral, a més rebent sang per una altra artèria. Es la zona més posterior que els metges anomenem lòbul occipital. El funcionament del sistema visual és molt complexe. El que cal pel que fa a este text, és entendre que la seua lesió comporta deixar de veure en tot un costat del camp visual, a dreta o esquerre, i amb un ull o altre. Es a dir, tanquem un ull o altre veurem sols una part del que tenim davant.
A estes alçades, potser hi haja gent que es pregunte perquè no hem parlat del coma. Perquè habitualment una pèrdua de consciència no és un ictus. Serà una crisi epilèptica o molt més freqüentment un síncope, però molt poques vegades un ictus.
I el mareig? Poques paraules més polisèmiques (crec que té tants significats com sers humans habiten este planeta). De nou, sols aquell mareig que ens impedeix realment plantar-nos i mantindre la vertical pot ser siga un ictus. L’altra possibilitat és que siga un vertigen originat en l’òrgan de l’equilibri, un òrgan localitzat en l’oïda interna. I el més habitual, eixe que ens fa sentir insegurs caminant, o ens fa pensar que els altres ens miren perquè anem com si haguérem fet més d’una «mentireta» o una ampolla de café directament, eixe no sol tindre origen vascular. És molt típic en dos situacions, gent relativament jove en un període d’ansietat i gent relativament gran amb importants signes d’artrosi en genolls, malucs i columna vertebral. En qualsevol cas, no són ictus i no són greus.
Què cal fer si notem un símptoma d’eixos o veiem a una persona que els pateix? Avisar immediatament al 112 i demanar que ens porten ràpidament a un hospital. Enllà ens avaluaran, faran un TC, una analítica o potser ens derivaran a un Hospital major on disposen d’una Unitat d’ictus. Una unitat d’ictus disposa d’un neuròleg 24 hores que ens podrà avaluar i decidir des de ben aviat quin és el millor tractament. Fins i tot, pot ser que ens intenten extraure el trombus amb un catèter dins de l’artèria. Estarem en bones mans que procuraran que el dany sobre el nostre cervell siga el mínim.
Deixe per un altre capítol parlar de les causes dels ictus i de quines coses podem fer per evitar-los.
José Manuel Moltó exerceix en l’actualitat com neuròleg a l’Hospital Verge dels Lliris. És doctor en Medicina i Cirurgia per la Universitat d’Alacant, especialista en Neurologia per l’Hospital Verge de l’Arrixaca de Múrcia i especialista en Malalties Vasculars del sistema nerviós central. Forma part de la junta directiva de la Societat Espanyola de Neurologia en la qual ostenta l’àrea d’Internacional.
