Bonico de sucre és una expressió que utilitzen les iaies alcoianes per adreçar-se als néts quan encara no caminen (i per tant no poden fugir) que comença més o menys així: “ajotataajobrrrrbubuaaliaguapoooa”. Que continúa amb la pregunta: “que li diu el xiquet a la iaia?” (evidentment el xiquet no parla i no pot dir-li res). I que, després de varies repeticions amb un to de veu cada vegada més agut, acaba amb un contundent: “bonico de sucre”. Qué és una manera d’expressar que la iaia està satisfeta, contenta i orgullosa del net.
Aclarit açò, sorgeix immediatament una primera qüestió: per què la frase és un matxembrat del castellà bonico i del sucre català? Per què no, bonic de sucre o bonito de azúcar? Potser perquè bonito de azúcar sona més a una tonyina ensucrada que a un xiquet de bolquers?
L’Acadèmia de la Llengua Alcoiana, en aquest cas, té la resposta. Amb tota probabilitat, durant els anys seixanta del segle passat, dos iaes (una aborigen alcoiana, l’altra de Socovos) van tindre un net i en veure’l mentre una li deia “bonic de sucre” i l’altra “cucha, que cosa más bonica” es van encreuar les mirades i es va produir una col·lisió entre dos mons diferents causant, com en el cas dels xocs de galàxies, una fusió que va donar origen a la frase que ens ocupa i que, des d’aquell moment, es va estendre per la ciutat com la somordor.
Altra qüestió és determinar a quin sucre fa referència el bonico en qüestió. S’està insinuant que, potser, el xiquet siga descendent d’Antonio José de Sucre, militar i polític independentista veneçolà? I en eixe cas, el jutge Manuel García Castellón podria investigar-lo pel blanqueig de fons, presumptament, rebuts de Veneçuela? O s’infereix que el bonico és originari de la il·lustre i heroica ciutat de Sucre (en quechua: Chuqichaka i en aimarà: Sukri) que és la capital oficial de Bolivia, segons la Constitució Política de l’Estat, tot i que el govern està a La Paz?
L’Acadèmia de la Llengua Alcoiana és decanta per l’opció que el sucre de l’expressió, fa referència a la substància procedent de la canya o la remolatxa que, degudament refinada, serveix per a endolcir postres i aliments en general i que, juntament amb els greixos saturats i la brioixeria, tenen més perill que una caixa de bombes per a la salut de les persones. Per tant el bonico de sucre seria un apel·latiu que fa referència a la dolçor i blanor de l’infant.
De tota manera, si vostè no té clar si decantar-se per l’opció veneçolana, la bolivariana o la que resulta perjudicial per a la salut, faça com els còmics de La Hora Chanante i utilitze l’expressió “bonico del tó” o “bonic del tot” que així segur que no s’enganya.
NOTA MOLT IMPORTANT.- “Bonico de sucre” quan s’utilitza per una adulta dirigit a un adult i pronunciant espaiadament cadascuna de les síl·labes, pren un significat irònic totalment allunyat de l’original. Exemple: Menut guitarró portes, bo-ni-co de su-cre. Tens la gràcia en el cul, bo-ni-co de su-cre. Eres més pesat que una vaca en braços, bo-ni-co de su-cre.
NOTA IMPORTANT.- No confondre “bonico de sucre” amb “el noi del sucre” que és el sobrenom pel qual era conegut el líder anarcosindicalista lleidatà Salvador Seguí assassinat, el 10 de març de 1923 en Barcelona, per pistolers del Sindicat Lliure dirigit per la patronal catalana.
NOTA NO TAN IMPORTANT.- En els darrers anys s’han detectat variants de l’expressió original, la més estesa és “bonico de caramelo”, o «de caramel». Entre iaies veganes i amants de la vida sana, en canvi “bonico d’estèvia” i “bonico d’eritritol” són les preferides.
NOTA RELATIVAMENT IMPORTANT.- L’expressió es pot utilitzar-se indistintament en masculí o femení, però era un emprenyo posar els dues gèneres alhora.
