Llegint s´entén la gent
Un diccionari “condidet i molt apanyaet”
Ressenya de Francesc Pou sobre el llibre ‘Diccionari de butxaca’. Editorial: Tipografia La Moderna.
Ben clar ho diu el pròleg: aquesta és una obra per riure’ns. Aquests autors, avesats observadors, i si hom vol, estudiosos d’aquest fenomen sociològic que s’anomena l’alcoiania (el mateix sentiment dels altres pobles del món, però més carregats de passió), aquests autors doncs, pretenen que ens mirem el melic per enèsima vegada, amb un prisma […]
0 comentarios
Llegint s´entén la gent
Una visió completa de l’artista
Ressenya de Francesc Pou sobre el llibre ‘Ovidi Montllor. Un obrer de la paraula’ de Jordi Tormo. Editorial: Sembra. Llibres.
La periodista Núria Cadenes ja va deixar una empremta molt gran en la nostra memòria, en publicar la biografia del cantautor i actor alcoià Josep Ovidi Montllor i Mengual, al seu llibre L’Ovidi. Ara podem dir que som davant de l’obra definitiva sobre l’artista. Hom podrà aprofundir en qualsevol dels aspectes que il·lustren l’apassionant activitat […]
Llegint s´entén la gent
T’estimo, Marta
Ressenya de Francesc Pou sobre la novel·la ‘T’estimo, Marta’ d’Isabel-Clara Simó. Edicions de La Magrana
Hom diu que les filles i els fills uneixen els matrimonis. Isabel – Clara Simó, en aquesta novel·la, s’encarrega de demostrar que aquesta dita no s’acompleix en la totalitat dels casos. Lídia i Ferran, una parella jove, de vida alegre i aparentment feliç, tenen una filla, de nom Marta, que venia a complir el desig […]
Llegint s´entén la gent
Més que una novel·la negra
Entre les urpes del gat, una crítica de Francesc Pou
No negarem el caràcter de novel·la negra, doncs l’argument de l’obra “Entre les urpes del gat” (Manel Alonso i Català. Editorial tresiquatre ) està basat en la mort del professor Galcerà i la investigació subsegüent que mamprén, per iniciativa pròpia o propiciada per l’amistat que l’unia al finat, el jove Joan Claramunt. Açò no vol […]
Punto de vista
El mite de la Caverna
Aquests dos individus estan units pel denominador comú d’haver estat elevats a les alçades gol a base de rebre quantitats indecents de diners a un país amb uns índex de pobresa disparats com Espanya
Punto de vista
Planys de l’alcoiania
Soms els alcoians (i les alcoianes també) uns ploramiques? Passem la vida plorant per un esplendorós passat que no ha de tornar? És un plany aquest constant, o pel contrari, és fruita de segons quina temporada? Sense cap ànim de setciències, analitzarem la qüestió, sense passar-nos-en
Punto de vista
País Valencià: Un problema, de nom Espanya
El castell de focs artificials de les inversions acabà amb la festa. I aquella Espanya generosa que tant els havia gratat l’esquena ara s’havia tornat ambiciosa i fins i tot cruel.
