Destacados
A fondo
El Petroli vist des dels Estats Units
Un acurat treball sobre la repercussió que els successos del Petroli van tindre als mitjans de comunicació dels Estats Units
Muntatge: Xavi Cortés
Si açò fóra un article amic de les frases fetes i els efectismes, afirmaria sense dubtar que el Petroli és d’eixos esdeveniments històrics que defineixen el caràcter de la nostra ciutat. I en part és cert: des de juliol de 1873 –l’any dels tràgics successos– fins la guerra civil espanyola, moviment obrer i anarquisme van […]
A fondo
Un viaje de ida y vuelta
A lo largo de los últimos 40 años, los medios de comunicación Alcoy han reproducido la evolución seguida por el sector a nivel nacional: de la escasez de la Transición se ha pasado a un auténtico boom, que se ha visto abruptamente cortado por la crisis
No somos ninguna excepción. La historia de los medios de comunicación en Alcoy a lo largo de los últimos cuarenta años es un viaje de ida y vuelta, que reproduce casi al milímetro la evolución seguida por el sector a nivel nacional. Del raquitismo y la escasez de los primeros años de democracia pasamos a […]
A fondo
El País y el envejecimiento de una ciudad
El periódico nacional publica un extenso reportaje sobre la situación demográfica de Alcoi marcada por la pérdida de habitantes
Foto: Paco Grau
La edición digital del periódico El País ofrece un gran reportaje sobre demografía en la provincia de Alicante, firmado por el periodista Rafa Burgos. En esta extensa crónica se incluye una amplia referencia a Alcoi como ejemplo de “ciudad envejecida”. Por su interés y por su evidente calidad periodística, Tipografía La Moderna reproduce íntegros los […]
A fondo
Reflexions entorn del Dia Mundial de l’Ictus
Article del doctor José Manuel Moltó sobre aquesta malaltia vascular cerebral

El proper dia 29/10/2014 es celebra a nivell mundial el dia de l’ictus. Estes jornades estan enfocades bàsicament a conscienciar, informar i formar a la societat general en el coneixement de diferents fets. En este cas, cal parlar de la malaltia vascular cerebral, que intentem anomenar ictus per a simplificar el seu coneixement.

En la nostra terra ha tingut diferents sinònims per referir-se a ella. Ataquet era una paraula que jo sentia de menut i no sabia molt bé que volia dir, o bé ha tingut un atac de tensió. Després va vindre la distinció entre trombosi i embòlia, tot una avanç perquè esta diferenciació arribava a explicar la causa del que li havia passat al nostre familiar. En la trombosi, es forma un quall de sang en una artèria i la tapa. En les embòlies, els qualls provenen d’una altra part del cos, habitualment del cor i van pel torrent sanguini fins arribar a una artèria per la que ja no poden passar i la tapen. Després, també parlàvem de si havia estat un vessament («derrame en castellà») o un hematoma al cap. I entre mitges, termes com feridura usat en altres parts del nostre entorn lingüístic. Finalment, des de la Societat Espanyola de Neurologia, hem intentat popularitzar el terme ictus, per la seua brevetat i contundència.

Però el nom, al cap i a la fi, no és el més important. El més important és que el cervell es veu agredit perquè una part d’ell mor com a conseqüència bé del sagnat o bé de la manca de sang. I això es traduirà en símptomes. I ací és on arriba el veritable embolic.

Existeix un ample ventall de símptomes que permeten reconéixer que estem patint un ictus, però eixos aspectes no són ben coneguts per la gent. I eixe coneixement és clau. De fa un temps que hem posat un eslògan per a parlar de l’atenció a l’ictus, el temps és cervell. Per què? Senzillament perquè si una artèria cerebral es tanca, cada minut que passa moren més i més neurones. Disposem tan sols de 3 hores per poder ser efectius, de forma segura, aplicant un tractament capaç de desfer aquell quall que està ocloent l’artèria. Si ho aconseguim en eixe temps, potser evitarem tant el risc de mort d’aquella persona com el seu risc de quedar amb una discapacitat molt important que va a condicionar una part important de la seua vida futura.

