On posarem al Sant Roc que no el caguen les mosques?, és una pregunta/dita popular alcoiana que sembla un relat curt i que s’utilitza en zones del País amb versions com: Aon clavem Sant Roc que no el caguen les mosques?, o A on posarem el sant, que no el caguen les mosques?  

Segons els gramàtics evolutius de l’Acadèmia de la Llengua Alcoiana l’origen de l’expressió es remunta als anys seixanta del segle passat, quan es van popularitzar les capelles portàtils, amb un sant o una santa dins i una caixeta per almoines, que anaven casa per casa per torns, com les rodes de cabo d’esquadra o la tanda de la carnisseria. Se suposa que durant un d’aquests torns, a mitjan estiu, una dona que tenia la casa atapeïda de mobles, en rebre la capella amb el sant va preguntar en veu alta: “a veure on posarem al sant?”, a la qual cosa l’home beato convençut va afegir, mentre intentava espantar una mosca que no parava d’emprenyar-lo, “que no el cague la mosca”. D’aquesta manera tan innocent la dita va néixer al carrer Barbacana un 12 de juliol de 1961 i des d’allí es va estendre ràpidament per tot el País Valencià.

Abans de continuar unes preguntes. Per què Sant Roc i no Sant Simeó el boig o Sant Filemó o Santa Kunigundis que donen molt més joc? O Sant Narcís que tenia una gran experiència amb l’ensinistrament de mosques i així evitava directament que el cagaren? O, per què no deixar-ho en genèric com en altres indrets? Doncs perquè Sant Roc és un sant molt estimat a Alcoi que domina la medicina preventiva i que va aconseguir salvar en vàries ocasions la vila de les epidèmies de pesta que van assolar els segles XV i XVI el regne de València. Cal aclarir que Sant Roc només estava especialitzat en pesta i no en covid, legionel·la ni en altres malalties contagioses que, com sabeu, han causat estralls a la ciutat.  

Per anar acabant, cal recordar que el continent de la pregunta ha evolucionat des d’aquella anècdota concreta del carrer Barbacana fins al significat actual. Avui la pregunta s’utilitza quan una persona no està d’acord amb res del que se li proposa; quan algú està bascós/a i no sap on pondre i sobretot quan no se sap on col·locar una cosa d’un cert volum que fa una mica de nosa. Exemple. El bust d’escaiola de Goya a mida real que et va deixar ton pare en herència; la foto emmarcada de la família (75 persones i un parell de gossos) que et va regalar la sogra per l’aniversari; el pergamí quilomètric amb sabre amb el qual et va homenatjar la Junta de la Filà quan vas complir els 50 anys de fester, o el Sant Jordi gegant en forma de Mazinger Z que no saps si posar-lo en Cervantes, en la Rosaleda o en el cim de Sant Cristòfol. En tots aquests supòsits es pot utilitzar sense manies “on posarem al Sant Roc que no el caguen les mosques?”