Si cotxà – a Alcoi – és la quantitat de persones que caben en un vehicle de quatre o més rodes i muntonà el nombre indeterminat d’humans o coses amuntegades de qualsevol manera, la sarnatxà ve a ser l’equivalent en qüestions mercantils alimentàries. Dit d’una altra manera sarnatxà seria la quantitat de queviures que caben dins d’un sarnatxo i, que sobreïxen com a mínim un pam del sarnatxo, o tres si es tracta de porros (puerro en castellà) o penques. (1) 

Un sarnatxo carregat per sota d’aquesta mida no té la consideració de sarnatxà. Exemple. Si una persona compra un quilo de faves tendres i ningú pot esbrinar que cosa hi ha al sarnatxo això no mereix la consideració de sarnatxà. Ara bé, si les faves regolfen per damunt de la vora del sarnatxo com un volcà que amenaça deixar tot el carrer ple de faves, això és una sarnatxà de faves en tota regla. Un aclariment. A banda de la quantitat, la sarnatxà és inversament proporcional al nombre de productes que conté el sarnatxo. A menys productes més sarnatxà

Originalment, el sarnatxo i, en conseqüència, la sarnatxà només era reconeguda com a tal quan contenia productes frescos, fruita o verdura de l’horta.  Actualment, es considera sarnatxà qualsevol cosa que vaja dins d’una bossa i que s’haja adquirit en una tenda, ja siga una bresquilla, un pot de detergent, una crema exfoliant facial o el gorro dels Benimerins.   

El mateix ha passat amb el material del sarnatxo. En un principi, havia de ser, necessària i forçosament, de vímet, d’espart o de fulles de palma i si no, no era sarnatxo. En l’actualitat qualsevol cosa que tinga aspecte de borsa o cabàs i siga del material que siga es considera sarnatxo, des de la bossa Neverfull GM de Louis Vuitton fins a les bosses de plàstic reciclable de Más y Más i, per tant, tot el que va dins té immediatament la consideració de sarnatxà.   

Ara bé, malgrat el fet que tots els elements esmentats conformen un microunivers lingüístic on es confonen materials i denominacions (sarnatxo, cabàs, bossa, cistella, etc.) convé anar amb compte perquè tot sembla el mateix, però no és igual. Exemple. Si utilitzeu la bossa Neverfull GM de Louis Vuitton per comprar col, bròquil o cols de Brussel·les haureu llençat a la brossa 1.550 € perquè ni en mil anys li traureu la pudor de sofre. I si un dia, amb el cardat recent fet, comença a ploure i no teniu a mà cap bossa de Más y Más ni vos s’ocórrega tapar-vos amb un sarnatxo perquè acabareu esquilades i amb més talls a la cara que Scarface. 

En 1972 quan, en Pedreguer, Vicent Server i la seva esposa Isabel van afegir un xassís i rodes a les bosses de tela que fabricaven i van llençar un primer catàleg amb models com Isabel, Mari, Fany o Líder acabava de néixer el rolser un invent que, potser, va millorar la vida de les persones, però que va posar al sarnatxo i a la sarnatxà a la vora de l’extinció.

(1) Potser el fet que les penques sobreïsquen del sarnatxo i, per tant, tinguen més probabilitats de trencar-se va donar orige a la dita “la penca que me se trenca”. En cas que no haguera de veure amb la penca vegetal, ignorem a quin altre objecte de forma allargada podria estar referint-se. I, per favor, tragueu immediatament eixos obscens pensaments del cap.     

NOTA FINANCERA.- Quan vegeu un conegut/da jubilat/ada i vos diga (amb el sarnatxo a la mà) que va a fer operacions de borsa, no penseu que va a fer negocis financers i/o inversions. Senzillament, és una persona de la broma que va a fer el mercat, a crompar.   

NOTA FITOSANITÀRIA.- S’anomena també sarnatxà a la quantitat de substàncies complexes, viscoses i adherents d’origen biològic, produïdes per les cèl·lules caliciformes de l’epiteli cilíndric (vaja, els mocs de tota la vida) que omplen un mocador en una única expulsió.