Durant molts anys la paraula rendibú (pronunciada també randibu o randibú) que habitualment s’utilitza amb el verb fer (Exemple: eixe es pesna que tot el món té que fer-li la rendibú, es pensa que tothom ha de fer-li la rendibú)  ha portat de cap els etimòlegs evolutius de l’Acadèmia Alcoiana de la Llengua que no només s’han preguntat sobre el seu origen sinó, sobretot, pel seu significat.

Què és fer li a algú la rendibú? És una cosa de menjar? És alguna cosa lletja? És complicada de fer? Resulta dolorosa pel que la rep o pel que la fa? Es tracta, potser, d’alguna pràctica sexual extra curricular? I el que és més important: què nassos significa?

L’any 1987 l’afamat doctor en lletres Leandro Gado va postular, després d’anys d’investigació i milers d’entrevistes, que la paraula rendibú designava “tota manifestació de respecte cap altre individu que incloguera genuflexió i/o reverencia”. La paraula derivaria del llatí ‘reddere’, d’on va passar a la forma vulgar ‘renddere’, a la castellana  ‘rendimiento’ (no de rendiment econòmic sinó de rendició rotllo “pareu, em rendisc”) i, finalment, a la forma acrònima alcoiana rendibú. Rendi = rendirme / bú = vull. Vull rendir-me. Una gran explicació si no fora perquè el resultat no tenia res a veure amb el significat real que la paraula té a la ciutat d’Alcoi.

Posteriorment, l’any 2008, el mateix doctor va postular una altra teoria segons la qual la paraula derivaria de la expressió francesa ‘rendez-vous’ que és una cita que se li dona alguna persona. Una gran hipòtesi que tampoc no tenia res a veure amb el significat de la paraula.

No va ser fins l’any 2018 quan es va postular, fins aleshores, la teoria més consistent sobre l’origen de la paraula gràcies al becari en pràctiques de l’ Acadèmia, Jesús Tituto, quan va obrir durant l’esmorzar el Diccionari de la Llengua Española per distreure’s i va ensopegar accidentalment amb la paraula castellana rendibú i amb la seua definició. Rendibú: Manifestación respetuosa o sumisa hacia alguien, usualmente con el objetivo de adularla.

Concloent, Jesús Tituto, que rendibú, com amarillo o grifo, techo era una d’eixes moltes paraules castellanes que els alcoians utilitzen per evitar que la seva llengua sembla massa catalana. Fent seua la frase de l’arquitecte Mies Van der Rohe “Menos és més”

NOTA CRONOLOGICA.- Si tens menys de 61 anys abstén-te de llegir l’article perquè no  hauràs sentit pronunciar mai aquesta paraula ni en castellà ni en valencià. Ni falta que et fa.