No s’estranye l’amable lector/a si en algun dels seus viatges a Alcoi, en preguntar per un lloc o cosa determinada (La glorieta, per favor?. Sap per on para el monument a Sant Jordi?. On em deia que està la casa natalícia de Camilo Sesto?) rep com a resposta un contundent ¡malo! o ¡mala ahí! acompanyat d’un gest amb la boca entreoberta i d’un dit que assenyala al infinit.

No pense, de cap manera, que l’ aborigen interlocutor està advertint-lo de la presència d’una persona dolenta (malo/a, en castellà) mancada de tota bondat moral i inclinada a fer el mal. No. Malgrat que semble això, l’aborigen alcoià està donant, d’alguna manera, resposta a la seua pregunta només que ho fa amb la paraula alcoiana adequada per l’ocasió:  malo o mala ahí. Que, com ja hauran endevinat, és una contracció de l’imperatiu mira-ho (o mira-lo).

Etimològicament resulta impossible (almenys per a mi) explicar com s’ha passat d’una cosa (mira-lo o mira-la ahí) a l’altra (malo/a). El que sí se sap que aquest fenomen, conegut com sincretisme sil·làbic alcoià, és molt habitual a la ciutat i es dona en innumerables expressions com: pacavall, pandurmo, pacagase o papagarto que, contràriament al que sembla, no es la cria d’un papagai i una “lagarto” sinó que és la contracció de la frase “per a pagar-t’ho”.

NOTA D’INTERÈS HISTÒRIC.- L’any 2004 es va produir una greu epidèmia de torticolis a la ciutat coincidint amb el llançament de la cançó ‘Malo’ de la artista valenciana-extremenya Bebe. Amb tota probabilitat perquè molts alcoians i alcoianes en sentir allò de ‘Malo, malo, malo… eres’ anaven com a bojos mirant d’un lloc a un altre sense saber què mirar i es van acabar provocant severes contractures al múscul esternoclidomastoïdal.