Quins són, doncs, eixos símptomes? El cervell està dividit en dos parts que anomenem hemisferis. Cadascun d’ells rep informació sensitiva de la meitat del nostre cos i controla les funcions motores d’eixe mig cos. Això ho fan de forma creuada, es a dir, el costat dret del cervell controla el costat esquerre del cos i a l’inrevés. Així, si l’infart cerebral, l’àrea de cervell que es queda sense sang, o l’hemorràgia cerebral, afecten al costat dret, no podrem moure el costat esquerre o no notarem si ens toquen en eixe costat.

Altres funcions, tenen localitzacions més concretes. Així el llenguatge, la capacitat per entendre o parlar està localitzada en dos zones molt concretes de la part esquerre del cervell. Així,  si un infart gran afecta al costat esquerre del cervell, no sols no podrem moure el costat dret del cos, si més no, ens quedarem sense poder parlar i sense comprendre el que ens diuen. S’adonen quina catàstrofe!

Per altra banda, la capacitat per veure, està localitzada en una altra regió cerebral, a més rebent sang per una altra artèria. Es la zona més posterior que els metges anomenem lòbul occipital. El funcionament del sistema visual és molt complexe. El que cal pel que fa a este text, és entendre que la seua lesió comporta deixar de veure en tot un costat del camp visual, a dreta o esquerre, i amb un ull o altre. Es a dir, tanquem un ull o altre veurem sols una part del que tenim davant.

A estes alçades, potser hi haja gent que es pregunte perquè no hem parlat del coma. Perquè habitualment una pèrdua de consciència no és un ictus. Serà una crisi epilèptica o molt més freqüentment un síncope, però molt poques vegades un ictus.

I el mareig? Poques paraules més polisèmiques (crec que té tants significats com sers humans habiten este planeta). De nou, sols aquell mareig que ens impedeix realment plantar-nos i mantindre la vertical pot ser siga un ictus. L’altra possibilitat és que siga un vertigen originat en l’òrgan de l’equilibri, un òrgan localitzat en l’oïda interna. I el més habitual, eixe que ens fa sentir insegurs caminant, o ens fa pensar que els altres ens miren perquè anem com si haguérem fet més d’una «mentireta» o una ampolla de café directament, eixe no sol tindre origen vascular. És molt típic en dos situacions, gent relativament jove en un període d’ansietat i gent relativament gran amb importants signes d’artrosi en genolls, malucs i columna vertebral. En qualsevol cas, no són ictus i no són greus.

Què cal fer si notem un símptoma d’eixos o veiem a una persona que els pateix? Avisar immediatament al 112 i demanar que ens porten ràpidament a un hospital. Enllà ens avaluaran, faran un TC, una analítica o potser ens derivaran a un Hospital major on disposen d’una Unitat d’ictus. Una unitat d’ictus disposa d’un neuròleg 24 hores que ens podrà avaluar i decidir des de ben aviat quin és el millor tractament. Fins i tot, pot ser que ens intenten extraure el trombus amb un catèter dins de l’artèria. Estarem en bones mans que procuraran que el dany sobre el nostre cervell siga el mínim.

Deixe per un altre capítol parlar de les causes dels ictus i de quines coses podem fer per evitar-los.

 

José Manuel Moltó exerceix en l’actualitat com neuròleg a l’Hospital Verge dels Lliris. És doctor en Medicina i Cirurgia per la Universitat d’Alacant, especialista en Neurologia per l’Hospital Verge de l’Arrixaca de Múrcia i especialista en Malalties Vasculars del sistema nerviós central. Forma part de la junta directiva de la Societat Espanyola de Neurologia en la qual ostenta l’àrea d’Internacional.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario