Tot i que d’entrada tipitia pot semblar un substantiu que fa referència a una tia (1) en un tipi (2) o també a una tia amb forma de tipi, o inclús, a algunes ties dins d’un tipi si utilitzem la forma plural, tipities, en realitat es tracta una paraula molt usada per alcoians i alcoianes per a descriure l’enfrontament o animadversió entre dues o més persones.
Exemples.- Encarnita i Consuelo tenen tipities des que Consuelo va trobar al seu home al llit vestit de Batman i a Encarnita disfressada de Catwoman. Isabel Díaz Ayuso té tipities (i una mica més) amb el fiscal general de l’estat. El capità moro té tipities amb la favorita perquè li va fer l’ullet a mossén Torregrossa. Al PSOE hi ha dos bàndols que tenen tipities i que acabaran perdent les pròximes eleccions. (Aprofita per a qualsevol indret i qualsevol moment en què esteu llegint açò).
En realitat tipitia és una adaptació lliure de topetia que és, a la vegada, un vulgarisme que deriva de la paraula antipatia que, com tots sabem, significa: sentiment d’aversió i repugnància d’una persona envers una altra; d’una persona envers l’univers (cas d’Ayuso) o d’un grup de persones envers un altre grup de persones (cas del Congrés dels Diputats, o dels aficionats al futbol contra el Real Madrid).
Cal explicar també, per a concloure, que en l’escala imatginaria d’antipaties alcoianes la tipitia se situaria al mig de la classificació per damunt de l’estar picats i de l’estar polítics i just per davall d’estar cabrejats, d’estar fins als collons (o la figa) de l’un o de l’altra (segons corresponga). I encapçalant la llista de tirries estaria el popular mata’m i et mataré on en la tirria ja s’inclou a més l’amenaça d’homicidi voluntari.
(1) Nota per si de xicotets/xicotetes no heu vist pel·lícules de comboixos. Un tipi és una tenda (tenda no de botiga sinó de tenda de campanya) de pell de forma cònica utilitzada com a habitatge pels indígenes de les praderies d’Amèrica del Nord.
(2) La tia a la que de la qual es parla en aquest l’article és la presumpta germana del pare o de la mare, no el col·loquialisme que fa referència a qualsevol dona o col·lega.
